Sánchez busca com salvar-se
El president espanyol, Pedro Sánchez, està disposat a resistir un cop més, però aquest cop és diferent. Davant dels greus indicis de corrupció sobre el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, home d'estricta confiança seva des de fa catorze anys, el líder socialista ha estat resolutiu amb l'objectiu d'allunyar-se de la presumpta corrupció i salvar-se. Sánchez ha obligat Santos Cerdán a dimitir de tots els càrrecs, ha demanat reiteradament "perdó" i "disculpes" a la ciutadania i als militants, ha al·legat "desconeixement" i "decepció", encarregarà una auditoria externa dels comptes del partit i en reestructurarà la comissió executiva federal. Malgrat la gravetat de l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Sánchez no tira la tovallola. No hi haurà eleccions anticipades, no hi haurà reforma del govern i té intenció de tornar-se a presentar el 2027. Compungit i autoexculpat, Sánchez intenta blindar-se a la Moncloa: "Fins aquest matí [dijous] estava convençut de la integritat" de Santos Cerdán. És a dir, Sánchez diu que no sabia res del que s'acusa el seu número tres i expressa una "enorme decepció i una profunda tristor" pel que està sortint a la llum.
No és la primera vegada que li passa una cosa així amb el seu entorn immediat. Malament si no en sabia res i pitjor en el cas que n'hagués tingut indicis. Ja va haver de desfer-se del seu exministre i anterior secretari d'organització José Luis Ábalos, clau en el seu ascens dins del PSOE. Ábalos ja no és militant del partit, del qual va ser expulsat. Santos Cerdán de moment ha estat apartat de totes les seves responsabilitats. L'informe de l'UCO apunta cap a un enriquiment personal fruit de comissions a canvi d'obra pública i potser cap a un finançament il·legal del partit. No és ni molt menys un tema menor. La regeneració democràtica de la qual sempre ha fet bandera Sánchez perd credibilitat. I, des del punt de vista factual i polític, el que ara flota en l'aire és el dubte sobre si al fangar madrileny hi ha més munició d'escàndols contra el PSOE o si la carta de Santos Cerdán era el gran trumfo. Sigui com sigui, aquest cas és greu i deslegitima el president, per molta raó que tingui quan mira cap a l'altra banda de l'espectre ideològic i l'acusa de guerra bruta.
Amb una justícia políticament bel·ligerant en contra seu i amb un panorama mediàtic madrileny que l'està deixant sense ancoratges, el president espanyol està cada cop més sol. Veurem fins on arriba la seva capacitat de resistència, i la del seu partit i la dels seus socis. En aquesta Espanya polaritzada, resistir és vèncer. Feijóo no té prou suports per fer prosperar una moció de censura i tampoc no fa cap altra proposta més enllà de demanar eleccions. Sánchez sap que els seus suports plurals no el faran caure perquè el que vindria després, una coalició PP-Vox, seria molt pitjor tant per a les esquerres com per als nacionalistes catalans i bascos. Però que no hi hagi alternativa no vol dir que pugui estar tranquil ni que la situació sigui democràticament sana. La confiança en el relat del bon govern fa aigües amb la terna Ábalos, Koldo i Cerdán. En altres conjuntures polítiques, democràticament sanes, Sánchez presentaria una qüestió de confiança i si la perdés aniria a eleccions. La pressió seguirà i es farà cada cop més sorollosa. La seva debilitat resulta evident, però el seu manual el portarà a intentar resistir.
