Microsites 02/12/2016

Així és ser un amfitrió

El Javier, la Jessy i la Dámaris, tots tres de Barcelona, ens expliquen la seva experiència i ens mostren que no hi ha una única manera d'exercir-ne

7 min
Les experiències dels amfitrions

Al buscar allotjament via ‘home sharing’ molts viatgers pensen en el lloc, el preu, el transport... Però bona part de la seva experiència dependrà de l’amfitrió. No hi ha un perfil únic, perquè les motivacions són diverses, ni tampoc un tipus d’habitatge únic: depèn de com sigui, de l’ambient generat per l’amfitrió, del barri on estigui... Cada amfitrió li dóna un toc especial, i avui us n’oferim tres exemples.

JAVIER, 65 anys. Eixample. Amfitrió des del gener del 2016

Què et va motivar a ser amfitrió?

La necessitat d’ingressos extres -estic retirat- per afrontar com cal els estudis universitaris dels dos fills petits, aprofitant els dos únics mitjans que tenia a mà: una bona habitació de matrimoni lliure, perquè visc sol, i la il·lusió per ser útil a la societat, amb la meva habilitat per a les relacions humanes.

Com vas conèixer el ‘home sharing’?

A través d’una amiga del barri. M’ho va recomanar i em va ajudar en el procés d’incorporació.

Què t’aporta personalment?

A més dels diners, he descobrert que el home sharing sembla pensat per a mi. No comparteixes només habitatge, sinó també coneixements, cultura, experiències... Et fa sentir útil, practiques anglès. Una autèntica lliçó!

Alguna anècdota per compartir?

He tingut la sort de poder ajudar a resoldre problemes personals, i he comprovat l’agraïment que et mostren. Sobretot dues noies coreanes i una senyora italiana, que en acomiadar-nos ploraven per l’experiència d’haver-me conegut. Haig de dir que amb gairebé tothom s’han establert llaços d’amistat. I de manera natural, sense haver de forçar les relacions.

Quins són els viatgers de més lluny que has allotjat?

He tingut persones de Nova Zelanda, el Brasil, els Estats Units, Xile, Corea i Turquia. Tots persones extraordinàries. Enginyers, arquitectes, mànagers, metges i parelles joves amb molta qualitat humana. Només n’hi va haver una poc comunicativa i sense ganes de demanar-me ajuda.

Quins detalls d’hospitalitat creus que marquen la diferència?

Parlar-los en el seu idioma (o en un que parlem els dos), donar-los seguretat, oferir-los ajuda per moure’s per la ciutat i tenir un tarannà obert.

I què és el que es fa més dur?

En alguna ocasió, haver de canviar hàbits de comportament personals per evitar molestar. I aconseguir que assumeixin que cal tenir cura amb el consum energètic i en general el medi ambient.

Com va la relació amb els veïns?

Tots saben que em dedico a actuar com a mestressa de casa i acullo persones conegudes. Com que sempre són o una persona o una parella, i són persones serioses, a tots els sembla bé. Fins i tot hi ha una veïna que vol que l’ajudi a seguir la meva experiència.

Per què els viatgers es volen allotjar al teu barri? Quin aspecte de la vida a Barcelona és el que genera més preguntes?

Del barri, que és a prop del centre, i té bones comunicacions amb l’aeroport i els trens. Al marge de les preguntes, jo m’ofereixo a explicar-los-ho tot, de turisme, de transport o de centres comercials. Els ofereixo un plànol i els marco el que ja sé que gairebé tots volen visitar: la Sagrada Família, Gaudí en general, el centre i museus.

Què és el que més et preocupa com a amfitrió?

El desconeixement que alguns polítics manifesten sobre el que fem per sobreviure persones comunes com jo, i que ens confonguin amb gestors de pisos turístics.

Qué demanaries a les autoritats?

Que ens entenguin i aclareixin aquesta situació des del punt de vista legal i fiscal, perquè no volem ser insociables ni corruptes. Que tinguin clar que Hisenda ja ens controla perquè cobrem per una transferència emesa per Airbnb i paguem a través de l’IRPF.

JESSY, 33 anys. Nou Barris. Amfitriona des del maig del 2015

Què et va portar a rebre hostes?

Un mal moment econòmic.

Com vas conèixer el home sharing?

A les reunions per a amfitrions d’Airbnb.

Què t’aporta personalment?

Conèixer nous costums i persones.

Alguna anècdota per compartir?

Han passat gairebé 100 persones per casa. Amb una noia russa, un dia i mentre esmorzàvem, vam decidir marxar juntes a Eivissa. Aquella mateixa setmana ja estàvem a l’illa.

Han sorgit amistats?

Sí, tinc molta amistat amb una noia de Grècia que em va ajudar molt durant la seva estada perquè em va agafar un brot de migranya.

Has acollit viatgers de molt lluny? T’ha permès trencar algun estereotip?

He tingut gent de Corea, el Japó i la Xina. I vull dir que vaig tenir dos nois musulmans que em van sorprendre gratament.

Quins detalls marquen la diferència?

El truc és fer-los sentir com a casa. Si no tanquen l’habitació i es mouen en pijama i sabatilles, és que se senten com a casa seva.

Quina és la part més dura?

Si has compartit temps amb ells, i hi ha amistat, veure’ls marxar és el pitjor.

