22/07/2022

Respir amb els cereals i el gas, sospir amb Itàlia

2 min
Un jaciment de gas natural a Rússia

L'actualitat europea i internacional ha tingut una setmana amb dues notícies que suposen un respir i una notícia que ha provocat un sospir d'angoixa. Les dues primeres són l'acord per desbloquejar la comercialització dels cereals ucraïnesos –un acord entre Moscou i Kíiv, amb mediació de l'ONU i Turquia, que caldrà veure com s'aplica: no serà fàcil– i la represa del subministrament parcial de gas rus a Europa a través del Nord Stream 1; també en aquest cas no cal fer-se gaires il·lusions perquè Putin, si li convé, pot tornar a tancar l'aixeta en qualsevol moment.

La segona notícia, la del sospir de preocupació, és la dimissió de Mario Draghi al capdavant del govern italià i la convocatòria d'eleccions en aquest país, amb la ultradreta molt ben situada per guanyar-les al setembre. Malgrat els dubtes, els respirs són realment rellevants i, si més no d'entrada, poden contribuir a fer baixar la inestabilitat econòmica i social a nivell global. Disposar o no al mercat internacional dels cereals ucraïnesos (Ucraïna és el gran productor mundial) marca la diferència entre deixar a molts països –especialment al continent africà– una gran fam o salvar-los. I, pel que fa al gas, l'entrada de nou d'aquest flux energètic rus, ni que sigui a un 40% de la capacitat del gasoducte, suposa un alleujament important per a països europeus molt dependents d'aquesta font, com ara Alemanya, i, per tant, rebaixa molt la tensió política i les turbulències econòmiques que estem patint per la guerra. Cal tenir present, en aquest sentit, que la Unió Europea ja està planificant mesures d'estalvi per a l'hivern que estan creant tensió entre els països membres, amb Espanya com un dels que se senten més perjudicats.

La qüestió italiana, en canvi, és l'altra cara de la moneda. Mario Draghi, un primer ministre d'unitat partidista i amb un ampli crèdit a Europa –va salvar l'euro quan va presidir el Banc Central Europeu (BCE)–, en un any i mig havia aconseguit ressituar el país transalpí a la senda i la disciplina europea, iniciant una sortida endreçada de la crisi pandèmica i alineant-se, i fins i tot liderant, la resposta de la UE contra Vladímir Putin per la guerra d'Ucraïna. Amb la seva caiguda, tot això torna a trontollar, sobretot per la perspectiva que el gran beneficiat electoral siguin els Germans d'Itàlia, el partit de la ultradretana i euroescèptica Georgia Meloni. Esclar, no és cap casualitat que Itàlia sigui el país europeu on hi ha més simpatia per Rússia entre la població. Naturalment, el Kremlin veu aquí una oportunitat per afeblir el bloc europeu. Per poc que pugui, activarà la seva estratègia del divideix i venceràs. A més, en aquesta equació cal afegir-hi que la situació econòmica italiana, tercera economia de l'eurozona, amb un deute del 153% del PIB (el de Franca i Espanya, que ja són elevats, estan a la ratlla del 100%) i una inflació del 8,5%, no resulta gens tranquil·litzadora. Un govern populista de dretes pot fer trontollar, doncs, la unitat europea davant Putin i arrossegar l'economia de la UE cap a més fragilitat i inestabilitat.