Microsites 19/03/2021

L’abc del batxillerat

Repassem les fortaleses, debilitats i reivindicacions vigents sobre el batxillerat, una etapa que normalment dura dos anys i es cursa entre els 16 i els 18 anys

2 min
Imatge d'una classe de primer de batxillerat

Una de les opcions a l’abast dels joves que finalitzen l’educació secundària obligatòria és fer batxillerat, una etapa formativa que ja permet als estudiants començar a especialitzar-se en aquelles àrees en les quals es troba la professió a la qual aspiren. També hi poden accedir aquells que disposin d’una titulació de tècnic o tècnic superior –els quals podran demanar la convalidació de matèries específiques i del treball de recerca– o els que hagin cursat estudis de sistemes educatius estrangers que hagin estat homologats al títol d’ESO o de tècnic.

Tres modalitats

Així, d’una banda, l’alumne ha de triar entre tres modalitats: arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials. Cadascuna d’aquestes modalitats comprèn, al seu torn, un primer bloc d’assignatures comunes, entre elles la tutoria, a les quals es dedica una mitjana de 14 hores setmanals, i un segon bloc, més diversificat, que aglutina la matèria comuna d’opció, les de modalitat, les específiques i el treball de recerca, a les quals es dediquen 16 hores setmanals.

Visionat d'un vídeo en una classe de d'innobat de primer de batxillerat

Tot i que les fronteres entre modalitats estan força ben delimitades, pot passar que un alumne no acabi de trobar-se còmode amb la seva elecció. En aquests casos, si se n’adona al cap de poques setmanes de començar primer, podrà demanar un canvi de modalitat en el mateix centre educatiu, sense més. En cas que el canvi s’hagi de fer de cara a segon, caldrà que l’alumne cursi tres matèries de la nova modalitat a segon i que finalitzi l’etapa havent superat quatre o més matèries de la nova modalitat. Per afavorir la transició, el centre podrà modificar el currículum de l’alumne un cop analitzada la situació.

Algunes proves pilot

El batxillerat ja fa temps que es pot cursar de forma presencial –la més habitual– o a distància, a través de l’Institut Obert de Catalunya, una opció per a majors de 18 anys i que s’adapta millor a la situació personal, familiar i laboral de cada persona, com també fa el batxillerat nocturn. També existeix el Batxibac, impartit en centres autoritzats per Educació i que proposa cursar un currículum mixt, amb un terç de l'horari lectiu en llengua francesa, a més de cursar les matèries llengua i literatura franceses i història de França, o l’Internacional (BI), un altre dels itineraris específics que a Catalunya imparteixen sis instituts públics i diversos privats.

A aquest catàleg, el curs 2019-2020 van sumar-s’hi tres proves pilot: el batxillerat de 3 anys; el batxillerat professionalitzador, que introdueix com a matèries específiques unitats formatives de cicles formatius, i les dobles titulacions de batxillerat + ensenyaments esportius o artístics, les quals permeten obtenir en un període de tres anys el títol de batxillerat i el de tècnic esportiu o d'arts plàstiques i disseny.

Una classe de química de primer de batxillerat
Perfils i vocacions cientificotècniques

El Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM), ubicat a la Facultat d’Educació de la UAB, treballa per millorar, enfortir i enriquir l’ensenyament i aprenentatge de les disciplines STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), una missió molt preuada tenint en compte que, l’any passat, Randstad revelava que més del 25% de les grans empreses de l’OCDE està tenint dificultats a l’hora de trobar determinats perfils tecnològics. Per a Digna Couso, directora del CRECIM, “el problema de les vocacions STEM, com se les acostuma a anomenar, comença per la mateixa formulació del problema, centrat en la idea vocacional”. I planteja: “No ens resulta estrany parlar de vocació en el cas de les STEM i no fer-ho en altres àmbits?”. De fet, des de la recerca seriosa en l’àmbit, la també professora del departament de didàctica de les matemàtiques i ciències experimentals de la UAB afirma: “No parlem tant de la necessitat de despertar vocacions sinó de contribuir a fer que l’alumnat no descarti possibles aspiracions en aquest àmbit massa d’hora per raons equivocades, com ara que pensin que no és per a gent com ells”.

El problema també és que es parli de les STEM o de l’àmbit cientificotecnològic com si fos un sol bloc, quan engloba més de 70 àrees, o que encara es projectin, en opinió de Couso, “des d’una cultura aclaparadora de l’excel·lència i molt masculinitzada”. Couso apunta tanmateix que “hi ha molta feina a fer en el món acadèmic i professional STEM, no només als centres educatius”, perquè els nois i noies s’acostin a les mates, les ciències o la tecnologia sense prejudicis. I afegeix: “Mentre ens interessin més els premis i la competició, i mostrem una ciència o una enginyeria d’herois i heroïnes, siguin Einstein, Marie Curie o Steve Jobs, difícilment l’alumnat considerarà que podria fer-hi una petita i alhora important contribució, a molts nivells, de formes molt diferents”. Per la directora del CRECIM, fins i tot en la ciència puntera, “darrere d’un gran descobriment no només hi ha importants científics: hi ha periodistes i divulgadores, traductores, control de qualitat o seguretat laboral, gent de recursos humans, tècniques de laboratori...”. I afegeix: “Hem de reflectir aquesta diversitat i que tots els estrats i tipologies de feines STEM s’hi vegin representades”.  

Què passa amb l’atur juvenil?

Segons el darrer Butlletí de Joves i Mercat de Treball, de l’Observatori del Treball i Model Productiu, a finals del 2020 només 4 de cada 10 joves d’entre 16 i 29 anys treballaven. Unes dades que evidencien, un cop més i tal com apunta la directora general de Joventut, Laia Girós, que l’atur juvenil al nostre país malauradament ha estat un problema estructural. Per Girós, el problema aquí no és que les empreses no apostin pel talent jove –“tot i que sí que és cert que pel que fa a les feines qualificades en altres països hi ha més tradició d'apostar per la innovació i els coneixements actualitzats que proporcionen les persones joves”-, sinó que tenim un atur “estructuralment elevat ateses de les mancances del nostre sistema productiu”. El que se sap, prossegueix, “és que en línies generals, l'atur juvenil tendeix a doblar o triplicar l'atur general”.

Des de Joventut ja fa temps que insisteixen que no hi ha una solució única al problema i que cal “un front comú per situar el col·lectiu jove com un dels més afectats per la situació econòmica”. En aquest sentit, apunta Girós, “amb el nou Pla Nacional de la Joventut i el Congrés de la Joventut que estem impulsant pretenem donar respostes a l’emancipació juvenil dins d’una estratègia conjunta per millorar l’ocupació”. El que de moment sí que tenen clar a l’àrea és que la millor manera que tenen els joves que abandonen l'ESO de preparar-se o que volen treballar just en acabar-la –un dels col·lectius més vulnerables quant a atur juvenil– és continuar els seus estudis: “Hem de garantir que els joves no siguin empesos a buscar una feina precària per sostenir les seves famílies, sinó que cal trobar mecanismes perquè puguin seguir formant-se amb garanties econòmiques i de benestar familiar. I això passa perquè des de l’administració es treballi amb els joves d’una manera més flexible i personalitzada”.

stats