Eines metropolitanes per pal·liar el canvi climàtic de cara a l’any 2030

L’augment de la mitjana mundial de la temperatura, el desgel generalitzat i l’increment del nivell del mar evidencien que el canvi climàtic és una realitat tangible i que els seus efectes es fan notar arreu del planeta. A la metròpolis barcelonina, per exemple, la temperatura mitjana anual és de quinze graus però s’espera que cap a finals de segle pugui arribar als dinou. Aquests quatre graus de més tindran com a conseqüència implicacions molt concretes entre la ciutadania i l’entorn natural d’aquest territori. Per mirar de pal·liar aquests efectes, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està treballant en un seguit de mesures per donar coherència a les estratègies encetades des del mateix ens en matèria de reducció d’emissions, d’adaptació al canvi climàtic i de foment de les energies renovables. D’aquesta manera, assumeix els objectius clau que la Unió Europea s’ha proposat d’aquí al 2030: una reducció del 40% dels gasos amb efecte d’hivernacle respecte a l’any 1990, que almenys el 30% de l’energia consumida provingui de fonts renovables i almenys un 30% de millora en eficiència energètica. L’AMB ho farà a través de 92 actuacions que, en aquesta direcció, implementarà d’aquí al 2030 per poder assolir aquests objectius.

Les actuacions planificades per l’AMB s’estructuren al voltant de diferents eixos amb accions focalitzades en tres nivells d’actuació: metropolità, municipal i institucional.

1. Adaptació del territori

Aquest eix d’actuació planteja com s’ha d’adaptar el territori a l’augment de les temperatures i a l’escassetat de recursos hídrics, entre altres aspectes. Entre les actuacions que preveu hi ha la creació de refugis climàtics, espais condicionats en biblioteques, poliesportius i altres equipaments públics perquè la població més vulnerable pugui assegurar-se un confort tèrmic quan hi hagi episodis de calor. En aquest context, l’AMB també estudia implementar punts d’accés públic a aigua potable en espais com parcs perquè la ciutadania pugui tenir espais per refrescar-se, així com fomentar i incrementar l’ús de recursos hídrics alternatius, sobretot pel que fa a aigües regenerades, pluvials i freàtiques. La renaturalització d’espais amb grans infraestructures verdes i blaves que poden reduir la temperatura fins a cinc graus o la integració de la biodiversitat que permeti controlar les plagues que el canvi climàtic afavorirà són també camins a seguir en aquest eix.

2. Estalvi i eficiència energètica

Per augmentar la generació d’energia a l’interior del territori i, així, implementar aquest canvi de model energètic projectat, l’energia solar fotovoltaica tindrà un paper destacat en les actuacions que durà a terme l’AMB. Un dels objectius d’aquest eix és el de cobrir les cobertes d’equipaments públics dels municipis metropolitans amb aquest tipus d’energia per tal que sigui neta, verda i de proximitat. Les escoles seran els primers edificis que es rehabilitaran perquè produeixin aquest tipus d’energia i tindran un paper destacat per transmetre valors relacionats amb la sostenibilitat i el canvi climàtic. L’altra acció prevista és la instal·lació de fotolineres laborals que serviran per abastir equipaments públics però també per carregar vehicles elèctrics. D’aquesta manera, amb un sol projecte, es podrà aconseguir més sobirania energètica i reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. A principis del 2019 es preveu que ja s’hagin instal·lat vuit noves cobertes fotovoltaiques i nou fotolineres noves en territori metropolità que suposaran 600 quilowats de potència instal·lada nova.

3. Ciutadania compromesa

Una de les actuacions que preveu l’AMB és millorar i incrementar l’educació per a la ciutadania en termes de clima i energia per implementar una nova cultura climàtica i energètica per conscienciar sobre l’aprofitament eficient dels recursos. En aquest context, preveu la posada en marxa d’una plataforma ciutadana d’inversió en energies renovables similars a altres projectes de caràcter privat ja existents i que, per exemple, permetrà realitzar plantes energètiques d’inversió socialitzada. D’aquesta manera, s’afavorirà que les energies renovables es puguin construir de manera col·lectiva amb beneficis per a tothom, també econòmics, i amb criteris de “justícia climàtica” perquè ningú en quedi exclòs. Una part important d’aquesta feina es realitzarà de manera conjunta amb els ajuntaments metropolitans per poder arribar al compromís establert per la Unió Europea d’una manera més fàcil i ràpida. Per aquest motiu, l’AMB ha establert una taula de coordinació que s’aprovarà a finals d’aquest mes de juliol per coordinar les accions dels plans d’adaptació dels diferents consistoris. A més, aquest seguit d’iniciatives metropolitanes tindran un seguiment anual, biennal i triennal per assegurar-ne el compliment.

Un visor per preveure el clima futur

A finals de segle, podria ser que els dies amb temperatures superiors als 35 graus augmentin fins a arribar als 58 anuals. Es tracta dels dies d’onada de calor que tenen efectes sobre la salut de les persones. De la mateixa manera, també augmentaran les nits tropicals, aquelles amb temperatures superiors als 20 graus i que provoquen efectes negatius sobre la salut, ja que afavoreixen les malalties cardiovasculars. Amb aquestes previsions és important prendre mesures per no propiciar contextos extrems i perillosos. Per alertar del que suposaria per a la metròpolis, l’AMB ha activat una pàgina web ( http://geoportal.amb.cat/canviclimatic/visor/ ) que compta amb un visor que mostra els possibles escenaris climàtics futurs -ideal, moderat i pessimista- quin sigui l’escenari d’emissions i l’assoliment dels objectius climàtics per mirar de frenar els efectes que produeix el canvi climàtic. El visor permet consultar, en aquests tres possibles escenaris, quines serien les temperatures mitjanes per estacions, les precipitacions o els números anuals de dies de glaçada, entre altres variables, per conscienciar la població de la necessitat d’actuar amb consciència davant un fenomen imparable.