L'habitatge, un dret ciutadà i un repte estructural

Els reptes que afronta Catalunya avui dia en matèria d’habitatge són complexos i estructurals. Actualment, hi ha 271 municipis declarats zona de mercat tensat –territoris on el preu de l’habitatge s’ha encarit de manera significativa–. Davant d’aquest context, des del març del 2024 la Generalitat de Catalunya ha decidit limitar els preus del lloguer en aquestes zones, on viu més del 90% de la població catalana.

Aquesta mesura s’emmarca en un debat més ampli sobre com garantir l’accés a un habitatge digne, equilibrar el mercat, fomentar el parc assequible i donar resposta a les noves necessitats socials i econòmiques. L’ARA, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, va organitzar el divendres 7 de novembre una primera trobada amb experts per parlar de les diferents solucions per abordar la situació actual de l'habitatge a Catalunya. La taula rodona, moderada per la periodista de l’ARA Paula Pujol, va comptar amb la participació del director general d’habitatge de la Generalitat de Catalunya, Jordi Mas i Herrero, i el catedràtic en Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge, Juli Ponce Solé.

Contenir els preus, invertir més i planificar a llarg termini

Durant el debat els experts van coincidir que Catalunya viu un punt d'inflexió en les polítiques d'habitatge, amb la limitació dels preus del lloguer com a primer pas dins d'una estratègia més àmplia. "La limitació del preu del lloguer és una mesura temporal que ha d'anar acompanyada de moltes altres accions estructurals", van assegurar. I van defensar que cal consolidar l'habitatge com un dret social i de servei públic estable, no com un bé especulatiu. "Històricament, l'habitatge a Catalunya i a Espanya s'ha vist com una qüestió pròpia de mercat", va començar explicant Juli Ponce Solé. Ara bé, "això està canviant", va afegir: "Estem en un procés de canvi de mentalitat global en què l'habitatge no és només mercat –que ho és– sinó també un dret constitucional i estatuari".

La contenció de rendes és una peça més del trencaclosques, però no la solució única ni definitiva. Cal, van dir, una intervenció pública més gran, amb més inversió i planificació a llarg termini. Ponce Solé va advertir que "no es poden solucionar en tres anys els problemes acumulats durant més de trenta".

Els ajuts de la Generalitat: 180 milions d'euros i el préstec d'emancipació

Mas va detallar que la Generalitat gestiona un parc públic de 25.000 habitatges i destina 180 milions d'euros anuals en ajuts al lloguer que beneficien 90.000 famílies –unes 200.000 persones–. "Aquests ajuts són, sobretot, per a persones en situació de vulnerabilitat", va puntualitzar el director general d'habitatge de la Generalitat.

Una altra de les novetats més destacades és el préstec d'emancipació, adreçat a joves d'entre 18 i 35 anys que volen accedir a la propietat. Aquest ajut permet finançar l'entrada de l'habitatge fins al 20% de l'import de compravenda amb un límit de 50.000 euros, que no s'ha de retornar fins que l'hipoteca amb el banc estigui pagada. "El que demanem a canvi és que l'habitatge es converteixi en habitatge protegit", va explicar Jordi Mas. "L'objectiu és que el preu quedi lligat al preu inicial al qual es compra l'habitatge, tenint en compte l'IPC a futur i les obres de rehabilitació necessàries en els primers dos anys". D'aquesta manera, ajuden els joves a emancipar-se i contribueixen a frenar l'especulació de preus.

Cap a una infraestructura pública estable d'habitatge assequible

Respecte a la creació de nou parc assequible, Mas va explicar que ja està en marxa la primera fase del pla per construir els 50.000 nous habitatges públics abans del 2030. La primera crida de solars ha rebut 670 propostes amb un potencial de 20.000 habitatges, dels quals 10.000 ja tenen promotor. La Generalitat també ha signat un acord amb CEPES per incorporar 13.000 habitatges de la Sareb que puguin convertir-se en habitatges protegits destinats al lloguer i un potencial de 10.000 més.

Juli Ponce va remarcar que "l'habitatge assequible ha de ser una peça estructural i estable del sistema, com els hospitals o les escoles, i no una política temporal". I va afegir que "l'habitatge és un servei públic essencial". Per la seva banda, Mas va acabar assegurant que treballen amb la visió de "generar una infraestructura pública d'habitatge que respongui als reptes del país" perquè l'habitatge no pot ser un actiu de mercat ni d'inversió, sinó que és un dret i cal garantir-ne un accés digne. I per això, tots dos van coincidir amb el fet que cal una col·laboració col·lectiva entre l'administració pública i les institucions privades.