Tejero, el 23-F i les ironies del destí
En una d'aquelles caramboles del destí, l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil que va protagonitzar el cop d'estat del 23-F, Antonio Tejero, ha mort només hores després que la Moncloa desclassifiqués documents confidencials al voltant d'aquella fatídica jornada. Tenia 93 anys, i mai es va retractar ni va renegar de la seva ideologia franquista. Precisament, l'anàlisi dels documents desclassificats aquest 25 de febrer, 45 anys després del cop d'estat, no altera en essència el relat dels fets que ja coneixíem, i confirma el paper clau del rei Joan Carles aquella nit a l'hora de fer desistir els principals implicats, especialment el general Jaime Milans del Bosch, que havia tret els tancs a València.
Això sí, els diferents documents també demostren que la llavors incipient democràcia espanyola no va voler fer una investigació a fons del cop, potser perquè les ramificacions haurien esquitxat massa sectors poderosos, i es va limitar a dictar condemnes exemplars només per a les seves dues cares visibles, Tejero i Milans del Bosch. La resta, incloent-hi Alfonso Armada, van ser indultats i van passar molt poc temps a la presó.
Resulta especialment inquietant, per exemple, que el mateix CESID (l'antic CNI) reconegués en un informe que sis dels seus agents d'una unitat especial hi van estar implicats, i que només un va ser jutjat i condemnat. El capità Francisco García Almenta, que segons el CESID era qui donava les ordres als agents revoltats, ni tan sols va passar per un judici. Simplement va abandonar la unitat i va passar a treballar per a l'estat major conjunt de la defensa. El cap de la unitat, el comandant José Cortina, va ser absolt i destinat a Jaén. La sensació, doncs, és que es va voler tirar terra sobre aquest cas, encara que fos al preu de tenir colpistes en actiu dins de l'exèrcit fins que es jubilessin.
També crida l'atenció el cable del CESID en què s'informa de veus destacades que asseguren que el rei Joan Carles I va tenir entrevistes amb els colpistes abans del judici per intentar minimitzar l'impacte negatiu per a la Corona. No hi ha proves documentals sobre si aquestes reunions van existir o no, però els serveis d'intel·ligència hi van donar prou credibilitat per incloure-ho en un informe.
Evidentment, la desclassificació de documents és un pas endavant, però no el definitiu per aclarir tot el que va passar en relació amb el 23-F. Queden moltes incògnites, per exemple, al voltant del que s'anomena la trama civil del cop, és a dir, els sectors econòmics i polítics que esperaven treure'n algun profit. Però, com en totes les conspiracions, és difícil que de totes aquelles reunions hi hagués rastre documental. Ara els historiadors tenen feina, i potser els documents serviran per estirar algun fil concret.
El que queda clar, però, és que no té sentit desclassificar els documents del 23-F i mantenir, al mateix temps, la vigència d'una llei de secrets oficials franquista que impedeix, entre altres coses, conèixer moltes de les coses que passaven al voltant de l'any 1981, com ara la guerra bruta. El pròxim pas hauria de ser treure del calaix la llei que es debat des del 2022 i aprovar-la d'una vegada.
