La Biennal de Pensament torna a convertir-se en l'àgora de Barcelona

La segona edició de les jornades de debat i reflexió comptarà amb 174 experts i diversos espais a l'aire lliure repartits per tota la ciutat

5 min

"Un projecte ambiciós i útil a la nostra ciutat", així va definir l'alcaldessa Ada Colau la Biennal de Pensament en seva la primera edició. Dos anys després d'aquelles paraules, i vivint una època de desconcert i d'una desorientació inimaginables llavors, la utilitat del cicle de conferències i debats organitzats per l'Ajuntament de Barcelona es fa avui encara més imprescindible. Entre el 13 i el 18 d'octubre torna la Biennal de Pensament Ciutat Oberta a diversos espais de la ciutat, i com en el seu debut, la programació s'articula entorn de diversos itineraris que troben punts comuns: el futur, la democràcia, la tecnologia i la ciutat. Un programa que comptarà amb fins a 174 experts en els camps del pensament, l'art, l'activisme i la ciència, entre els quals hi haurà Margaret Atwood, Peter Frase, Helen Hester, Cristina Morales, Marina Garcés i Donna Haraway.

Fomentant el dinamisme i la no-convencionalitat, la Biennal de Pensament Ciutat Oberta reflexiona sobre els reptes que plantegen la revolució digital, l'emergència climàtica i les desigualtats de gènere i socials entre altres elements de present i futur. Un espai per deliberar d'una manera amplia i profunda amb la finalitat de provar de donar respostes a escala global i en un context de canvi. La pandèmia de la covid-19 ha influït de diverses maneres en aquesta edició, i no només perquè s'han incrementat exponencialment els interrogants que es plantejaven a la Biennal anterior, també en l'àmbit pràctic: diverses intervencions es faran telemàticament i les xerrades presencials seran a espais a l'aire lliure, amb aforaments màxims que es mouran entre les 400 i les 800 persones assistents. Els espais exteriors seran la plaça de Joan Coromines, el Pati de les Dones del CCCB, la Model, la Fabra i Coats, els Jardins Agustí Centelles (del Palau Macaya), els Jardins de Pla i Armengol i els del recinte industrial de Can Felipa, al Poblenou.

La ciutat de demà

Les mirades al futur proposades a la Biennal són obertes i multidisciplinàries, fomentant els debats i conferències, però també donant espai a la poesia, música i diferents intervencions teatrals i artístiques que generin reaccions. Actes com Mirar el futur, que comptarà amb el poeta Enric Casasses i la cèlebre escriptora Margaret Atwood, o Les veus del planeta, en què en una mateixa sessió es podrà escoltar la filòsofa de la ciència belga Vinciane Despret, la biòloga Donna Haraway, dues autores com María Sánchez i Irene Solà i escoltar la cantant Maria Arnal, són exemples d'aquesta paleta de colors proposada per l'organització.

Pensar, repensar i debatre el futur de les ciutats i la relació que tenen amb les persones que hi viuen continua sent una de les obsessions dels organitzadors. Ja va ser una temàtica essencial en la primera edició de la Biennal de Pensament i repeteix amb un programa que inclou set conferències i taules rodones amb arquitectes, urbanistes i experts en ciutats abordant present i futur de les ciutats: Ciutat habitable, Ciutat del futur, Ciutat glocal, ciutat digital, Ciutat resilient (amb la presència de l'arquitecte, urbanista, planificador ambiental i professor associat de la Universitat de Nova York, Mitchell Joachim, acompanyat de Yayo Herrero, Elena Albareda i Salvador Rueda), Ciutat saludable -sobre la incorporació de masses de vegetació, l'accés a una aigua en condicions higièniques òptimes i la garantia de la qualitat de l'aire en l'espai públic- i Ciutat rural, on es tractarà el mite de l'Espanya vacía i el neoruralisme amb Sergio del Molino, Marta Tafalla i Vanesa Freixa.

La tècnologia al centre

Democratitzar, observar i fiscalitzar la tecnologia és un altre dels fonaments de la Biennal, que en aquesta nova edició es consolida com un espai de llibertat, pensament i acció a la ciutat. És l'òptica crítica la que aposta per figures com Simona Levi, Claudio Agosti o la londinenca Helen Hester, referent del xenofeminisme, corrent que aposta per la tecnologia feminista, a participar en un dels diàlegs d'aquesta edició, Del cos al núvol: tecnologies digitals i escales d'habitabilitat, amb Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro al recinte de Fabra i Coats.

Pensadors, filòsofs, politòlegs i d'altres referents del pensament i la cultura de base seran presents a la graella de l'espai que debatrà sobre democràcia. Hi participaran figures com Cesar Randueles, Bhaskar Sunkara, Santiago Alba Rico, Clara Serra o la filòsofa Marina Garcés, que participarà en l'acte Habitar el col·lapse acompanyada del professor de ciència política Carlos Taibo.

Teatre, música i poesia

Pel que fa al teatre, la Biennal comptarà amb una revisió de l'obra del dramaturg futurista del segle XIX Anton Pavlòvitx Txèkhov, adaptat per la companyia La Calòrica i que es representarà a La Model, i la recreació d'un monòleg centrat en l'experiència de ser dona negra a Catalunya, peça de Denise Duncan que serà interpretada per la cantant i actriu Yolanda Sey. Aquesta representació formarà part de la sessió Ciutat, conflicte i emancipació, amb les escriptores feministes Cristina Morales, Brigitte Vasallo i Marta Sanz. La música també serà protagonista en l'última jornada de la Biennal amb la xerrada que impartiran Masiva Lulla i Bittah, dels grups de rap Anier i Tribade, apropant la realitat de la nova escena de música urbana i aprofundint en la seva relació amb el barri i la comunitat.

Finalment, el tancament de la Biennal coincideix amb la clausura de Barcelona Poesia 2020. Aquest fet s'aprofitarà per crear sinergies i convocant "un futur que vulguem fer-nos nostre", amb la participació de la poeta sud-africana Koleka Putuma, l'escriptora i performer palestina Farah Chamma, el poeta gallec Elias Knorr, el poeta i filòsof italià Francesco Deiana i la neerlandesa Ellen Deckwitz. Com a representació local recitaran Guim Valls, Laia Carbonell, David Leo Garcia i Ashle Ozuljevic. Per acabar, música amb Aurora Bauzà i Pere Jou.

Tot i les restriccions d'aforament, s'han posat 8.000 localitats gratuïtes a disposició de la ciutadania, que haurà fer reserva prèvia al portal de la Biennal.

Les xifres de la Biennal

85 activitats programades entre el 13 i el 18 d’octubre de 2020.
174 participants locals, nacionals i internacionals dels camps del pensament, l’art, l’activisme i la ciència. Del total de ponents, 90 són dones, 77 homes i 7 col·lectius.
40 espais repartits per tota la ciutat.
42 entitats i projectes implicats en el programa +Biennal organitzant 40 activitats paral·leles.
8.000 localitats per poder seguir presencialment les activitats del programa.