Victòria Girona: "Malgrat haver sigut anys difícils, el sistema universitari de Catalunya ha sortit molt reforçat de la pandèmia"

El mes de maig de 2020, ara fa exactament dos anys, a les universitats catalanes es respirava un ambient d'incertesa, preocupació i neguit. Feia tan sols tres mesos que s'havia detectat a Espanya el primer cas de covid-19 i en feia un i mig que havia començat el confinament total de la població. Amb les aules buides d'estudiants i un panorama desolador als carrers, el nerviosisme es va instal·lar als rectorats. "Les preinscripcions dels postgraus han caigut molt i tindrem una rebaixa del 50% dels alumnes", avançava Margarita Arboix, aleshores rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en una entrevista a l'ACN. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) també havia detectat una baixada en la preinscripció als màsters, igual que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que calculava que perdria un 25% dels ingressos d'aquest tipus de formacions. Els mals auguris, però, no es van complir. De fet, les matriculacions van créixer –tant als màsters (1,4%) com als graus (2%)– i es va aconseguir signar un any de rècord, amb prop de 270.000 alumnes. Avui, el sistema universitari és a l'avantsala d'un nou curs marcat pel punt final a les restriccions pel covid-19 i amb la pandèmia relegada a un segon pla.  

Aquests anys, les xifres mostren que les matriculacions han aguantat bé l'embat de la pandèmia.

— Exacte, i per aquest curs 2022/2023, esperem mantenir la mateixa tendència o, fins i tot, millorar les xifres. El sistema universitari de Catalunya ha sortit molt reforçat d'aquests anys tan difícils. S'han requerit solucions immediates i ha demostrat tenir una destacable capacitat d'adaptació. Cal tenir en compte, a més, que la decidida política de rebaixa de preus que estem aplicant des de fa uns anys està tenint una repercussió positiva en les matriculacions. Tota aquesta política de reducció de preus té una influència directa, com és lògic, en la demanda de màsters. A la reducció global del 30% dels estudis de grau i màster que es va aplicar el curs 2020/2021 s'hi ha d'afegir la rebaixa del 40% en els màsters, amb l'objectiu d'equiparar-ne el preu públic al dels estudis de grau. Més enllà d'això, la pandèmia també ha servit, òbviament, per corroborar que la semipresencialitat –amb la implantació d'un sistema híbrid de docència– ha estat un èxit.

Així, és un mètode que ha arribat per quedar-se?

— Sí. Ara bé, no es tracta de convertir la docència universitària en un model en línia amb baixa presencialitat, perquè és cert que les relacions humanes i socials són parts inherents de la vida universitària. Tenim clar que això no es pot perdre. Així i tot, amb el covid-19 hem après a dotar de més flexibilitat tot el sistema. Hem fet un salt endavant a nivell tecnològic, sense perdre en qualitat. Això sempre és positiu. En definitiva, des del Govern tenim molt clar que el centre de les polítiques en matèria d’universitats és l’estudiant. Per això, l’objectiu sempre ha estat garantir la continuïtat dels ensenyaments a l'alumnat.

¿Els efectes de la pandèmia han provocat un augment de la demanda de màsters en format híbrid o telemàtic?

— La modalitat que predomina de manera clara és la presencial. Tot i això, els darrers cursos hi ha hagut una tendència a implantar estudis amb diferents modalitats d’impartició. En concret, durant el curs 2020/2021, dues terceres parts dels màsters universitaris que es van implantar eren presencials, mentre que l’altra tercera part se la van repartir, a parts iguals, les modalitats semipresencials i a distància. Cal tenir present que, quan va començar la pandèmia el març de 2020, es va flexibilitzar la possibilitat d’impartir els estudis a distància, per tal de poder reprendre l’activitat. Tot, en coordinació amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i les universitats catalanes. Durant el curs 2021/2022, el percentatge de presencialitat va baixar lleugerament en els nous estudis –del 67% al 64%– i es van incrementar modalitats d’impartició mixtes.

Amb el retorn a la normalitat, ¿preveu que torni a repuntar l'oferta de màsters presencials?

— No. De fet, calculem que disminuirà el percentatge de nous màsters universitaris presencials (45,5%) i que s’incrementaran encara més les modalitats d’impartició mixtes. Ara bé, caldrà veure si la tendència per als propers cursos es manté o si ha estat tan sols una conseqüència directa i temporal de la pandèmia.

