Aleix Claramunt, notari 'botifler': "El rey nostre senyor no ha permès se venjassen los agravis se li havían fet"

El notari Aleix Claramunt no volia que Catalunya plantés cara a Felip V. En la seva crònica del setge, que va redactar entre el 1712 i el 1715, reflexiona sobre les nefastes conseqüències de la guerra. Era, pels austriacistes, un "botifler traïdor". Però com els resistents, després de la guerra, va perdre títols i propietats. Claramunt va abandonar Barcelona el 24 de juliol del 1713, el dia abans que l'exèrcit comandat pel duc de Pòpuli posés setge a la ciutat. Es va refugiar a Premià, a Granollers, i més tard a Sarrià. Va entrar a Barcelona el 13 de setembre del 1714, juntament amb l'exèrcit d'ocupació: "Volia vèurer mare y deme´s persones de ma estimació", explica. El seu objectiu, quan va redactar la seva crònica, era prevenir les generacions futures de "l'exigència inexcusable d'obeir sempre els reis": "Y així lo que ab darramament de molta sanch havien alcansat nostres passats lo perdérem derrament-ne moltíssima per a pèrder nostres privilegis que tant havien costat. Y haver-los volgut pèrdrer tant voluntàriament, com sobre resta explicat, no essent de la intenció de la magestad en llevar-los. Y se pòdan donar moltas gràcias a Déu com tots els habitatns no foren degollats y saquejats, que se pot atribuhir a miracle y a la gran clemència del rey nostre senyor, que no ha permès se venjassen los agravis se li havían fet. Vulla sa divina magestad mirar-nos ab ulls de pietat perquè sapiam esmenar-nos y cumplir a la obligació de lleals vassalls. Que ab lo temps se acomòdan las cosas. Axí sie. Amén".

Claramunt crítica el fet que Barcelona no es rendís: "Y por totas estas parts, no donant ohidos los citiats als avisos y señals se'ls donaren per part de dit senyor duch de Bervich, que vingué ap ple poder y com si fos la mateixa persona del rey, se avansà ab gran foch a punta de dia del dia onse ab 15.000 hòmens. Y fent-se dueños al primer assalt de tota la cortina des de Sant Pere a la Pescateria y Ocata, ab totas las cortaduras y no menos detotas las baterias tenían los acitats. Y no obstant assò, se detingueren las tropas, fent alto en tots los dits paratges. Y fent-los differens señals perquè se rendissin y no passassen por degüello y saco, que may donare ohidos, sinó foch i més foch. Fins a les 4 de la tarde, que veyent no y havia més remey, y que se'ls acostàban las tenebres de la nit, feren llamada y demanaren suspenció. La qual se'ls concedí benignament per dit senyor duch de Bervich, aguardant-los horas. Y a las 4 de la tarde del dia 12 hisqueren 3 personas a dar la obediència a mercè del rey. Y no deixà lo mal esperit de remòurer a tot lo exèrcit, posant-se en arma per entrar a degüello, disparant totas las baterias".

Per ell, la resistència no havia valgut la pena: "Y durant dit siti de Barcelona, que ha durat per espay de un any, un mes y 18 dias, no han succehit sinó robos, cremas de moltíssims llochs y vilas de gran circunstància, saqueichs, morts penjats per los arbres, degollaments no sols de dotsenas sinó de sis y set-cents hòmens y soldats".