27/12/2022

Què vol dir el recanvi a la cúpula judicial

2 min
Ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

Per evitar que s'allargui més el ridícul democràtic espanyol davant d'Europa a causa del bloqueig de la renovació de la cúpula judicial, per frenar l'escalada en la tensió política entre el bloc d'esquerres i el de dretes (les dues Espanyes sempiternes) i perquè la nova llei que estava forçant la majoria parlamentària governamental, i que ara podria quedar aturada, no s'imposés a la dinàmica pròpia de renovació de l'alta magistratura. Aquests han estat els tres al·licients de fons que, en proporcions diverses, finalment han empès els magistrats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) més o menys ideològicament alineats amb la majoria del govern de l'Estat a cedir en el seu posicionament amb relació als dos noms per renovar el Tribunal Constitucional (TC).

El fet que la decisió hagi estat ben rebuda tant pel PP, al qual ha funcionat el veto al jutge José Manuel Bandrés, com pel PSOE mostra que uns i altres començaven a sentir-se potencials perdedors del xoc. La crisi institucional estava arribant a un punt de no retorn. El mateix Felip VI es va veure empès en el seu discurs de Nadal a instar les parts a l'entesa. Aparentment ningú es va donar per al·ludit. A la pràctica, però, hi ha hagut pacte. A menys de sis mesos per a les eleccions municipals i autonòmiques (no a Catalunya), el soroll resultava incòmode a banda i banda. Malgrat les aparences, però, no es tracta pròpiament d'un consens, sinó que més aviat cal interpretar-ho com una treva per no prendre més mal. Una treva que, a més, uns i altres poden vendre com una victòria de cara a la galeria, com s'han afanyat a fer.

Dit això, i més enllà dels relats interessats, la renúncia que ha fet possible l'acord ha sortit del costat progressista, fet que té una doble lectura: d'una banda, la força i la inèrcia conservadores en el poder judicial; i, de l'altra, l'habilitat dels progressistes per fer un gest de renúncia que al capdavall els garanteix una majoria al TC i evita dilatar la pugna. Després de presentar batalla a les Corts, on ha demostrat que no li tremolaven les cames a l'hora d'anar al xoc, a Pedro Sánchez ja li pot anar bé aquest compromís que pot vendre com una victòria.

El cas, però, és que ha quedat descartat el nom del jutge de la sala tercera del Suprem, José Manuel Bandrés, proposat inicialment pels magistrats progressistes. Un Bandrés que ha fet carrera a Barcelona i que, per exemple, s'havia posicionat a favor de la immersió lingüística a l'escola catalana. Al final ha estat substituït per la també progressista María Luisa Segoviano, a qui sí que han fet seva els col·legues conservadors del CGPJ al costat del seu candidat, César Tolosa. La seva pròxima incorporació al TC, sumada a la dels noms ja presentats directament pel govern –Juan Carlos Campo i Laura Díez–, en principi garanteix una majoria menys conservadora. Seria agosarat parlar d'una majoria pròpiament progressista, tal com habitualment s'esquematitza. S'anirà veient sentència a sentència fins a quin punt hi ha un canvi efectiu de tendència i com això afecta, concretament, la qüestió catalana. Només el temps ens dirà si el nou TC canvia realment de tarannà.

stats