Microsites 03/09/2014

Apunts del debat Salmond-Darling

El format del debat: 90 minuts, preguntes del públic i torns d’interpel·lació directa entre tots dos líders, i fou d’allò més encertat

Marc Sanjaume
4 min
El debat es tensa a tres setmanes del referèndum d’Escòcia

El segon debat entre Alistair Darling i Alex Salmond sembla ser que ha marcat un punt d’inflexió a la campanya del referèndum de secessió escocès. La victòria, segons les enquestes i els analistes, del primer ministre Salmond hauria estat un revulsiu per al sí, que, tot sigui dit, el necessitava per capgirar les previsions i guanyar moral. El debat va estar a l’altura del moment històric, tot i que en alguns instants va caure en la desqualificació i un cert caos que el moderador Glenn Campbell va saber trampejar adreçant-se directament els contendents. A continuació oferim una llista amb alguns apunts presos durant el debat la setmana passada.

Format. Ja ho ha comentat la Mònica Planas. El format del debat: 90 minuts, preguntes del públic i torns d’interpel·lació directa entre tots dos líders, i fou d’allò més encertat. Més enllà del filtre previ dels realitzadors, començar el debat amb preguntes directes del públic més o menys agrupades per temes va donar un sentit popular al debat que no tenia.

Respecte. Tot i la tensió pròpia del moment històric, el tracte de tots dos líders va ser d’allò més respectuós. Darling es va mostrar molt més tens i seriós que Salmond, i aquest va actuar amb una certa sornegueria en alguns moments pròpia de la seva personalitat. En tot cas, les desqualificacions foren, en tots dos casos, dins el terreny polític i des d’un respecte pel torn de paraula en alguns moments imposat pel moderador.

Trucs. Tots dos polítics duien preparats alguns punts febles de l’adversari per insistir-hi després de l’experiència del primer debat. Per a Darling va ser el pla B en relació amb la moneda, un argument que va fer servir per posar contra les cordes Salmond, que tot i que anomenar-lo –fer servir l’euro, una altra moneda o la lliura unilateralment–, no va acabar de detallar quin és el seu pla B, realment. Salmond, d’altra banda, va atacar Darling més d’una vegada pel fet d’anar de la mà dels 'tories' a la campanya referendària i per promoure retallades en sanitat.

Temes estrella. I és que els temes estrella del debat van ser una vegada més els aspectes controvertits del projecte independentista escocès. La dependència del petroli va donar munició a Darling, que, citant el magnat Ian Wood, va atacar afirmant que d’aquí a 15 anys Escòcia tindrà greus problemes amb les finances públiques. Salmond es va defensar admetent la dependència del petroli, però va apuntar que a Noruega o a altres països també existeix, i això no els impedeix gaudir d’aquest recurs i ser independents. D’altra banda, la privatització de la sanitat pública va centrar força atenció durant el debat gràcies a les preguntes del públic. Salmond aprofità per retreure a Darling (laborista) l’agenda de retallades en sanitat pública del govern de Londres; Darling es va defensar acusant els independentistes de seguir una campanya de la por les darreres setmanes en aquest tema. Durant el debat molts activistes del sí van seguir les directrius de campanya per llançar missatges sobre la privatització de la sanitat a les xarxes socials en una activitat estratègica més per guanyar posicions.

Les acusacions de la campanya pel sí són parcialment certes segons els experts. Tal com va apuntar Darling, l’NHS és competència d’Edimburg i actualment ja pot fer polítiques diferents en matèria de sanitat pública. Mentre Escòcia dedica l’1% del pressupost a sanitat privada, a Anglaterra és un 6% i va en augment. Ara bé, també és cert que Escòcia, en un escenari de més privatització, hauria d’afrontar aquestes polítiques pròpies amb menys diners dels que envia Londres.

Devolució o 'statu quo'? Un dels aspectes que se solen destacar des de Catalunya és el respecte del Govern britànic pel dret a decidir dels escocesos. Sempre dins el marc de l’acord d’Edimburg de l’octubre del 2012, Darling va mostrar una vegada més l’enorme acceptació de la voluntat dels escocesos com a portaveu de tota la campanya del no. Ara bé, tot i que els laboristes –i fins i tot conservadors i liberals– s’han destacat per promoure més autogovern per a Escòcia, el líder de la campanya Better Together va semblar que no tenia arguments quan Salmond li va demanar quins poders transferiria en matèria laboral; ni tampoc va oferir res de concret per avançar en la devolució política al Parlament de Holyrood en cas que sortís que no per canviar la situació. La sensació després del debat era d’haver de triar entre el projecte de Salmond o l''statu quo' –amb una coalició conservadora a Londres i una UKIP creixent a Anglaterra.

Les llums i les ombres del projecte independentista van tornar a ser al debat entre Salmond i Darling. Però aquesta vegada amb força menys arguments per part de Darling, que es va haver de defensar atacant Salmond. El laborista no va mostrar un projecte alternatiu per un no que per molts electors continua essent la resposta preferida. Ara ja per un marge ajustat. Les enquestes apunten un suport a la secessió insòlit, superior al 40%. En tot cas, si es complissin les expectatives d’una participació superior al 80% cal recordar que aquesta podria fer variar substancialment les previsions.

stats