Els rostres de l'exili

Ermengol Amill, militar

Abans de militar va ser mestre i traginer. Amb l'aixecament austriacista es va convertir en coronel d'un regiment de fusellers de muntanya. Tenia una gran habilitat en la guerra de guerrilla. Va combatre amb ferotgia al costat d'Antoni Desvalls a Talamanca i va vèncer els soldats de Felip V, que van fugir esporuguits. El 18 de setembre es va veure obligat a capitular a Cardona. Va escapar de la presó de Girona i va continuar lluitant al servei de l'arxiduc contra l'imperi Otomà. Va ser empresonat i torturat. El 1718 va obtenir la llibertat. Va morir el 1732, amb 67 anys.

Pere Joan Barceló Carrasquet, militar

Va comandar la guerrilla antiborbònica després de l'11 de setembre. Va ser el terror dels felipistes fins al 1720. Després va passar a Àustria al servei de l'emperador. Va combatre a Itàlia i Estíria i va morir lluitant al Rin davant la fortalesa de Brisach el 1743.

Manuel Desvalls, militar

Coronel de cavalleria i governador del castell de Cardona, l'única plaça militar que els exèrcits de Felip V mai van poder conquerir. Després de la caiguda de Barcelona, va rendir Cardona amb capitulacions favorables, i va comandar l'exili de la guarnició. Va ser governador de Mallorca i Eivissa, i posteriorment de Gaeta (Itàlia). Anys més tard, va lluitar a la guerra d'Hongria contra els turcs. La filla de Carles VI, Maria Teresa, el va nomenar camarlenc. Va morir a Viena als cent anys.

Samon Frederic de Vilana-Perles, polític

Doctor en dret i notari, estava molt ben relacionat amb la burgesia ascendent de l'època. Va manegar els fils polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió. Exiliat a Viena, es va convertir en la mà dreta de l'arxiduc i va ser canceller i cap de la diplomàcia imperial. Va ajudar els exiliats des de la cort. El 1734 va caure en desgràcia i va morir el 1741.

Sebastià de Dalmau, militar

Nomenat capità de la Coronela de Barcelona el 1706, va ser el responsable de les Juntes de Defensa de Barcelona durant el setge. Després de la derrota, el van empresonar durant 11 anys. Alliberat, després del Tractat de Viena, es va exiliar a la capital austríaca. Nomenat tinent mariscal de l'Exèrcit Imperial, va morir als 80 anys.

Josep Plantí, jurista

Auditor dels exèrcits reials a Sardenya des del 1709 i, més endavant, governador de l'Alguer; el 1725 es va exiliar a Viena. És autor d'una obra ingent d'història i pensament polític feta a l'exili. Va redactar Nueva colonia espanyola, un document que proposa donar als exiliats una "nueva patria". El seu objectiu era garantir la convivència, la riquesa i el benestar de tots els habitants de la colònia. Ho diu ben clar en un document: "Queriendo ser feliz una república". Les terres s'havien de repartir segons la capacitat de treball i la necessitat. El poble seria sobirà i tots els colons serien considerats nobles, independentment de la naixença. Tan sols es posarien restriccions als jueus, que haurien de residir fora de la ciutat. El projecte va ser desestimat pels homes de l'arxiduc.