L’objectiu de convertir en anècdota el vel

Najat Driouech, número 10 d’ERC, serà la primera diputada que el portarà al Parlament

“Tinc dret a la diferència, exactament igual que si una companya decideix anar de rosa”. Najat Driouech, nascuda al Marroc ara fa 36 anys, ocupa el número 10 de la candidatura d’ERC per Barcelona i, si els pronòstics són bons, serà la primera diputada del Parlament a vestir vel islàmic. Una peça de roba que és conscient que crearà expectació, però que confia que aviat acabi en una simple anècdota. “ERC em coneix amb el mocador, però m’ha valorat com a persona, com a Najat, llicenciada en filologia àrab, diplomada en treball social i amb un màster en construcció de noves identitats culturals”, explica en una conversa amb l’ARA.

Va començar a portar el vel el 2009 i reivindica el dret de totes les musulmanes a portar-lo lliurement. “És anecdòtic que jo porti aquest tros de tela al cap. Oi que lluitem pel dret a decidir? Doncs jo tinc el dret a decidir com vull anar vestida”, explicava ahir en l’acte electoral que Esquerra va dedicar a la diversitat dels catalans. Una elecció personal que Driouech denuncia que encara està mal vista en determinades professions. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat aquest 2017 que les empreses puguin prohibir l’exhibició per part dels treballadors de qualsevol símbol religiós, també el vel islàmic. “Moltes estudiants universitàries volen portar el vel i no poden perquè hi ha qui li atribueix connotacions de submissió de la dona. Hem de normalitzar la situació i, si això passa perquè jo el porti al Parlament, perfecte”, afegeix.

El vel és una anècdota per a ella, però no ho és el col·lectiu social al qual representa, tradicionalment oblidat a les institucions. “No se’m dona visibilitat només a mi, sinó a un sector de la població al qual, malauradament, un altre sector -minoritari- considera de segona”, destaca. Va ser la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, qui va contactar amb ella. No era el primer cop que ERC la sondejava, però de sobte va haver de prendre una decisió que la feia sortir de la seva “zona de confort”.

Tècnica de treball a l’ajuntament de la seva ciutat, el Masnou, amb dos fills petits i un tercer en camí va acabar acceptant perquè, des del Parlament, la seva feina per la integració laboral i social pot arribar a més gent. “Val la pena que m’arrisqui”, afirma, convençuda que la República pot ser l’eina per construir un país que doni veu a tots els catalans, vinguin d’on vinguin i pensin com pensin.

Orgullosa dels orígens

“Mama, per què al Parlament no hi ha ningú com nosaltres?” La pregunta l’hi va fer el seu fill el 6 de setembre mentre miraven per televisió el ple en què es va aprovar la llei del referèndum. Quan ERC li va fer l’oferiment el seu fill va ser un dels primers que li va demanar que l’acceptés. “Jo he nascut al Marroc i hi torno orgullosa cada any. No puc dir que soc igual que la resta, seria una fal·làcia. Soc diferent, però em sento orgullosa d’aquesta diferència perquè representa la riquesa cultural de Catalunya. Si no la valorem és que no ens donem valor com a societat”, reflexiona.

Quan era petita, al poblat de Mzoura, al nord del Marroc, el dret de vot dels seus pares es limitava a recollir les paperetes que deixaven caure les avionetes (amb una única opció ja prèviament marcada) i introduir-les a les urnes. En arribar a Catalunya, això va canviar. Les opcions eren nombroses, malgrat que la majoria d’estrangers tinguin restringit el dret de vot. Ella recopilava la propaganda electoral de tots els partits i l’analitzava amb els seus pares per saber quina era la que millor els representava: “Acabàvem llençant-les gairebé totes”. Ara, de la mà d’Esquerra, està convençuda que podrà aportar la seva experiència perquè la diversitat sigui la nova “normalitat” a Catalunya.

Sap que el seu origen generarà alguns recels, almenys al principi. N’ha parlat amb la seva amiga Fàtima Taleb, regidora a l’Ajuntament de Badalona. Però precisament per això considera que la seva presència al Parlament pot ser una manera de connectar amb les institucions tots aquells que, fins ara, no han trobat ningú amb qui sentir-se identificats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT