Especials 21/05/2021

Entendre el canvi climàtic

Comunicar apropiadament i sectorialment a la societat les dades que gestiona la ciència ajuda a comprendre què passa i com es pot actuar

3 min
El supercomputador Mare Nostrum, del Barcelona Supercomputing Center

Les dades evidencien que fa anys que convivim amb el canvi climàtic: la temperatura mitjana del planeta ha augmentat més d’1 ºC des de finals del segle XIX, ha disminuït la massa de les capes de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, el nivell dels mars ha augmentat uns 20 cm en l'últim segle... Un seguit de dades que difícilment serveixen per ser conscients del que realment impliquen. Explicar els impactes del canvi climàtic amb una terminologia exclusivament científica no ajuda a entendre els riscos climàtics o com hauríem de respondre-hi. “La ciència és complexa, cal comunicar-la perquè diferents sectors de la societat entenguin el tipus d’informació que necessiten. No t’interessa igual si tens vinyes, un negoci turístic o un parc eòlic”, diu Asun Lera St. Clair, filòsofa, sociòloga i investigadora del departament de ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Dades, equacions i prediccions

La computació és imprescindible per saber com evoluciona el canvi climàtic. “Tenim un model informàtic, una mena de bessó de la Terra on transferim equacions, tot el coneixement i dades que tenim del sistema terrestre i els processos que cal tenir en compte, com la interacció entre els oceans i l’atmosfera o l’evolució de la vegetació”, explica Francisco J. Doblas-Reyes, professor ICREA i director del departament de ciències de la Terra del BSC. Amb tanta complexitat i heterogeneïtat al planeta només un superordinador com el MareNostrum del BSC pot gestionar tantes dades. Els càlculs reprodueixen l’evolució del clima en el passat per comparar-la amb les dades actuals i continuar fins a l’any 2100. Amb alguns experiments arriben fins al 2300. El que fan és suposar com evolucionarà el canvi climàtic atenent diferents escenaris futurs de desenvolupament socioeconòmic, per així saber què pot passar amb el nivell del mar, la temperatura de l’atmosfera, l’evolució de les precipitacions i els vents o la captura de CO2 als oceans. “Hem de resoldre equacions sobre molts punts al voltant del planeta. Fins ara resolem equacions amb píxels que estan a 100 km de distància entre ells. Com més punts, més resolució té el model. Hem començat a treballar en una nova generació de models que permetran tenir píxels a una distància d'entre 5 i 10 km”, diu Doblas-Reyes.

Serveis climàtics

Els impactes del canvi climàtic afecten tota la població, i per això quan es té la informació i arriba el moment de prendre decisions s’evidencia que cal un equip multidisciplinari. D’aquí que el BSC tingui uns serveis climàtics formats per professionals de diferents àrees que treballen conjuntament amb els usuaris d’aquesta informació climàtica, “perquè són els que tenen un coneixement necessari per entendre els impactes en un context específic”, explica Lera St. Claire.

En el cas de l’agricultura, han de saber quin tipus d’informació és important per a l’agricultor. “Té uns coneixements que nosaltres no tenim i que necessitem per avaluar l’impacte en la collita i pensar com es pot aconseguir la resiliència climàtica”. La informació del context s’ha d’afegir a la informació científica per finalment fer entendre als interessats de cada sector quins són els impactes que els afectaran. La sociòloga recorda que aquesta estratègia també ajuda la ciutadania, els actors socials, la indústria i els governs a prendre consciència sobre el canvi climàtic.

Possibles solucions

¿Els governs poden respondre eficaçment als reptes que planteja el canvi climàtic? Per al professor de política del Centre per a l'Estudi de la Democràcia de la Universitat de Westminster Graham Smith, hi ha innovacions democràtiques participatives com el sorteig –triar a l’atzar els ciutadans que formaran part d’una assemblea climàtica–, que permet crear espais polítics no restringits pels cicles electorals i el poder dels interessos creats: “El sorteig és una forma de reflexió lenta que fa falta. L'èmfasi en la deliberació a les assemblees fa que els membres estiguin en una posició més bona per considerar l'evidència científica, les perspectives d'altres ciutadans i l'impacte a llarg termini de les decisions”.

Ciència ciutadana

El canvi climàtic i la globalització contribueixen a la colonització de mosquits en zones on fins fa poc no podien dispersar-se. La transmissió de malalties per mosquits també té una connexió amb el clima, l’augment de la temperatura afecta els cicles biològics tant dels mosquits com dels patògens. Si la temperatura augmenta, els cicles biològics podrien ser més curts, i les dinàmiques poblacionals més explosives i difícils de gestionar. Segons Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert i professor d’investigació ICREA adscrit al CEAB-CSIC i al CREAF de la UAB, els humans estaríem potencialment més exposats al risc de la presència de mosquits transmissors de virus.

Mosquito Alert és la plataforma que a través de la participació ciutadana recol·lecta sobre els mosquits. “Amb tècniques d'estadística i computacionals convertim les dades en mapes actius d’incidència, comencem a fer les primeres prediccions a pocs dies vista de la situació dels mosquits i el risc d’exposició i podem flexibilitzar la gestió que ja se’n fa des de l’Agència de Salut Pública. La ciutadania aporta informació que després els reverteix en positiu”, afegeix Bartumeus.

COMPUTACIÓ CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

CCCB Sala Teatre. 13 de juny. A les 18.30 h

¿EL SORTEIG COM A SOLUCIÓ A LA CRISI CLIMÀTICA?

Plaça Ramon Torres Casanova. 13 de juny. A les 19.30 h

stats