Una proposta que desincentiva els autònoms
BarcelonaEl ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha fet una proposta de reforma de les cotitzacions dels autònoms que, tot i que no és definitiva i ara s'ha de negociar, ha caigut com una galleda d'aigua freda en aquest sector. El ministeri ha presentat un quadrant que divideix les cotitzacions en funció dels ingressos en fins a 13 trams, des dels que guanyen menys de 600 euros al mes fins als que n'ingressen més de 4.050 (descomptant les despeses en tots els casos), i amb un calendari d'aplicació gradual des del 2022 fins al 2031. La proposta s'ha venut com una manera de reduir la quota mínima, que ara està situada en 282 euros mensuals siguin quins siguin els ingressos, i perquè les cotitzacions s'ajustin millor als ingressos de cada autònom. Així, segons la proposta, els que guanyen menys de 600 euros acabarien pagant al final del procés de transició, l'any 2031, una quota de 184 euros. Als que guanyen entre 600 i 900 euros també se'ls rebaixaria una mica al final de tot, i quedaria en 245 euros. I per a la resta pujaria sensiblement fins a arribar als 1.267 euros de quota per als que ingressen més de 4.050 euros.
La crítica que es fa a la proposta és doble. D'una banda, es considera que la quota mínima hauria de ser molt menor, al voltant dels 50 euros, per a casos d'autònoms que guanyen menys. I, en segon lloc, es critica que, per exemple, a algú que guanyi 1.126 euros, després de pagar una quota de 352 euros li quedaria un sou de 774 euros, una quantitat molt per sota del salari mínim. Tant els experts com les associacions d'autònoms critiquen que amb aquesta proposta de cotitzacions es desincentiva el treball per compte propi en lloc de fer el contrari, que és el que hauria d'aconseguir la reforma.
És evident que l'Estat ha de fer números per no provocar un forat a les finances públiques, però aquesta també ha de ser una oportunitat per fer aflorar multitud de transaccions que avui es fan en negre i formen part de l'economia submergida. Amb un quadre de cotitzacions competitiu, molta més gent faria el pas de regularitzar la seva situació i atrevir-se també a treballar per compte propi. Només a Catalunya hi ha mig milió d'autònoms d'un total de 3.400.000 afiliats a la Seguretat Social, de manera que és fàcil adonar-se del pes que tenen en la força de treball.
L'altra gran reclamació dels autònoms és l'equiparació en drets i cobertures amb els treballadors per compte d'altri, els assalariats. Les cotitzacions han de tenir en compte que un autònom assumeix uns riscos que l'assalariat no corre i, precisament per això, tenen unes necessitats també diferents. Els suposats beneficis molt sovint no ho són, perquè s'han de reinvertir en l'activitat, s'ha de fer front a endeutaments o a despeses no previstes. Per no citar la frase més repetida per un autònom: si no treballo, no cobro. Ara, per tant, no és el moment de veure els autònoms com una font d'ingressos per a l'Estat sinó com una oportunitat per sacsejar l'economia i incentivar la creació de negocis. Si es fa bé, la recaptació fiscal vindrà després.
