La visita de Joan Carles, un autèntic desastre reial
BarcelonaSi els dies previs a l'arribada de Joan Carles I ja era molt perceptible la incomoditat del govern espanyol i algun ministre alertava que el rei emèrit "no era conscient del que havia fet", amb el final del viatge ja es pot dir que s'han complert els pitjors auguris per als interessos de la Casa del Rei. L'exhibició impúdica del monarca a Sanxenxo mentre la societat espanyola pateix una situació econòmica molt fràgil derivada encara dels efectes de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, sumada a la manca total d'autocrítica per part de Joan Carles I, han convertit aquest retorn en un autèntic desastre reial.
Tan gran ha sigut la vergonya que produïen les imatges que s'han repetit durant tot el cap de setmana, que el PSOE, partit d'estat i de govern, s'ha vist obligat a marcar-hi distàncies. La portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, ha reconegut que "el rei ha perdut una magnífica oportunitat de donar explicacions i demanar perdó", una manera molt explícita de mostrar l'enuig dels socialistes amb un episodi que tira per terra tots els seus esforços per millorar la imatge de la monarquia i posar un tallafoc entre l'actual rei, Felip VI, i el seu pare.
El PSOE ha reaccionat d'aquesta manera perquè té un problema amb la seva base electoral, que segons alguns estudis demoscòpics ha virat cap al republicanisme, sobretot els més joves, i ja no li és tan fàcil mantenir un suport incondicional a la monarquia. La qüestió és que el problema que representa Joan Carles I no s'acaba aquí, ja que l'emèrit està decidit a continuar venint a veure els seus amics, i fins i tot, tal com ha quedat clar en el comunicat oficial, no es descarta que pugui fixar la seva residència a Espanya, tot i que en un entorn privat.
És de suposar que pare i fill hauran tingut una llarga conversa a la Zarzuela aquest dilluns i que la Casa del Rei i la Moncloa ja deuen estar pensant fórmules per minimitzar l'impacte de les visites. Però cap estratègia d'imatge podrà amagar la qüestió de fons: el monarca que va protagonitzar la Transició es va dedicar durant anys a cobrar comissions i a amagar diners a l'estranger. I només el blindatge constitucional, la famosa inviolabilitat que ni tan sols ara el PP i el PSOE s'atreveixen a eliminar, ha evitat que pogués ser jutjat a Espanya. Quedava almenys l'esperança que el monarca acceptés alguna mena de contrició, que demanés disculpes de manera pública igual com va fer després de la famosa cacera d'elefants de Botswana. Però res de tot això ha passat. El rei s'ha comportat com si no hagués passat res i fins i tot ha respost, mig ofès, amb un "explicacions de què?" quan se li ha requerit.
El PSOE ha de ser conscient que les mesures cosmètiques que ha aprovat per millorar la imatge de la monarquia es queden molt curtes, que la crisi és molt més gran i que res fa pensar que vagi a menys, ans al contrari. Avui marcar distàncies ja no és suficient. El mínim seria reformar la Constitució perquè un cas semblant no pugui tornar a passar. Però sembla que Felip VI no vol renunciar a la inviolabilitat que ha salvat el seu pare.
