Microsites  /  El pati descobert 18/10/2013

Espanyol i independentista: 'rara avis' o cada cop més habitual?

L'independentisme ha crescut en els darrers anys entre perfils de la població amb identitats tan catalanes com espanyoles. Els que se senten tan catalans com espanyols tindrien el vot dividit en un eventual referèndum

Marc Guinjoan
3 min

El dimarts passat, el president del Grupo Planeta, el senyor José Manuel Lara Bosch, va afirmar en el marc de la presentació del premi de literatura que la seva editorial celebra cada any, que entre el 70 i el 75% dels catalans se sentien espanyols i que per tant això era una incoherència en el moment de voler assolir la independència. Avui volem fer un simple exercici per veure fins a quin punt són certes ambdues afirmacions.

Comencem pel tema de la identitat. Per respondre aquesta pregunta hem recorregut als baròmetres d’opinió pública que ha publicat el CEO des de la seva creació l’any 2005. Ens hem fixat en la pregunta sobre la identitat nacional subjectiva −per les seves sigles, INS−, amb les categories: em sento només espanyol, més espanyol que català, tan català com espanyol, més català que espanyol i només català. En color verd mostrem l’evolució de les persones que se senten només catalanes; en vermell, les persones que, amb diferents intensitats, se senten espanyoles −des dels que es consideren només espanyols fins als més catalans que espanyols−. En color negre, el percentatge de persones la preferència territorial de les quals és l’estat propi −línia contínua− i el percentatge de persones que votarien que sí en un referèndum −línia puntejada−. Les dades comencen a mitjans del 2011, quan el CEO inclou la pregunta per primera vegada.

El gràfic deixa poc lloc al dubte: el senyor Lara té raó. Actualment, el 69% de la població catalana té algun tipus d’identitat espanyola. En particular, el darrer baròmetre del CEO ens assenyalava que un 31% se sentia només català, 25,7% més català que espanyol, 35,6% tan català com espanyol, 2,5% més espanyol que català i 3,6% només espanyol. Fa poc més de dos anys, però, aquest percentatge pujava fins al 80%. Ara bé, com ens mostren les dues línies de color negre, hi ha independència més enllà dels que se senten només catalans –sobretot des de principis del 2010.

Evolució de la identitat i del suport a la independència, 2005-2013

Tot seguit ens hem preguntat: quina és la probabilitat de votar a favor de la independència en funció de la teva identitat? Per respondre aquest dubte hem creat un model estadístic en el qual hem inclòs les principals variables que poden explicar per què la gent vol un model d’estat o un altre [1]. El següent gràfic mostra la probabilitat −en percentatge− de votar a favor de la independència en funció de com de català i espanyol et sents −en color verd; les línies puntejades són el marge de confiança del 95%− i de votar en contra −color vermell.

Probabilitat de votar a favor o en contra de la independència en funció de la INS

Doncs bé, les dades ens mostren com la identificació nacional és rellevant al moment d’explicar el vot en un referèndum, però com en tot, hi ha matisos. En efecte, entre els que se senten només espanyols i més espanyols que catalans la probabilitat de votar sí és pràcticament inexistent. Tanmateix, entre els que se senten tan catalans com espanyols, una mica més del 30% votaria afirmativament, mentre que un altre 30% votaria en contra. Entre els que se senten més catalans que espanyols, el percentatge de sís ja puja fins al 75%, mentre que entre els que es consideren només catalans hi ha pràcticament unanimitat en el vot a favor.

En definitiva, tenir algun tipus d’identificació amb Espanya està esdevenint progressivament menys determinant en el moment de determinar el vot en un eventual referèndum. La recent creació del col·lectiu Súmate, n’és un bon exemple. I és que lluny de ser un 'rara avis', cada cop són més les persones que tot i sentint-se espanyoles estan a favor de la independència.

[1] Nota metodològica: El mètode emprat ha estat una regressió logística on (1) vot a favor (contra) de la independència en un referèndum, (0) vot en contra (favor). En el model hi hem inclòs, a part de l’INS, el lloc de naixement, l’educació, la llengua principal, els ingressos, el sexe, l’interès per la política, i l’autoubicació en l’eix esquerra-dreta. La font és el BOP del CEO de juny del 2013.

stats