Microsites 19/03/2021

Joan-Lluís Espinós: “La pandèmia ha impulsat la formació no presencial a la FP”

3 min
Joan-Lluís Espinós és el director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial

Quines seran les principals novetats en la formació professional per al curs 2021-2022? De quins sectors i modalitats?

— Destaquem l’oferta en cicles formatius de grau bàsic i en cursos d’especialització de FP. Amb la incorporació d’aquests nous estudis, l’oferta de FP està completa: d’una banda, els cicles formatius de grau bàsic com a formacions de nivell 1 de qualificació professional; i de l’altra, els cursos d’especialització, com a formació de postgrau per a titulats i titulades de cicles formatius de grau mitjà i superior. Pel que fa als sectors, la proposta per al curs que ve prioritza els sectors professionals de l’àmbit digital, industrial, atenció a les persones, salut, economia verda i arts escèniques. En total, l’oferta a Catalunya comprèn estudis de 24 famílies professionals ordenades en Programes de Formació i Inserció (FPI), Itineraris Formatius Específics (IFE), cicles formatius de grau bàsic, mitjà i superior (CFGB/CFGM/CFGS) i cursos d’especialització (CE).

Quins factors determinen l’oferta a la FP? Depèn de la demanda empresarial? De les necessitats derivades de crisis com la que vivim amb la pandèmia?

— Hi ha múltiples causes. D’una banda, hi ha la digitalització transversal de l’activitat econòmica, que afecta tots els sectors i que ha fet incorporar als currículums ordinaris formació aplicada a l’àmbit digital. La bioinformàtica, la ciberseguretat i la informàtica aplicada al sector de la logística són exemples d’aquesta transversalitat. De l'altra, la sostenibilitat i la política mediambiental també han generat la incorporació de noves propostes formatives de manera rellevant. Finalment, les demandes de les empreses orienten també la nova oferta educativa. Cal tenir-les en compte per donar resposta a les seves necessitats.

Els graduats en FP tenen un percentatge d’atur 4 vegades inferior al de la mitjana de joves de Catalunya i la demanda per escollir aquests estudis va en augment. La FP està assolint cada vegada més reconeixement social?

— El prestigi d’una modalitat formativa s’explica de manera objectiva a través dels indicadors que la defineixen. L’avaluació que anualment fem dels resultats a través d’aquests indicadors, en el cas dels cicles de grau superior, és moderadament satisfactòria, amb un reconeixement rellevant de les empreses per la qualitat de la formació que estem oferint. El curs passat, el rendiment acadèmic es va situar de manera estable per sobre del 75%; la fidelització de l’alumnat, en el 86%; la inserció laboral, en el 66% per a la FP ordinària i en el 72% en la FP dual, i la continuïtat d’estudis, en un 43,8%. L’atur d’aquests graduats està per sota del 8%. Difícilment, trobarem resultats semblants en altres modalitats formatives i aquest és el motiu que explica que cada vegada més persones optin per estudiar cicles formatius de grau superior de FP.

Quines són les oportunitats de futur per a la FP postcovid. Què se n’ha après, de la pandèmia?

— La pandèmia ens ha ensenyat a aprofundir en les metodologies d’aprenentatge relacionades amb la formació no presencial dins l’àmbit de la FP. Hi ha cicles formatius que, per les seves característiques, poden ser cursats (excepte el mòdul de pràctiques a les Empreses) de manera total o parcial de forma no presencial. En aquest sentit, l’oferta d’aquests cicles formatius podrà potenciar-se en aquesta modalitat formativa. Ens referim principalment a alguns cicles de les famílies d’informàtica i comunicacions, administració i gestió, comerç i màrqueting i serveis socioculturals i a la comunitat. També caldrà flexibilitzar més l’oferta dels centres per donar resposta a aquelles persones que necessitin un reciclatge professional a través de la matrícula parcial de mòduls i/o unitats formatives de qualsevol cicle. Actualment estem fent l’oferta d’acreditació de les competències professionals adquirides per la via laboral i així facilitar l’obtenció de les titulacions i certificacions que ajudin a la reinserció dels treballadors i treballadores afectats per la pandèmia. A més, en diferents centres públics estem fent una oferta de certificats de professionalitat adreçats a persones aturades que puguin estar-hi interessades.

Un dels reptes imminents de la FP passa perquè esdevinguin uns estudis cada vegada més internacionalitzats?

— Cada vegada hi ha més relació amb altres països de la Unió Europea tant en l’àmbit de la formació del professorat com en la formació a l’empresa de l’alumnat. El curs 2019-2020, 54 docents van fer accions de formació dual a l’estranger i 42 més van fer estades per a la incorporació de la llengua anglesa en els ensenyaments professionals a diferents països de la UE.

stats