26/05/2022

Com es podrà confiar a partir d'ara en el PSOE?

2 min
Sánchez en la seva compareixença al Congrés.

BarcelonaEl PSOE ha fet aquest dijous un pas que compromet seriosament la cohesió del bloc que li va facilitar la investidura a Pedro Sánchez i amb el que ha aprovat la majoria de les lleis. I no, no ens referim tant a la falta d’explicacions sobre el cas Pegasus , que ja era previsible, sinó al fet que hagi decidit aprovar la llei audiovisual amb el PP i Cs abans que amb els seus socis d’investidura. No es tracta, però, d’un simple canvi d’aliances puntual del PSOE, perquè pel camí trenca el pacte que va permetre que ERC li aprovés els pressupostos, en virtut del qual es comprometia a tirar endavant la llei amb el suport dels republicans i no amb d’altres. Recapitulem els fets.

ERC va pactar en primera instància una quota del 6% per a les llengües que no són el castellà a les plataformes audiovisuals, però Economia va deixar clar més tard que el compromís no afectava les corporacions que tenien la seu fora d’Espanya, com ara Netflix o HBO. Llavors, en una segona negociació, ERC i el PSOE van pactar que s’obligaria aquestes plataformes a dedicar una part dels seus beneficis a finançar producció independent en català. Els càlculs eren que cada any hi destinarien al voltant de 15 milions d’euros.

Doncs bé, a última hora de la tramitació parlamentària, el PSOE va pactar una esmena amb Cs i el PP que obria la porta a permetre que els grans grups televisius com ara Atresmedia o Mediaset també es poguessin beneficiar d’aquests fons. Això va posar en peu de guerra el sector del cinema, que ha implorat en va durant una setmana al PSOE que tornés al redactat inicial. L’esmena perjudica les productores petites i independents que han fet possible un èxit com, per exemple, Alcarràs, de manera que perjudica tant el teixit empresarial del cinema com la diversitat lingüística, perquè a ningú se li escapa que els grans grups tenen poca o gens de sensibilitat per aquesta qüestió.

Davant d’això, ERC, Unides Podem i Bildu van entrar una esmena al Congrés en què es recuperava el text inicial. La idea era forçar el PSOE a rectificar, o almenys a negociar un punt intermedi. Però tots els esforços han resultat en va. El PSOE ha decidit aquest dijous canviar de socis en una llei fonamental i trencar així el compromís que tenien amb els republicans. La pregunta ara és: quina credibilitat tindrà el PSOE en cap negociació futura després d’aquesta traïció? Com podrà Pedro Sánchez parlar de la seva famosa "agenda del retrobament" quan no és ni capaç de complir la paraula donada? I encara més: amb quins arguments podrà ERC mantenir la seva aposta pel diàleg i la negociació amb qui no respecta el que s'ha pactat?

El cert és que cada vegada es fa més complicat confiar en algú amb tantes cares com Pedro Sánchez, capaç fins i tot de trencar els ponts amb un sector, el del cinema, que tradicionalment sempre havia estat pròxim al PSOE, per tal d'acontentar les grans cadenes. D’altra banda, aquests grups han fet una extraordinària demostració de poder aconseguint el que no havia aconseguit ningú fins ara: posar d’acord el PP i el PSOE. Ara caldria saber a canvi de què.