Victòria Girona: "Volem posicionar Catalunya com una de les regions més innovadores i capdavanteres d'Europa"

L'últim curs els màsters que s'imparteixen a les universitats catalanes han signat un any de rècord. Mai hi havia hagut tants alumnes matriculats en aquesta modalitat d'estudis. En total, són 51.882 estudiants que han optat per estendre el seu recorregut formatiu més enllà del grau o de l'antiga llicenciatura.

Malgrat les bones xifres, el sistema universitari del país, però, té encara damunt la taula diverses assignatures pendents: des de l'increment de la docència en llengua catalana als màsters fins a l'acceleració en la transferència del coneixement de les aules al món empresarial. També es troba a l'equador del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, l'acord de país aprovat pel sector i els partits polítics el 2020 que vol actuar d'estratègia compartida entre l'àmbit de l'educació superior, la recerca i la innovació, i l'economia productiva per construir la Catalunya del futur.

En un moment en què els màsters i postgraus d'arreu del país ja estan obrint les preinscripcions per al curs vinent, conversem d'aquests temes amb Victòria Girona, directora general d'Universitats del departament de Recerca i Universitats.

Aquest últim curs, el nombre de matrícules de màster ha continuat disparat. Com ho valora?

— La valoració que fem des del Govern és molt positiva, atès que aquest increment va acompanyat d’una forta atracció d’estudiants internacionals. De fet, els registres de matriculació prepandèmia ja s’han superat: hi ha hagut un augment global entorn del 6,5% en el sistema universitari de Catalunya des del curs 2019-2020 i amb un total de 51.882 estudiants matriculats a màsters universitaris oficials. Actualment, es pot dir que el sistema universitari de Catalunya (SUC) ha superat la crisi de la covid-19 i els registres d’oferta, demanda i matrícula han assolit nivells òptims de rendiment.

Un dels temes que té sobre la taula és l'increment del català als màsters. Quina és la situació actual?

— L’oferta d’assignatures en català és molt diferent en els graus i en els màsters universitaris. El curs 2023-2024, el 74 % de les assignatures de graus es podien cursar en català, mentre que en el cas dels màsters les assignatures que es podien cursar en català eren el 32%. Aquesta diferència s’explica per les característiques d’aquests estudis i cal tenir present que el perfil lingüístic dels estudiants matriculats també és molt diferent: els graus tenen un enfocament per a un públic més local, mentre que els màsters tenen un enfocament més internacional.

Plataforma per la Llengua denuncia que és la falta de finançament universitari el que fa que els màsters hagin d'adaptar-se a l'estudiant estranger i que, per tant, la presència del català vagi minvant. Què en pensa?

— La baixa presència del català en els màsters universitaris, com he comentat anteriorment, respon a les característiques específiques d’aquests estudis, sovint amb un enfocament internacional, una alta especialització i una orientació a la recerca, i al fet que hi ha una proporció molt important d’alumnes procedents de fora del domini lingüístic català, ja siguin de la resta de l’Estat o estrangers. En canvi, l’oferta d’assignatures en català en els màsters és més elevada quan la proporció d’estudiants locals és majoritària com és el cas dels màsters professionalitzadors o habilitadors. El repte és fer compatible l’ús d’altres llengües a les universitats amb la presència del català, com a llengua pròpia de Catalunya.

Què està fent la Generalitat per promoure la llengua?

— Davant d’aquesta realitat, el Govern de la Generalitat va impulsar l’any 2022, en coordinació amb les universitats i tots els agents del sistema universitari i de recerca, el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya que s’ha anat desenvolupant des d’aleshores. Aquest pla inclou mesures per incrementar la docència en català en els graus i màsters, i també actuacions d’acollida lingüística i cultural de les persones procedents de fora del domini lingüístic català, entre d’altres.

Parlem de la transferència del coneixement, un repte històric. Quines eines estan en marxa per potenciar-la?

— El Govern té com a objectius específics enfortir el sistema de recerca i posicionar Catalunya entre les cinquanta regions més innovadores i capdavanteres de la societat del coneixement de la UE el 2030 i això ho fa potenciant i millorant el paper del sistema universitari com a motor de transformació econòmica i social. Actualment, hi ha diferents mecanismes en marxa per incrementar la transferència del coneixement dirigits al sistema universitari català. El pla de microcredencials universitàries n’és un de destacat que suposarà un canvi en la formació universitària al llarg de la vida i també suposarà que ens hàgim d'adaptar a les noves demandes de cada sector.

I en termes d'ajuts i programes específics?

— Hi ha la Crida Regions de Coneixement, que mobilitzarà 55 milions d’euros amb l’objectiu que el coneixement generat als centres i universitats doni resposta a reptes territorials. Aquestes mesures s’acompanyaran de convocatòries d’ajuts per a l’impuls i consolidació de projectes de transferència de les universitats catalanes i per a xarxes d'R+D+I per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca. Finalment, el programa Indústria del Coneixement vol impulsar un model econòmic basat en el coneixement, incentivant la transferència dels resultats de la recerca per tal d’aconseguir una generació de llocs de treball d’alta qualificació i una millora significativa de les activitats innovadores.

El 2020 es va aprovar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. En quin punt es troba?

— El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (2020-2030) es troba just a la meitat del recorregut. Hi ha un sistema d’indicadors de seguiment consolidats a través del qual se n'avalua l'evolució i el compliment any rere any. En l'últim seguiment es va veure que aquests indicadors presentaven una tendència positiva i una evolució molt favorable per arribar a l’objectiu 2030, entre els quals destaquen el nombre de col·laboracions publicoprivades, el finançament públic dedicat a l'R+D+I, el nombre d’investigadors en R+D i el nombre d’empreses spin-off, que han augmentat significativament respecte al primer any, entre d’altres.

El pacte segueix sent una prioritat per al nou govern?

— Sí, però cal fer una revisió i una actualització als nous temps actuals. Actualment s’està treballant en el desenvolupament de diferents àrees. En la del sistema del coneixement s’impulsa la nova convocatòria d’ajuts predoctorals FI-STEP en tecnologies estratègiques per Europa. Pel que fa al talent de les persones en l’aplicació dels nous criteris d’acreditació del professorat universitari –i en relació amb la inversió econòmica–, s’està desplegant el programa de relleu generacional del personal docent i investigador i treballant en la reducció dels preus de matrícula de forma progressiva en estudis de grau i màster.

En l'última sessió, CCOO va recordar la necessitat de revisar el finançament de les universitats públiques, perquè "l’actual increment ha servit només per compensar les reduccions d’ingressos per als nous preus de les matrícules". Què en pensa?

— El departament està treballant per disposar d’un nou model de finançament més adequat a les necessitats de les universitats. Des de 2020 hi ha hagut un increment de finançament de la Generalitat per compensar la reducció d’ingressos per a la reducció dels preus de matrícula, però també per al finançament dels majors costos de personal, per a la millora de les condicions del PDI i del PTGAS –reducció de la precarietat, rejoveniment i tecnificació de les plantilles–, per a la creació de noves places dels estudis d’infermeria i per a la recerca. I també per al finançament de les despeses de manteniment i millora dels espais docents, eficiència energètica i de les tecnologies de la informació.