Paradisos fiscals: què són i on són

La sòcia de l'àrea fiscal IMBgrup i fiscalista de capçalera Anna Rossell us aclareix dubtes

1. Què són?

Es denomina paradís fiscal aquell país amb un sistema tributari molt favorable per ciutadans o empreses no residents.

És habitual que els països tinguin un impost que grava els ciutadans i empreses residents, i un altre –habitualment menys favorable– per als no residents. De manera que, per exemple, un ciutadà resident en un país A que cobri dividends d'una empresa d'un país B, pagaria un impost sobre la renda pel rendiment obtingut, que habitualment sol ser, com a mínim, el mateix que pagaria un resident del país B. Doncs bé, en el cas dels paradisos fiscals, els no residents acostumen a tenir un tracte fiscal molt més favorable que els residents del país.

Addicionalment, els paradisos fiscals són països molt opacs quant a la informació que poden facilitar a altres països dins el marc de cooperació internacional d'intercanvi d'informació.

2. Característiques principals dels paradisos fiscals

a) Falta d'imposició de tributs o, en cas d'haver-n'hi, ho solen ser només de forma nominal.

b) Manca de transparència.

c) Existència de normes que no permeten l'intercanvi d'informació amb altres països amb finalitats tributàries.

d) És força freqüent que en aquests territoris hi hagi normatives de secret bancari i de protecció de dades personals.

3. Llista de paradisos fiscals, segons l'OCDE

L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va fer pública l'any 2000 una llarga relació de territoris que considerava paradisos fiscals, la denominada llista negra.

Atès que des de l'any 2000, per la pressió de l'OCDE, molts dels països de la llista negra han accedit a fer concessions en matèria d'intercanvi d'informació, des del 2012 tan sols queden dos territoris en aquesta llista: Nauru i Niue (Nova Zelanda).

D'aquesta manera, l'OCDE va elaborar una nova llista –llista grisa– on es relacionaven una sèrie de països que es comprometien a respectar els estàndards internacionals d'intercanvi d'informació. Per poder deixar la llista grisa, l'OCDE exigeix un mínim de 12 convenis d'intercanvi d'informació signats.

Però tot i les consideracions de l'OCDE en relació amb els paradisos fiscals, cada estat estableix en la seva normativa interna una llista de paradisos fiscals, d'acord amb els seus criteris.

4. Els paradisos fiscals segons Espanya

La llista de paradisos fiscals segons el criteri espanyol s'establia al reial decret 1080/1991, del 5 de juliol, on s'enumeraven 48 territoris. Però s'establia que deixarien de tenir consideració de paradís fiscal quan signessin amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb una clàusula d'intercanvi d'informació o bé un acord d'intercanvi d'informació en matèria tributaria, en el qual s'ha d'establir expressament que deixen de tenir aquesta consideració des del moment que aquests convenis o acords s'apliquin. Aquest darrer cas seria el d'Andorra, per exemple, des de l'any 2011.

En l'actualitat, la llista espanyola de paradisos fiscals s'ha reduït a 34:

  • Anguilla
  • Macau
  • Antiga i Barbuda
  • Maurici
  • Bermudes
  • Illa de Montserrat
  • Emirat de l'estat de Bahrain
  • Principat de Liechtenstein
  • Fiji
  • Principat de Mònaco
  • Gibraltar
  • Regne Haiximita de Jordània
  • Illa de Granada
  • República de Xipre
  • Illes Caiman
  • República de Dominica
  • Illes Cook
  • República Libanesa
  • Illes de Guernsey i de Jersey (Illes del Canal)
  • República de Libèria
  • Illes Malvines
  • República de Nauru
  • Illa de Man
  • República de Seychelles
  • Illes Marianes
  • República de Vanuatu
  • Illes Salomó
  • Santa Lucía
  • Illes Turks i Caicos
  • San Vicent i les Granadines
  • Illes Verges Britàniques
  • Sultanat de Brunei
  • Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica
  • Sultanat d'Oman

5. Està prohibit operar amb paradisos fiscals o tenir-hi patrimoni?

Les transaccions realitzades amb paradisos fiscals no son il·legals ni estan prohibides. Per tant, es poden tenir interessos econòmics en territoris qualificats de paradisos fiscals.

No obstant això, la legislació espanyola estableix en les diferents normatives de cada impost una sèrie de mesures conegudes com mesures antiparadís, que tracten de limitar-ne la utilització. De forma general, s'imposen estrictes obligacions d'informació i es preveu l'aplicació del règim especial de "transparència fiscal internacional", la qual obliga els partícips d'una societat –socis– a tributar a Espanya pels resultats de la societat no resident, tant si han estat distribuïts –dividends– com si no.

Més continguts de