El perill d'una escalada regional amb conseqüències globals
Tal com era de preveure, el règim iranià ha respost a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra el seu territori intentant estendre al màxim el conflicte per convertir-lo en una guerra regional. Des del primer dia, Teheran ja va atacar els països del golf Pèrsic on hi ha bases nord-americanes (Qatar, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Oman), i aquest dilluns Hezbollah, la milícia aliada de l'Iran al Líban, ha entrat en acció llançant míssils contra Israel. El conflicte fins i tot ha arribat a territori de la UE, ja que un dron iranià ha impactat en una base britànica situada a Xipre.
L'estratègia del règim iranià, doncs, és clara. Es tracta d'estendre el conflicte perquè tingui un preu elevat per als països socis de Washington, especialment les monarquies del golf Pèrsic. L'altra palanca amb la qual l'Iran pot influir en l'economia mundial és amb el tancament de l'estret d'Ormuz, cosa que ja està disparant el preu del gas. Per això Donald Trump busca una guerra ràpida que tingui pocs costos econòmics, encara que sigui al preu d'arribar a un acord amb els sectors moderats i pragmàtics del règim dels aiatol·làs, seguint l'esquema veneçolà. En canvi, Benjamin Netanyahu el que persegueix és l'aniquilació total del règim teocràtic per assegurar la seva hegemonia regional, encara que això allargui la guerra i els costos. Aquesta diferència estratègica entre Washington i Tel-Aviv, així com la capacitat del règim iranià de mantenir la seva capacitat de llançar míssils i drons, serà el que determinarà el futur del conflicte. Teheran, per cert, no està sol: la Xina li ha assegurat el seu suport i tant Turquia com Rússia han condemnat l'atac.
En canvi, Alemanya, França i el Regne Unit s'han afanyat a donar cobertura a l'operació militar, potser tement quedar fora de joc en el tauler global. El president francès, Emmanuel Macron, ha fet saber que el seu país no només augmentarà el seu arsenal nuclear, sinó que a més ha avisat que està disposat a fer-lo servir. L'Espanya de Pedro Sánchez torna a ser l'excepció i ha negat als Estats Units el permís per fer servir la base de Morón de la Frontera per recarregar els avions cisterna que es fan servir en l'operació. El temps dirà si aquest nou xoc amb els Estats Units té conseqüències, però ningú pot negar que el president espanyol actua de forma conseqüent amb els seus principis.
De moment, i quan s'entra en el quart dia de guerra, el perill d'una escalada regional del conflicte amb conseqüències globals és més viu que mai. Els Estats Units i Israel han decapitat el règim en una operació d'intel·ligència i precisió militar espectacular, però això no ha significat el seu col·lapse immediat. Teheran sap que Trump no vol enviar tropes sobre el terreny i sembla disposat a jugar la carta de la resistència interna (amb ajuda xinesa?) i provar d'incendiar tota la zona. Perquè pensa que si la guerra s'estén i es cronifica, Trump tindrà incentius per buscar una solució negociada. El problema, en aquest cas, serà Benjamin Netanyahu.