Serà també un curs marcat, segurament, pel retorn de l'alumnat estranger.

— La pandèmia potser va comportar una davallada d'aquest tipus d'estudiants, especialment si parlem d’aquells màsters presencials que no van poder cursar-se. Així i tot, les mesures de flexibilització adoptades en molts casos van servir perquè tant l’alumnat estranger com el nacional pogués seguir les classes a distància. Esperem que ben aviat s’acabi de normalitzar la situació. Estem convençuts que els percentatges prepandèmia es recuperaran.

¿El covid-19 també ha fet créixer la demanda de màsters vinculats al món científic i sanitari?

— En el cas dels màsters universitaris, la demanda sempre acostuma a ser alta en aquells àmbits relacionats amb les noves tecnologies, en totes les seves diferents disciplines, com la intel·ligència artificial o la ciència de dades biomèdiques, per exemple. Tanmateix, també és elevada en els estudis que tenen una bona ocupabilitat o que estan consolidats, com la psicologia, les tecnologies industrials, la medicina, les arts i el disseny, les ciències de la Terra... Alhora, tenen demanda aquells estudis que habiliten per exercir una professió regulada, com el món de l'educació o del dret. En tot cas, m'agradaria recalcar que un aspecte que sí que ha quedat palès durant els temps de covid-19 ha estat la importància que té la recerca que s'està fent a les universitats del nostre país. Ens ajuda a poder afrontar com cal reptes sobrevinguts com el que hem viscut els darrers anys. Per això vull reivindicar l'impacte que té la recerca, gràcies a la transferència a la societat.

Parlant de recerca, el 2020, ja amb la pandèmia, es va impulsar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Dos anys més tard, en què s'ha concretat?

— Sens dubte, l’efecte més clar que es deriva dels objectius marcats pel Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) és l’increment significatiu que ha experimentat el pressupost del departament de Recerca i Universitats. El finançament de les universitats públiques ha augmentat un 11,6%, fins als 980 milions d'euros, i en polítiques de recerca s'invertiran 292 milions més, un increment del 43%. Això deixa ben palesa l’aposta del Govern per la recerca i l’educació superior, així com per continuar fomentant l’economia del coneixement en la línia del PN@SC. Estem decidits a posar el coneixement al centre de les polítiques del país. De fet, el projecte de llei de la ciència de Catalunya, que ja està en tramitació parlamentària, n’és l’exemple més clar. Com va dir la consellera, aquesta llei és una estructura de país que permetrà atorgar a la recerca el paper central que li correspon per reeixir en el progrés científic, social, econòmic i cultural de Catalunya. Hem de fer totes aquelles polítiques per vertebrar el país a través del coneixement, fer un salt endavant com a país per convertir-nos en el pol científic de referència europeu i continuar assolint fites d’excel·lència.

Segons informes de l'AQU, l'alumnat puntua amb un 7 sobre 10 el màster que està cursant. Què en pensa?

— Els màsters de les nostres universitats tenen uns estàndards de qualitat contrastats, i amb la reducció de preus que estem aplicant és esperable que encara tinguin més demanda. Els punts forts del sistema són una oferta molt completa i molt competitiva, com ho demostren els rànquings internacionals, en els quals les universitats de Catalunya sempre surten molt ben posicionades i sovint les primeres dins l’estat espanyol, i això demostra que les coses s’estan fent bé, però sempre cal mantenir un grau d’exigència màxim per no quedar-se enrere. Per exemple, en la darrera edició del rànquing de Times Higher Education (THE) hi ha 11 universitats catalanes i la UPF, la UAB i la UB són les 3 millors universitats de l'estat espanyol.

Després de la pandèmia, quins reptes afronta el sistema universitari?

— El principal repte en aquest curs postpandèmia era recuperar la normalitat, entesa com el retrobament de la vida social i el retorn a una presencialitat que feia molta falta a tothom, però sobretot als estudiants. Vull agrair a la comunitat universitària l’esforç fet durant aquest període. D'altra banda, també volem seguir apropant la ciència i la tecnologia al jovent, especialment a les nenes, i fomentar les seves vocacions cap a carreres STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeries i matemàtiques).