Un Tribunal Constitucional que es manté en caiguda lliure
BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha començat aquest dimarts un ple en què es preveu que es prenguin diverses decisions en contra dels interessos de l'actual govern del PSOE i Podem. Aquesta ha sigut la tònica dels últims mesos, en què una majoria conservadora aclaparadora de 7 a 3 (un magistrat va ser apartat i un altre està malalt) ha passat el seu particular corró. L'últim exemple és d'aquest dimarts mateix, quan el tribunal ha decidit donar el toc de gràcia a un impost, el de les plusvàlues, que és cabdal per a les finances municipals i que previsiblement haurà de compensar l'Estat.
El problema és que es tracta d'un tribunal tan erosionat que es pot saber d'antuvi quines seran les seves decisions i quin el resultat de les votacions. Si hi hagués un veritable debat jurídic, les votacions serien sempre diferents, i hi hauria lectures interessants a fer. Però la realitat és una altra. La realitat és que hi ha un sector que actua com a corretja de transmissió de la dreta (del PP, però especialment de Vox), que porta al TC tot allò que pot per intentar boicotejar l'activitat legislativa del govern espanyol o del català. El fet que Vox tingui prou diputats per presentar recursos ha enverinat la situació, fins al punt que el PP va a remolc de la ultradreta en aquest àmbit.
Per això, quan es va anunciar el pacte entre el PP i el PSOE per renovar el TC i altres òrgans constitucionals es va interpretar com una oportunitat per "despolititzar" l'òrgan. Però un altre cop els dos partits han caigut en el vell vici del bipartidisme de repartir-se el control de les institucions com si fos un intercanvi de cromos, amb l'agreujant que els candidats del PP no passarien el més mínim examen d'una cambra legislativa si, com es fa en llocs com els Estats Units amb els famosos hearings, els diputats tinguessin la capacitat de tombar-los.
Concepción Espejel és amiga íntima de l'ex secretària general del PP Dolores de Cospedal, un fet que va servir perquè l'apartessin del cas Gürtel. Ara dictarà doctrina legal des de la més alta magistratura de l'Estat. El cas d'Enrique Arnaldo encara és més sagnant. Resulta que la Guàrdia Civil va interceptar una conversa d'aquest lletrat de les Corts amb el llavors president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, on li assegurava que estava fent gestions perquè Mariano Rajoy nomenés un fiscal general de l'Estat afí als seus interessos. A més a més, Arnaldo va ser investigat en el marc del cas Palma Arena per presumpte tracte de favor per part de Jaume Matas, tot i que el cas es va arxivar per prescripció dels fets. ¿De debò que amb aquests antecedents es pot ser magistrat del Tribunal Constitucional?
Hi va haver un temps, amb figures com Francisco Tomás y Valiente, en què el Tribunal Constitucional gaudia d'un cert prestigi. Però des de llavors està en caiguda lliure: fins i tot va arribar a tenir un president militant del PP, Francisco Pérez de los Cobos (germà del coronel de la Guàrdia Civil).
