Nou rècord en la lluita contra el frau fiscal

L’Agència Tributària espanyola va presentar ahir les xifres de la lluita contra el frau del 2015 i es va vantar d’haver assolit un nou rècord de recaptació: 15.600 milions d’euros, un 27% més que els 12.318 milions del 2014. Segons va explicar el responsable de l’organisme, Santiago Menéndez, bona part de l’augment, en concret 2.700 milions, es deu a uns misteriosos “expedients singulars”, que no va voler explicitar però que sí que va deixar clar que no es repetirien els anys següents. Es tracta de grans contribuents que havien reclamat devolucions a Hisenda i que, un cop investigats, s’ha vist que no hi tenien dret, un autèntic avís per a navegants.

Menéndez va subratllar que la Delegació de Grans Contribuents, on s’inclouen les multinacionals que operen a Espanya, és la principal responsable de l’augment de la recaptació. Dirigir els esforços contra les grans empreses i un pla d’incentius als inspectors d’hisenda són les dues potes en què es basa l’estratègia del govern espanyol contra el frau fiscal.

Però el triomfalisme de l’Agència Tributària és excessiu perquè, malgrat i els avenços dels últims anys, que han servit per pal·liar en part el fiasco de l’amnistia fiscal, s’està molt lluny de trobar una solució al gran problema del frau a Espanya. Els experts admeten que és molt difícil quantificar quin percentatge de l’economia és invisible al fisc, però les aproximacions més moderades estimen una xifra de 80.000 milions d’euros, de manera que els 15.600 milions són una porció mínima del gran iceberg de l’economia submergida.

Precisament, ara que Catalunya està immersa en la construcció de la seva pròpia Hisenda, caldria no repetir els errors de l’espanyola, que és altament ineficient i basa tota la seva estratègia en la coerció als contribuents. Altres sistemes, com els escandinaus o, més a prop nostre, el que practiquen les hisendes forals, aposten per la coresponsabilitat del contribuent a partir de la pedagogia i la màxima transparència. Perquè tractar els ciutadans com a presumptes defraudadors s’ha demostrat que no és cap solució a llarg termini.