Més facilitats per a la formació contínua

Les dotze universitats catalanes ultimen els detalls per donar el tret de sortida al curs més excepcional viscut fins al moment. Una de les principals novetats és que els programes de formació contínua (màsters, postgraus i cursos d’especialització) es duran a terme de manera mixta, amb una docència presencial i en línia, en funció de la tipologia dels ensenyaments i dels estudiants.

En aquest sentit, universitats com la de Barcelona (UB) han treballat intensament en “l’adequació tecnològica de les aules i en la formació del professorat perquè els permetin dur a terme la docència mixta més fàcilment”, com expliquen les vicerectores Sílvia Burset i Amelia Díaz.

Una adaptació similar l’han duta a terme a la Universitat Abat Oliba CEU (UAO-CEU) amb el sistema Hyflex, que combina una pissarra digital, pantalla interactiva, càmeres i micròfons per assegurar “una presencialitat del 100%”, explica el vicerector Joan Ripoll. “Tant les persones que estan connectades com els que assisteixen físicament a l’aula poden interactuar com si estiguessin en un escenari de plena presencialitat”, afegeix.

En el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) s’han adaptat part dels màsters presencials a una modalitat en línia o semipresencial, de manera que s’ha incrementat l’oferta total de la modalitat virtual, i a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) han habilitat l’opció de fer les classes online en directe dels màsters i postgraus fins ara presencials.

Millor índex d’ocupació

“La formació continuada garanteix trobar una feina de manera més ràpida i més qualificada”, assegura la directora general d’Universitats, Victòria Girona, i així es desprèn de l’estudi d’inserció laboral 2020 de les universitats catalanes d’AQU Catalunya, que correspon a dades prèvies a l’inici de la pandèmia.

Segons el president de l’entitat, Josep Joan Moreso, “en totes les edicions de l’estudi, que compta amb una trajectòria de vint anys, sigui quina sigui la conjuntura del mercat laboral els resultats continuen validant que com més alt és el nivell educatiu millor és la taxa d’ocupació i la seva qualitat”. Aquestes dades varien segons l’àmbit de coneixement. En global, les enginyeries i l’arquitectura continuen tenint més ocupació (93%) i de millor qualitat que les humanitats (82%).

Rebaixa de preus

Amb l’objectiu que l’accés a aquesta modalitat formativa sigui cada vegada més gran, el Govern va aprovar al mes de juny el decret que garanteix per al curs 2020-2021 la reducció d’un 30% dels preus de les matrícules universitàries per als estudis de grau i màster. “La nostra voluntat per facilitar l’accés dels joves a les diferents etapes de l’ensenyament superior és clara i inequívoca”, diu Victòria Girona. El nou decret aplicarà automàticament la reducció global del 30%, a més de descomptes addicionals per als estudiants amb rendes més desafavorides, que se situen en els anomenats trams 1 i 2 i que podran demanar una beca Equitat.

Amb la nova rebaixa, en el cas dels màsters universitaris que habiliten per a l’exercici d’activitats regulades el nou preu es fixa en 28,82 euros, mentre que per a la resta de màsters universitaris el preu per crèdit es rebaixa fins als 46,11 euros. A més d’aquesta reducció global del 30% dels preus públics en estudis de grau i màsters universitaris, el Govern manté la política pròpia de beques per afavorir l’equitat en l’accés a la universitat.

Formar-se en temps de crisi

Un enquesta d’Educaweb, que va ser feta durant el confinament a més de 900 usuaris, afirma que més de la meitat dels interessats en estudiar un màster s’ho plantejaven amb l’objectiu de “ser més competitius davant la incertesa del mercat laboral”.

Segons Gemma Latorre, directora de l’Àrea de Projectes Educatius de DEP Institut, l’experiència en l’àmbit de l’orientació acadèmica i professional els indica que en contextos de crisi, com l’actual, les persones afronten processos de revisió del seu perfil professional i del seu grau d’ocupabilitat. “D’aquesta anàlisi se’n deriva, en moltes ocasions, la identificació de noves necessitats de formació que els permetin una especialització o obrir noves oportunitats laborals. En aquest sentit, els màsters acostumen a registrar una demanda creixent”, afirma.

Amb els períodes de matrícula encara oberts, algunes universitats ja han experimentat un increment de les sol·licituds en estudis de màster. En el cas de la Universitat Rovira i Virgili, per exemple, l’interès ha crescut un 14%, a la UVic s’han incrementat les sol·licituds del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat i a la Universitat de Lleida les matrícules es mantenen estables amb un lleuger augment.

Set raons per cursar un màster

** Font: DEP Institut

1. Millorar el desenvolupament professional
2. Ampliar la xarxa de contactes
3. Conèixer i tractar professionals del sector
4. Complementar els estudis universitaris amb una formació més pràctica, professionalitzadora i propera a la realitat del sector professional
5. Conèixer les noves àrees de recerca
6. Accedir a estudis de doctorat
7. Treballar en una professió regulada, en què es requereix fer prèviament un màster habilitant. Ex: advocat i procurador de tribunals, arquitecte, capità de la marina mercant, enginyer aeronàutic, enginyer agrònom, enginyer de camins, etc.