Rearmament: com, quin i per a què
En poc més de dos mesos, el pacifisme sembla que ha deixat de ser una opció a Europa. De moment, almenys, les veus que plantegen algun tipus d'alternativa a l'opció del rearmament després de la retirada imminent dels Estats Units i l'amenaça russa són minoritàries. El canvi sembla que hagi estat sobtat, però, en realitat, estàvem avisats des de feia temps. En el primer mandat de Trump, l'augment de la despesa militar dels països de l'OTAN ja estava sobre la taula, i el president estatunidenc va continuar advertint durant la campanya electoral de la reelecció que no estava disposat a continuar fent-se càrrec de la seguretat europea. A la UE no esperaven, esclar, que de cop es posaria al costat de Rússia en la guerra ucraïnesa, però els avisos ja eren prou alarmants per haver preparat amb més temps l'estratègia europea, i també per haver obert el debat ciutadà que permetés conèixer millor els diferents posicionaments.
Sigui com sigui, el pla de rearmament pactat ara suposa la mobilització d'uns 800.000 milions d'euros que sortirien de la flexibilització de les regles fiscals i l'aval de la UE de préstecs per a defensa als estats membres. Ahir, en la seva roda de premsa de balanç dels primers 100 dies al capdavant de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen va obrir les portes a incloure altres mesures alternatives per assegurar el finançament de la nova defensa europea en solitari. Tal com explicava ahir a Debat Andreu Mas-Colell, l'opció inicial més lògica seria facilitar l'endeutament, però a mitjà termini caldrà, segurament, augmentar impostos per assegurar les inversions, i tot dependrà, recordava, de si el que es fa és reforçar la capacitat dissuasiva de la UE, amb la perspectiva d'un conflicte latent però que no arriba a l'enfrontament directe, o si finalment cal entrar en combat, per la qual cosa es precisen armes ofensives i més personal mobilitzat. En aquest punt, el meló del retorn del servei militar es comença a obrir en alguns països.
Pel que va dir ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aprofitant un míting a Galícia, Espanya es planteja ara com ara augmentar la despesa en tot allò que és defensiu i que suposa, per exemple, més inversió en intel·ligència artificial, ciberseguretat, protecció civil o lluita contra l'islamisme. Són àmbits en els quals, segurament, podrà aconseguir el suport dels socis d'investidura més reticents a augmentar la despesa militar, i alhora li permetria fer veure davant els seus socis europeus que està gastant molt en inversions que, segurament, hauria dut a terme igualment. Veurem si finalment li funciona l'estratègia tant a dintre –el PP ja s'ha queixat que no el tingui com a interlocutor principal– com a fora, on possiblement li exigiran un augment més gran del que ha anat dient fins ara. No ho tindrà fàcil.
Amb tot plegat, sembla que tothom dona per fet el trencament de l'OTAN –per a satisfacció de Putin–, i al ciutadà europeu se li ha negat la possibilitat de tenir un debat una mica pausat sobre el nou rearmament. Hi pot haver bastant consens sobre la necessitat d'assegurar la defensa europea, però ara ja no hi ha temps perquè es pugui parlar fredament de quin tipus de rearmament cal, de quina manera ni de contra qui ens defensem.
