Trapero i Driss Oukabir: una trobada pendent des del 17-A
El major restituït com a cap dels Mossos dona suport al cos en el judici dels atemptats
San Fernando de HenaresA les 9.35 del matí una furgoneta passa per davant de la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares. És de la mateixa empresa que la que el 17 d'agost del 2017 va atropellar desenes de persones a la Rambla de Barcelona, en un atemptat que tres anys més tard es reviu als tribunals. Com si fos una seqüència preparada, deu minuts més tard s'atura un altre vehicle, d'on baixa el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, convertit en figura mediàtica aquells dies de commoció. Acompanyat del seu inseparable número dos, Ferran López –tots dos tornen a comandar la policia catalana–, acudeixen junts aquest dimecres com a públic a la sessió del judici del 17-A. El restituït cap dels Mossos assegura que està "tranquil".
No és estrany, tenint en compte que l'última vegada que va trepitjar aquest edifici, fa sis mesos, es defensava d'una acusació de sedició i una petició de deu anys de presó de la Fiscalia. Ara torna a l'Audiència Nacional absolt i seu a les cadires del fons de la sala, tot i que no és la mateixa on el van jutjar, sinó la del pis de dalt. Sigui com sigui, Trapero coneix sobradament l'espai i saluda efusivament alguns funcionaris amb qui tantes vegades es va creuar quan assistia al seu judici. El seu entorn explica que el tracte sempre va ser exquisit.
Els lletrats que participen en aquest procediment no poden evitar aixecar la mirada de les seves notes i ordinadors. També l'advocada de l'Estat que va participar en el judici del Procés, Rosa María Seoane, es fixa en les fileres del públic quan entra el major. Però els ulls que amb més intenció es claven en el major són els de Driss Oukabir, el nom del qual va circular pels mitjans en primer lloc quan se'l va detenir després del tràgic episodi del 2017.
Trapero no triga a girar el cap a la seva dreta quan els funcionaris de la Policia Nacional aixequen la persiana que cobreix el cubicle de vidre des d'on els tres presumptes terroristes segueixen les sessions. Oukabir de seguida identifica el major, atès que amb tota probabilitat, com la majoria de catalans, va veure per televisió les seves compareixences els dies posteriors a l'atemptat. Inevitablement es creuen les mirades i l'acusat mou lleugerament el cap a dreta i esquerra, com fent que no. Només ell sap quin és el significat real del gest, però és fàcil interpretar que no desprèn precisament simpatia.
De fet, a la primera sessió del judici es va poder constatar l'animadversió de la cèl·lula terrorista cap a la policia catalana. "Us penedireu d'haver nascut. Sobretot vosaltres, Mossos d'Esquadra. Malparits, cabrons. Us esteu cardant en un berenjenal que no sabeu on us poseu", va expressar Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils, tal com es va poder veure en un vídeo enregistrat al xalet d'Alcanar mentre preparaven els explosius dies abans del 17-A. Al llarg de la sessió Ferran López va observant puntualment Oukabir, però Trapero ja no ho torna a fer.
Lluny de tenir cap ànim de revenja, els màxims responsables dels Mossos acudeixen al judici per fer costat als membres del cos que van participar en la instrucció del cas. La cúpula expressa satisfacció després d'haver assistit a la sessió. Però al judici no només les defenses dels acusats, sinó també algunes acusacions particulars, posen en entredit la investigació dels Mossos perquè consideren que no es va arribar fins al final. L'ombra que envolta la figura de l'imam Abdelbaki es-Satty n'és l'exemple més notori.
La relació amb els cossos de l'Estat
El major repeteix alguns rituals del seu judici, com menjar caramels, però aquesta vegada ja no anota a la llibreta fins a l'últim detall del que passa a la vista oral. Segueix com espectador l'embolic en relació amb els informes dels Mossos i la Guàrdia Civil sobre telèfons i ordinadors localitzats als domicilis dels terroristes, intercanviant impressions amb els membres del seu equip que l'han acompanyat. A la sessió d'aquest dimecres compareixen membres dels dos cossos que van analitzar separadament el mateix material.
Qualsevol perdria el fil de la discussió sobre documents que contenen errors d'enumeració, excepte el jutge Alfonso Guevara, que té al cap tots els racons de la causa. La sala està fent un "gran esforç per quadrar" els testimonis dels dos cossos policials, es fa valer el magistrat en un moment donat. Trapero sap de primera mà, i encara més quan trepitja l'Audiència Nacional, que a vegades els Mossos i la Guàrdia Civil no tenen la mateixa aproximació sobre uns determinats fets. Però el major, ara de nou al capdavant de la policia catalana, freqüenta Madrid per reprendre les relacions amb els seus homòlegs de l'institut armat i de la Policia Nacional.
Aprofita els desplaçaments a la capital espanyola per assistir al judici sobre uns atemptats que el van ungir pràcticament com un ídol d'una societat catalana en xoc, abans de caure en desgràcia per l'obstinació de la Fiscalia de condemnar-lo pel referèndum de l'1-O. Aquest dimecres no ha pogut coincidir amb el fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha tingut una participació intermitent en el judici i aquest dimecres s'hi ha absentat. Quan Guevara dona per tancada la jornada, Trapero torna a girar el cap a la dreta, però la persiana ja ha baixat i no pot tornar a creuar-se la mirada amb Driss Oukabir, assenyalat per haver llogat la furgoneta de la Rambla.