Què tal la relació amb els veïns?

Estupenda. Tant els hostes com jo som persones civilitzades i cíviques.

Què motiva els hostes a triar el teu barri? Què pregunten més?

Els motiva el preu i les bones opinions que hi ha del meu perfil. La seguretat és el primer, per si han de tornar tard, i més si són noies...

Què és el que més et preocupa com a amfitriona?

La situació que tenim ara, sotmesos a una caça de bruixes de les administracions.

Què els demanaries?

Que ens deixin llibertat per decidir què fem a casa nostra, que ens escoltin quan proposem reformes. Cal regular, però no amb normes exagerades i extremistes.

DÁMARIS, 39 anys. Poble-sec. Amfitriona des de l'abril del 2014

Per què vas començar a acollir viatgers?

És un complement per a l’educació del meu fill, de 13 anys. Volia potenciar-li valors com la tolerància i la generositat, eliminar qualsevol tabú respecte a qui ens sembla diferent d’aparença, compartir pertinences i valorar l’espai. I a tots dos ens ajuda poder practicar l’anglès. A més, amb part de l’ingrés extra podem viatjar, és com un intercanvi de coneixement, cultura i patrimoni.

Com vas conèixer el 'home sharing'?

Abans que aquest concepte es conegués, jo ja viatjava mirant d’allotjar-me a casa d’algun local per poder compartir converses, cultura i gastronomia. A través d’aquesta plataforma, va ser fa cinc anys que vaig fer un viatge amb uns amics. Jo n’hi dic llar compartida.

Què t’aporta personalment?

Tot són beneficis: creixement personal meu i del meu fill, uns diners extres, que sempre són benvinguts, i més ara, i poder conèixer persones interessants que mai hauria pogut conèixer.

La llista d’anècdotes deu ser llarga...

Una vegada vaig agafar la grip mentre tenia a casa una mare i la seva filla de 23 anys, que eren de Xangai. Era cap de setmana, i jo m’esforçava que no es notés, però era evident que estava malalta. I la mare va dir que com que jo les havia tractat tan bé fins llavors, ara ho faria ella. I durant dos dies va estar preparant-me el menjar i fent-me sucs. Eren uns plats deliciosos.

Han sorgit amistats amb alguns hostes?

Sí, de fet en dues ocasions hem tornat la visita. Amb qui tenim més contacte és amb una família eslovena de Ljubljana. El seu fill és un gran fan del Barça.

Els hostes que venien de més lluny?

Recordo amb molt afecte la Collen, una noia australiana.

Què marca la diferència pel que fa a hospitalitat?

Que se sentin com a casa. Sempre penso quin tracte m’agradaria rebre a mi, i això és bàsic. Els explico de seguida on ho trobaran tot, no estableixo horaris, però sí que els explico les normes bàsiques de convivència tant a casa com a l’edifici i a la ciutat. I tot flueix a la perfecció.

La relació amb els veïns?

Perfecta. Des del primer moment ho vaig posar en coneixement del president de l’escala, i a la primera reunió de veïns ho vaig explicar a tothom. Fins i tot algun cop algun veí ha ajudat els hostes a pujar les maletes! Tots saben què és la llar compartida i que hi ha una associació que lluita perquè l’activitat es reguli, com és Veïns i Amfitrions de Barcelona, de la qual sóc membre. Sovint em pregunten com avancen les coses en aquest tema.

Quin atractiu té el teu barri per als hostes?

El Poble-sec és una zona amb molt d’oci que no té grans reclams patrimonials de la ciutat però que està molt ben comunicada. A cinc minuts de casa tens Montjuïc, un dels pulmons de la ciutat. La moguda cultural és molt patent al barri, i encara hi tenim botigues de les de tota la vida.

Què és el que pregunten més de la ciutat?

Sempre els explico per avançat com s’hi poden moure, amb mapes de la ciutat i de TMB. I d’això me’n sento orgullosa. Tots els hostes aprecien, i ja ho saben quan vénen, que Barcelona té una xarxa envejable de transport públic. També em pregunten amb sorpresa per les campanyes agressives contra el turisme que hi ha a certs barris.

Què és el que et preocupa més com a amfitriona?

Que no se sàpiga diferenciar entre la llar compartida i el pis turístic, sense entendre tots els beneficis que implica la llar compartida, i que es juguin explicar mitges veritats. Cada amfitrió és un ciutadà productor, i els lobis i les autoritats no ho expliquen bé.

Què els demanaries, doncs?

Els diria que no regulin pensant en les plataformes. La regulació és una eina d’encaix a llarg termini, i no hauria d’estar limitada per la ideologia política del moment. La realitat pot ser molt diferent d’aquí cinc anys. Els canvis al mercat són vertiginosos, i cada cop hi ha més persones que s’autosustenten amb microserveis, com pot ser llogar una habitació, el cotxe, el pàrquing. En definitiva, posant en valor qualsevol bé de què es disposi i que estigui infrautilitzat. Així es fa una ciutat més sostenible i oberta. Les autoritats han de regular pensant en la figura del ciutadà productor, els ingressos del qual són ingressos per a la ciutat, perquè es destina a pagar hipoteques, lloguers, serveis, subministres... Sobretot, que la regulació sigui proporcional.

stats