La febre per vogar a Lloret de Mar, el municipi de Catalunya amb més clubs de rem per habitant

Lloret de MarFa mitja vida que Anna Carbó voga per la Costa Brava. Quan tenia 12 anys va fer-se del club de rem Es Pescadors de Lloret de Mar. "Va ser el camí natural perquè també van començar a entrar-hi les meves amigues de l'esplai", recorda. Ara n'és la presidenta i la timonera de l'equip masculí sènior. Aquestes darreres setmanes tenen més entrenaments dels habituals. A l'emblemàtica platja de sa Caleta, als peus de l'inconfusible castell d'en Plaja, els turistes es barregen amb la tradició mentre descarreguen el tradicional llagut català per posar-lo a la mar. És el preàmbul del dia que els lloretencs recuperen la platja als turistes en ple estiu: el 24 de juliol, Santa Cristina, la seva patrona. I també la constatació de la febre que hi ha a Lloret de Mar per vogar (com en diuen de remar). Hi coexisteixen un total de nou entitats, el municipi de Catalunya amb més clubs de rem per habitant.

A l'altre extrem del municipi, a la platja de Santa Cristina, aquests dies també hi ha més activitat del que és habitual. S'inicien els preparatius de l'arribada de la processó de Santa Cristina per mar i del S'amorra amorra, la competició que és el lloc de trobada anual dels nou clubs de rem lloretencs. L'Obreria de Santa Cristina, que durant dècades ha preservat aquest preciós paratge natural de les urpes de l'especulació urbanística, prepara amb tot detall l'arribada a l'ermita de la imatge de la patrona, acompanyada de les autoritats i dels nou llaguts mediterranis de tots els clubs de rem. Després de la missa se servirà per esmorzar, ben regat de vi, el tradicional estofat de vedella amb patates, que serà el colofó d'una festa que manté la tradició de vogar a Lloret de Mar.

"És sense cap mena de dubte el millor dia del club –explica emocionada Carbó–. Gaudim del nostre esport i el podem ensenyar al poble. És un pur orgull com a lloretenca remar un S'Amorra amorra". Amb la mateixa passió ho explica Toni Jiménez, que des de fa un any és el president del Club de Rem Santa Cristina de Lloret de Mar. Des del 2015 que guanyen cada any la competició. Són, de fet, el club que més s'entrena durant l'any i que més competeix a Catalunya i l'estat espanyol. Té un equip femení de veteranes que ha guanyat per segon any consecutiu el campionat d'Espanya. "La festa comença el dia 23 a la nit, quan cada club presenta les banderes cantant i ballant pels carrers de Lloret de Mar –detalla Jiménez–. Arriben a la platja de l'Ajuntament i es fa un sorteig per saber la posició de les barques al punt de sortida". Es tracta d'una cursa de 2,5 km en el cas dels homes, que va de la boia del mig de la platja Gran fins a Santa Cristina. Quan "s'amorren" a la sorra comença la femenina, que és d'un quilòmetre, aproximadament.

Ara el repte és que el rem continuï formant part de la vida dels lloretencs la resta de l'any. Si bé Santa Cristina i Es Pescadors tenen més activitat durant l'any, en els dos casos noten la falta de joves que s'hi incorporin. Tenen uns 60 membres cadascun i una vintena d'adolescents, però dista de la situació dels anys 90, quan vogar era una activitat molt de moda entre els més joves. Jiménez, nascut a Girona i instal·lat des dels 26 anys a Lloret de Mar, recorda que va començar a remar gràcies al seu fill. Ara diu que estan negociant amb el consistori recuperar el Concurs d'Ergòmetre, l'aparell indispensable per practicar rem a l'hivern, entre els instituts de Lloret de Mar. "S'ajunten fins a mig miler d'estudiants al pavelló i era clau per donar a conèixer el rem, perquè funcionava de captació", detalla. Igualment, continua cofoi de l'ambient que es forma sobretot per Santa Cristina i de tenir el rècord de ser un municipi amb encara nou clubs de rem, tot i que per Santa Cristina alguns llaguts surten gràcies a la participació d'esportistes d'altres entitats.

Llegeix més sobre la història, tradicions i rutes de Lloret de Mar: