Trump i la doctrina del caos i la incertesa
Seguint la seva manera d'actuar al marge de la legalitat internacional i de recórrer a l'amenaça i la força per aconseguir els seus objectius, el president dels EUA, Donald Trump, torna a provocar caos i incertesa, com ja ha fet més d'una vegada amb els aranzels. Aquest cop assegurant que trenca tota relació comercial amb Espanya, en resposta a la prohibició del govern de Pedro Sánchez a permetre que s'utilitzin les bases de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla) per als atacs a l'Iran. I això obviant que es tracta d'un estat que forma part d'un bloc polític i econòmic com la Unió Europea (UE), que actua com un de sol, i que hi ha interessos econòmics, comercials i empresarials entrecreuats dels quals es beneficien no només companyies espanyoles sinó també dels EUA. Hi ha precedents d'aquesta mena d'amenaces, com quan va dir que aplicaria aranzels a Espanya perquè no destinava a la despesa en defensa el 5% del PIB, una amenaça de la qual després es va desdir. Com en l'anterior ocasió, Brussel·les li ha recordat que no pot castigar uns països del bloc i no els altres.
La nova invectiva és un episodi més en el nou ordre (o desordre) que imposa Trump des que va accedir a la presidència, fa poc més d'un any. Estem davant d'un mandatari que es considerava mereixedor del Nobel de la pau i que després de no aconseguir-lo afirma que té les mans lliures per fer el que vulgui. De fet, en una entrevista a The New York Times ja va dir que considera que només té un límit per actuar: la seva pròpia moralitat. Un d'aquests episodis són els atacs a l'Iran juntament amb Israel, sense passar pel Congrés del seu propi país ni, seguint els seus criteris, per la legalitat internacional. A aquest darrer punt és al que s'agafa l'executiu de Pedro Sánchez per negar l'ús de les bases dels EUA en territori espanyol. I com quan el Tribunal Suprem dels EUA li va tombar els aranzels, Trump sempre té resposta: "Ara Espanya ha dit que no podem fer servir les seves bases. Podríem fer-les servir, si volguéssim. Podríem volar-hi i ningú no ens diria que no les féssim servir", ha dit sense rubor.
I tot plegat ha passat després que la borsa espanyola ja hagués tancat la sessió, marcada pels temors al desenvolupament del conflicte a l'Orient Mitjà. Hi ha molts motius per amoïnar-se: els arguments de la Casa Blanca i, especialment, el fet de reconèixer que podem estar davant d'una guerra que a més saltar-se totes les normes del dret internacional pot durar més temps del que s'havia dit inicialment, així com la confusió o la poca claredat sobre els motius d'haver-la començat. No és estrany que s'hagi disparat la preocupació dels analistes i els inversors.
Els mercats de renda variable són un termòmetre de l'economia. I tendeixen a la sobrereacció en temps de bonança, i encara més en els d'incertesa, com ara. El que havia de ser una operació gairebé quirúrgica té tota la pinta de convertir-se en un conflicte estès i de llarga durada. El primer efecte ha estat la pujada dels preus del petroli i del gas natural, la qual cosa apunta a encariments dels carburants i de l'electricitat. I, finalment, tot plegat suposa un augment de la inflació, que és més preocupant com més temps duri el conflicte. No seria la primera crisi que comença amb la pujada sobtada del preu del petroli, tot i que la dependència del cru és més baixa que anys enrere.
