Atemptats del 17-A: l’hora de la justícia

BarcelonaLa lògica diria que el judici dels atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils giraria al voltant dels 16 assassinats que es van cometre fa tres estius. Però aquesta no és la idea de l’Audiència Nacional, que aquest dimarts començarà a jutjar els tres únics acusats només per pertànyer o col·laborar amb la cèl·lula de Ripoll, la fabricació d’explosius i l’intent de causar grans danys. El tribunal no vol atribuir-los els assassinats: de moment ha descartat processar-los per aquest delicte, la mateixa posició que manté la Fiscalia i les acusacions tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona. Un raonament que les víctimes no entenen.

Els sis terroristes que van actuar a la Rambla, la Zona Universitària de Barcelona i el passeig Marítim de Cambrils estan morts. Tots ells van ser abatuts per la policia. També van morir en l’explosió al xalet d’Alcanar l’imam de Ripoll i un altre dels integrants del grup. Els que s’asseuran a partir d’aquesta setmana al banc dels acusats són Driss Oukabir, que s’hauria desdit a l’últim moment del pla d’atemptar; Mohamed Houli Chemlal, ferit a Alcanar, i Saïd ben Iazza, que hauria facilitat la compra d’explosius. Però a priori cap dels tres haurà de respondre pels assassinats ni pels 140 ferits que reconeix la justícia.

Aquest debat ja ve de la fase d’instrucció de la causa i ara serà un dels eixos del judici. L’Associació 11-M com a acusació popular i la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) com a acusació particular representen el gruix de les víctimes dels atemptats de l’agost del 2017. Sempre han reclamat i mantenen que es jutgin dos dels acusats, Oukabir i Houli, pels assassinats. Una posició compartida amb el sindicat de Mossos USPAC, que representa els agents que van intervenir amb els terroristes i l’acusació particular dels pares del nen de Rubí mort a la Rambla, així com l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que és l’altra acusació popular. L’Ajuntament de Cambrils, a diferència de la Generalitat i Barcelona, també inclou el delicte d’assassinat.

Moments per resoldre les incògnites

Les diverses acusacions que demanen que es jutgin Oukabir i Houli pels assassinats ho portaran fins al final del judici. Aquesta no serà l’única batalla amb el jutge Alfonso Guevara, que és el president de la secció tercera de l’Audiència Nacional i el que conduirà les sessions. En alguns moments es voldran obrir els dubtes que han quedat pendents de resoldre amb la investigació. La incògnita que sobresurt és la relació de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i el CNI, que fins ara no s’ha aclarit públicament. A la causa consta que el CNI i la Guàrdia Civil havien visitat l’imam a la presó de Castelló. També que Es-Satty hauria confessat a un imam de Bèlgica, amb qui va contactar el 2016, que parlava per telèfon amb els serveis secrets espanyols.

Però es fa difícil pensar que al judici s’explicarà si Es-Satty era confident del CNI quan planificava atemptar perquè, a part d’aquest imam de Bèlgica, no declararan els altres testimonis que ho podrien respondre, com ara l’ex secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, que fins i tot s’havia sol·licitat que declarés com a acusat, o l’exdirector del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) José Luis Olivera. No hi ajuda que el Congrés de Diputats hagi rebutjat fer una comissió d’investigació.

Una altra de les preguntes que ells podrien respondre és si el fet que Espanya tingués un expedient de la UE l’agost del 2017 perquè no controlava la venda de material per fer explosius, cosa que incomplia la normativa europea, va facilitar que els terroristes compressin aquest material i que no es detectés la cèl·lula de Ripoll. Tampoc s’han concretat fins ara les connexions internacionals del grup i si podien estar relacionades amb els viatges que van fer alguns membres. Són uns vincles que permetrien determinar si van tenir contacte amb combatents de l’Estat Islàmic i fins a quin punt Es-Satty és el cervell o autor intel·lectual dels atemptats.

Els dos detinguts que van alliberar

El judici ha de durar fins després de Nadal i Reis. Unes setmanes en què se sentiran els tres acusats i uns 200 testimonis. La majoria són policies -bàsicament dels Mossos- que van participar en la investigació. També hi haurà els dos detinguts després dels atacs que van quedar en llibertat, ja que van descartar que formessin part de la cèl·lula. El primer és Mohamed Aalla, germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils i d’un altre mort a l’explosió d’Alcanar, que era el titular del cotxe que es va utilitzar a l’atac al passeig Marítim. El segon és Salh el Karib, propietari d’un locutori on el grup havia comprat vols d’avió. Altres testimonis són els responsables de la comunitat musulmana de Ripoll i persones de l’entorn dels terroristes.