27/03/2022

Sense unitat política decidiran els tribunals

2 min
imatge d'una manifestació recent en contra la sentència del català i el nou calendari.

Una associació professional de guàrdies civils i entitats com Convivencia Cívica Catalana, Hablamos Español i la plataforma Escuela de Todos duran aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una reclamació perquè s’executi la sentència que pretén forçar el 25% de castellà a les aules. És el primer avís d’una situació que era evident: petits grups que busquen el conflicte lingüístic ja fa temps que han descobert que poden aconseguir victòries per la via judicial, i no s’aturaran. Continuaran pressionant per augmentar el pes del castellà a l’escola, partint de la falsa premissa que la immersió en català –que ja tenim clar que no es compleix del tot– impedeix un aprenentatge correcte del castellà. 

L’acord a quatre bandes anunciat dijous sobre les llengües en l’ensenyament, que evita fixar quotes i percentatges, proposa una línia educativa flexible que deixi marge als centres educatius, permeti mantenir la vehicularitat del català i esquivi una política d’ensenyament dictada als tribunals. Pretén, així, mantenir les decisions sobre l’educació en mans dels representants escollits democràticament i, sobretot, dels professionals de la docència. L’acord es manté viu, encara que tocat per les reticències d’última hora de Junts , i sense ser, per a molts, el millor marc desitjable, pot ser ara mateix el menys dolent possible. 

La realitat és que si els partits polítics amb sensibilitat per a la protecció del català no uneixen esforços per mantenir el pes de la llengua en l’educació i la societat, serà difícil que no acabin cedint la política lingüística a decisions imposades per la via judicial i impulsades per grups com els que faran la reclamació al TSJC. Sense unitat política en defensa del català –una unitat com la que va fer possible la immersió lingüística al seu moment–, és més que probable que tribunals i jutges, que no són precisament pedagogs experts, acabin decidint el futur de la llengua. I ara ja sabem que està amenaçada, amb un ús social en retrocés. 

El pacte presentat la setmana passada és una resposta política a un conflicte obert per la via judicial, i per ara sembla l’única sobre la taula i a mà amb possibilitat d’aconseguir alguns resultats, ni que sigui temporalment. Segur que és millorable, però els directors dels centres educatius l’avalen i demanen confiança. Pot ser, a més, un primer pas per tornar a teixir un gran pacte lingüístic, que vagi molt més enllà de l’escola i que permeti recuperar el consens que hi havia hagut amb el català. 

La divisió, pel que fa a la llengua, només afavoreix els grups que atien el conflicte. Cal sumar tants suports com sigui possible en la defensa del català, fins i tot els que, per raons electorals o les que siguin, se n’han allunyat en alguns moments. Cal superar tant les posicions electoralistes com les maximalistes estèrils, partint de la realitat del país on vivim, no d’un miratge del país que ens agradaria pensar que és el nostre.