Sánchez fa un pas més amb Puigdemont
Hi havia molta expectació per una possible trobada o fotografia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont aquest dimecres a Estrasburg, però potser el que ha passat és més important que una simple imatge, ja que d'alguna manera els dos líders s'han vist les cares i han pogut dirigir-se missatges davant la mirada dels europarlamentaris. En el seu torn, Puigdemont ha posat èmfasi en la importància de la confiança per poder avançar, i ha aprofitat per subratllar la injustícia que suposa no poder-se expressar en català en aquell escenari i per llançar un lleu advertiment sobre les "conseqüències desagradables" que pot tenir "no aprofitar les oportunitats". En general, però, el seu to ha resultat conciliador.
La sorpresa ha vingut quan Sánchez ha recollit el guant a la rèplica i ha animat Puigdemont, nomenant-lo pel seu nom, a continuar el camí del diàleg. D'alguna manera, el president espanyol feia un pas més i reconeixia, en el millor escenari possible, la legitimitat de Puigdemont i el seu partit, Junts, com a interlocutor polític i com a força clau en la legislatura que tot just comença. Pot semblar una obvietat, perquè Junts ja havia votat la investidura de Sánchez, però no deixa de ser un gest que reforça el bloc plurinacional del Congrés. Per cert, que avui també s'ha produït un avenç en la mateixa línia quan s'ha anunciat una moció de censura a Pamplona per desbancar l'alcaldessa d'UPN perquè ho sigui la candidata de Bildu amb el suport del partit socialista.
És de justícia remarcar que Puigdemont no ha estat l'únic que ha reivindicat l'ús de la llengua catalana a les institucions europees. Ho ha fet també en el ple anterior Clara Ponsatí, i després els eurodiputats d'ERC Jordi Solé i Diana Riba. També és important que la sessió d'avui hagi mostrat un suport sense fissures de tota l'esquerra europea a l'amnistia als processats pel Procés i en general a la política de Pedro Sánchez amb Catalunya. En canvi, això sí, s'ha vist clarament que el PPE, sigui per interessos tàctics o per convicció, hi presentarà batalla. Tot i que Manfred Weber aquest dimecres ha abaixat el to respecte a l'anterior debat sobre l'amnistia.
En realitat, tot i que el PPE insisteix en dir que "Europa està preocupada" per l'amnistia, ningú a Brussel·les es creu el discurs que Espanya camina cap a una dictadura o que Sánchez és un imitador d'Orbán. La Unió Europea, igual que va passar el 2017, continua pensant que el conflicte català és un afer intern espanyol i no vol sortir-ne esquitxada, i per això en privat molts reconeixen que l'amnistia és una bona solució perquè desinflama la situació i aporta estabilitat política, que és la gran prioritat. Europa, en general, té una aproximació molt pràctica sobre les coses, i davant dels problemes el que reclama són solucions. I de moment, la que els ofereix Pedro Sánchez els sembla més raonable que la voluntat de la dreta de tornar a exacerbar el conflicte amb més repressió judicial i política. Fins i tot algú tan pragmàtic com Weber hauria de saber-ho veure.
