‘La cartoixa de Parma’, un dels cims de la narrativa universal

BarcelonaLa Casa dels Clàssics publica La cartoixa de Parma de Stendhal, el vuitè volum de la col·lecció Bernat Metge Universal. L’autor ofereix un viatge apassionant per l'Europa del tombant de segle XIX en una de les novel·les més influents de l'època.

Després de la publicació de Les afinitats electives, de Johann W. Goethe, l’editorial amplia la col·lecció amb noves traduccions dels grans clàssics de la literatura universal. La novel·la, que va sortir publicada el 1981 amb traducció de Pere Gimferrer i actualment és introbable, es presenta ara amb una traducció de Ferran Toutain, gran traductor de Stendhal, del qual ja havia traduït El roig i el negre.

Escrita l’any 1839, La cartoixa de Parma és un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal. La novel·la segueix la vida i les aventures del jove noble italià Fabrizio del Dongo, des del seu naixement, l’any 1798, fins a la seva mort. De ben petit ja viu, des del castell familiar a la riba del llac Como, les intrigues i les maniobres per fer fora l’exèrcit francès de Milà; amb disset anys, però, el seu fervor per la causa napoleònica el porta a fugir de casa d’amagat, just a temps per arribar a presenciar, a Waterloo, l’última batalla –i la derrota definitiva– de Napoleó, el seu heroi, en unes de les pàgines més cèlebres de la novel·la. Retornat a Itàlia, passarà la resta de la seva vida trepidant a la ciutat de Parma, amb mig peu a la cort i mig peu a l’Església.

Stendhal, pseudònim que va fer servir Henri Beyle (Grenoble, 1783-1842), va ser un autor francès reconegut per obres com El roig i el negre i La cartoixa de Parma. Les seves novel·les reflecteixen una visió aguda de la societat i exploren les complexitats de l’ànima humana. Stendhal va deixar un llegat literari significatiu i és considerat un dels grans escriptors del segle XIX. Es va unir a l’exèrcit napoleònic als disset anys i va participar en diverses campanyes militars.

Tal com comenta Lluís Maria Todó al pròleg, “quan llegim La cartoixa de Parma sentim la veu de l’autor –i, per tant, la seva intel·ligència portentosa– en tot el relat, no sols en les intervencions del narrador i en els diàlegs dels personatges, sinó també en les descripcions, en el ritme narratiu, en tot i pertot, i això produeix una impressió molt particular: una satisfacció que potser en un primer moment costa de localitzar. Després, però, ens ajuda a comprendre molt millor la novel·la i, sobretot, la grandesa d’aquest escriptor i la intel·ligència amb què impregna els textos: l’anàlisi moral, l’escissió del subjecte, els salts mortals en el temps narratiu”.

La crítica destaca aquesta nova edició com un dels grans fenòmens de la temporada. “La cartoixa de Parma, escrita –o més ben dit dictada– per Stendhal en només cinquanta-dos dies i publicada el 1839, és una novel·la que ha suscitat tants elogis, que arrossega una mítica tan rutilant, que ja no és possible descobrir-la, llegir-la per primer cop, amb neutralitat i innocència. Per molt rigorós que vulguis ser, saber que Balzac, Tolstoi i Lampedusa la van celebrar predisposa a la fascinació i convida a l’entusiasme. És com quan has de contemplar per primer cop La tempesta de Giorgione: ja saps que és una obra mestra, ja saps que la consideraràs una obra mestra, només et queda aclarir per què, i què en destacaràs tu personalment, i com te la faràs teva. Esmento la pintura de Giorgione perquè em sembla detectar-hi la mateixa mescla de gracilitat i misteri, d’ironia i terbolesa, d’intel·ligència, sensualitat i perill que hi ha en l’obra mestra de Stendhal”, assegura Pere Antoni Pons.

“Les grans obres literàries ho són perquè es poden llegir anys després de la seva publicació, sempre. Aquest és un títol imprescindible que s’avança a la modernitat”, argumenta Ferran Toutain, el traductor de la novel·la de Stendhal.

La Bernat Metge Universal

La col·lecció Bernat Metge Universal ofereix els grans clàssics de tots els temps en edicions adreçades al gran públic, rigoroses i agradables de llegir. El primer volum, publicat el març del 2019, va ser La Ilíada, traduïda en vers per Pau Sabaté i amb un pròleg del poeta Enric Casasses. El segon volum va ser la traducció que Esther Tallada va fer del Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, amb un pròleg d’Albert Sánchez Piñol.

L’any 2021 la col·lecció va créixer amb dos nous volums: Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski, en traducció de Miquel Cabal Guarro (reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2021), i amb un pròleg de Francesc Serés, i Orgull i prejudici, de Jane Austen, en traducció de Yannick Garcia (reconeguda amb el Premi Aurora Bertrana 2022 de traducció) i pròleg de Colm Tóibín. El 2022, la col·lecció va ampliar-se amb una nova traducció de Cap al far, de Virginia Woolf, a càrrec de Xavier Pàmies i pròleg de Maria Callís, i amb els Contes filosòfics de Voltaire, amb traducció, introduccions i pròleg de Joan-Lluís Lluís. Enguany, Carlota Gurt ha traduït el setè volum, Les afinitats electives de Johann W. Goethe, amb pròleg de Simona Škrabec, i Ferran Toutain ens porta en català el vuitè número de la col·lecció, La cartoixa de Parma, que inclou pròleg de Lluís Maria Todó.

La Casa dels Clàssics

La Casa dels Clàssics és un espai de creació, pensament i difusió nascut de la col·lecció Bernat Metge. Reivindica la vigència dels clàssics de tots els temps i els divulga en tots els llenguatges i formats possibles, entre un públic ampli, divers i transversal. La institució vetlla per un patrimoni universal i es concep com un projecte de futur, durador i constant, que va més enllà de la conjuntura de cada moment.