Santiago Fisas ja pensa en la jubilació

BarcelonaMatí de diumenge de manual del pensionista, tirant una mica de tòpic. El candidat català del PP, Santiago Fisas, visita les instal·lacions del Club Petanca de Nou Barris. L'acompanya l'incombustible Alberto Fernández Díaz. Duel improvisat entre Fisas –com deia el company d'Europa Press, potser picat pel seu orgull dels anys d'esportista– i Fernández-Díaz. L'exsecretari d'Estat d'esports d'Aznar i exconseller d'Esports d'Esperanza Aguirre es reivindica en el darrer tir, precís, que li dona la victòria. Com quan fa cinc anys accedia a l'Eurocambra: Va ser l'últim candidat de la llista del PP a obtenir l'acta d'eurodiputat. Aquest cop respira més tranquil. Entrarà segur –ha passat del 23 al 12–, fins i tot malgrat que excompanys de partit com Vidal-Quadras el facin còmplice dels sobiranistes –separatistes, en diuen.

El cas és que potser Fisas ha descobert afició. Tot plegat, ell mateix no ha amagat que molt possiblement aquest ja serà el seu últim servei en la política de primera línia. Acabarà el mandat amb 70 anys. I retirada. El PP no dissimula que busca concentrar el vot dels pensionistes amb el discurs que ha estat el govern de Mariano Rajoy que n'ha garantit i en garantirà un pagament que els socialistes havien posat en risc. I de la boca diguem-ne d'un prepensionista, sempre enganxa més.

La pensió garantida

Llavors van ser els socialistes, i ara els sobiranistes, els que porten el país a la fallida i a la incapacitat de pagar les pensions, vindria a ser el discurs. Perquè diu el PP que els pensionistes catalans cobren la pensió "gràcies a la solidaritat dels espanyols". Cosa seriosa, les pensions. Com per tractar-ho seriosament. Alguns càlculs diuen que, fins i tot amb independència –hi ha qui diu que només amb la independència–, Santiago Fisas té garantida la pensió, quan d'aquí a cinc anys es retiri. També si decidís –deixes– votar sí-sí.