La via basca per resoldre la investidura
L'aritmètica parlamentària ha volgut que la investidura de Pedro Sánchez estigui en mans de dos partits catalans (ERC i Junts) i dos bascos (PNB i EH Bildu). Només que un d'aquests quatre partits es desmarqui d'un possible acord, el resultat seria una repetició de les eleccions després de Nadal. D'aquestes quatre forces n'hi ha una, el PNB, que té una gran importància estratègica per al PSOE. Perquè és l'únic d'aquests partits que el PP d'Alberto Núñez Feijóo acceptaria com a soci i perquè aspira a sumar-lo al seu bloc, el de dretes, per facilitar així la investidura del candidat popular. El PNB, doncs, té el pedigrí de ser un dels actors clau de la Transició i, tot i que no va demanar el vot favorable a la Constitució, com va fer CiU, sí que va aconseguir que s'hi inclogués una disposició addicional, la primera, que reconeix els drets històrics dels territoris forals. Els jeltzales també han governat Euskadi, amb pactes diversos, des de la recuperació de la democràcia, excepte en el període 2009-2012, quan el socialista Patxi López es va convertir en lehendakari amb el suport del PP.
Amb tots aquests precedents, el lehendakari Iñigo Urkullu ha publicat aquest dijous un article a El País on fa una proposta per trobar el desllorigador que permeti la investidura de Pedro Sánchez a través d'un nou salt en l'autogovern. La seva proposta consisteix en convocar una convenció constitucional que explori les potencialitats de la disposició addicional primera de la Constitució, "incloent-hi principis com el compliment íntegre dels marcs estatutaris, el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat, la bilateralitat, el sistema de garanties o la capacitat de decidir pactada". Aquest salt, segons el lehendakari, no l'haurien de fer totes les comunitats –evita així el cafè per a tothom–, sinó aquelles que ja tenien una estructura d'autogovern abans del 1978, és a dir, Euskadi, Navarra, Catalunya i Galícia.
La proposta, que ha estat rebuda amb fredor pel PSOE i amb hostilitat per la dreta, intenta esquivar l'atzucac que suposa iniciar una reforma de la Constitució per a la qual es necessitaria el concurs del PP, però alhora planteja bastants dubtes, perquè en el sistema polític espanyol qui interpreta la Constitució no és el Congrés, on es poden fer pactes polítics, sinó el Tribunal Constitucional. En tot cas, la proposta té una virtut: la d'assenyalar al PSOE que si vol obtenir la investidura del seu candidat ha de plantejar una proposta seriosa per trencar amb les cotilles de la Transició i fer un salt ambiciós en termes d'autogovern. No es tracta, per tant, només de posar el comptador a zero amb una amnistia per als encausats de l'1-O, sinó de dibuixar l'horitzó d'una Espanya que sigui federal de veritat, i no de paraula. No diem que aquesta sigui la millor solució al conflicte polític, però almenys demostraria que el PSOE té una oferta per a Catalunya i Euskadi que es pugui contraposar al projecte independentista. Una oferta que fins ara no hem vist per enlloc i que ja és hora que vagi prenent forma.
