El silenci del president més votat de la història del Barça

BarcelonaLes eleccions a la presidència del Barça entren en una altra fase. Després de moltes setmanes voltant pels mitjans més per posar-se en el focus que per presentar propostes concretes, els nou precandidats –amb l'asterisc de Pere Riera, que s'ha quedat sense equip de campanya– inicien la cursa per obtenir els 2.257 suports necessaris per esdevenir aspirants de ple dret el 24 de gener del 2021. No serà fàcil, en temps de pandèmia i coincidint amb les festes nadalenques, mobilitzar els socis, que fa mesos que no van a l'estadi i, en gran part, encara no tenen clar a qui confiarien la gestió d'un club sense diners i que veuen com Leo Messi, el seu màxim exponent, podria dir adeu a finals de temporada.

Interpel·lat pel context del Barça, l'argentí va gravar fa uns dies una entrevista amb Jordi Évole que s'emetrà aquest diumenge. Messi no esvairà del tot els dubtes sobre el seu futur ni expressarà suport explícit per a cap precandidat, però les seves paraules de capità acompanyaran la massa social culer en un moment de moral baixa i ajudaran els presidenciables a enfocar un dels principals temes de la campanya, que alhora serà un dels primers assumptes que haurà d'abordar la pròxima junta, ja que el 10 acaba contracte el 30 de juny i a partir de l'1 de gener ja podrà negociar amb altres clubs. Per la seva banda, Xavi Hernández, un altre dels noms propis de les eleccions, també s'ha pronunciat, en el seu cas per suavitzar públicament la seva vinculació al projecte de Víctor Font. "Soc un actiu del Barça, no proactiu de cap candidatura", va manifestar l'egarenc.

Xavi ja ha parlat i Messi ho farà en els pròxims dies. L'entorn, com és evident, batega en un moment de canvi. Però hi ha un silenci que sorprèn i inquieta a les seus electorals. És el de Sandro Rosell, el president més votat de la història del Barça. 35.021 socis li van fer confiança als comicis del 2010, que va guanyar amb un 61,4% dels sufragis malgrat la seva oposició a Joan Laporta, responsable directe del millor Barça de la història. Tot i que l'erràtica gestió dels últims cursos, amb Josep Maria Bartomeu com a cara visible, és la continuació del seu projecte al capdavant del club, Rosell manté un halo que fa que la massa social se l'escolti quan s'expressa en clau culer. A finals de juny d'enguany, un cop va deixar enrere 21 mesos de presó preventiva per l'operació Rimet, va dir que intentaria "influir amb la seva manera de pensar" a les eleccions del Barça. Sis mesos després encara no s'ha posicionat.

L'entorn, descol·locat

"El Sandro en principi no té intenció de parlar públicament", va respondre a l'ARA fa uns dies una persona pròxima a l'expresident, que de moment es guarda les preferències per a l'esfera privada. La seva posició trastoca l'entorn culer, que veu com els tradicionals ismes viuen una curiosa sacsejada de cara a aquestes eleccions després que ni Jordi Roche ni Joan Rosell, dos perfils amb el suport d'un ampli sector empresarial barceloní, rebutgessin abanderar la via moderada en contraposició al "foc nou" de Víctor Font i a l'esperit del 2003 que Joan Laporta vol reinstaurar al Camp Nou, dues opcions favorites que, a l'hora de la veritat, contrastaran projectes amb molts punts en comú.

A qui abraçarà, doncs, el rosellisme el 24 de gener? Els precandidats també s'ho pregunten. Per això s'esforcen per pescar vots en aquest sector del barcelonisme. Ho va fer Toni Freixa, que no refusa l'etiqueta de nuñista i deixa molt clara la diferència entre el Barça de Rosell (2010-2014) i el de Bartomeu (2014-2020): creu que la primera etapa, en la qual ell va ser portaveu de la junta, "és el millor període recent de la història del club". Fins i tot Laporta, que tradicionalment ha aixecat moltes fòbies per part d'aquest espectre, ha dedicat bones paraules contra qui va judicialitzar la seva gestió econòmica. "Si guanyo les eleccions, hi haurà retrobament amb el Sandro", va dir a RAC1. Mentrestant, Rosell manté el misteri en un marc volàtil quan el més ortodox seria que brindés el seu suport a Emili Rousaud o Xavi Vilajoana, exdirectius d'una junta a la qual va assessorar desenes de vegades.