Els reptes de les ciutats del futur que influiran en la Nova Agenda Urbana

“Les àrees metropolitanes han de ser presents al món. De fet, el politòleg estatunidenc Benjamin R. Barber ja deia que les ciutats haurien de governar-lo. Jo potser no m’atreviria a dir tant, però és obvi que les grans ciutats no poden estar absents de la governança mundial, ja que, per pes econòmic i perquè és on es troben els problemes principals, han de tenir més pes del que tenen actualment”, va assenyalar Alfred Bosch, vicepresident de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al seu discurs d’obertura del Congrés Internacional de Metròpolis Post-Habitat III, celebrat a la capital catalana el 22 i 23 de maig. Una trentena de conurbacions urbanes mundials i més de 200 assistents -entre els quals experts internacionals, representants metropolitans, gestors urbans i personal tècnic del sector- van debatre a l’Espai Francesca Bonnemaison quins són els reptes de futur que es plantegen les àrees urbanes per als propers anys per poder ser més habitables, sostenibles i equitatives.

Elements clau de l’agenda metropolitana

El congrés ha servit per reflexionar i compartir solucions pràctiques als nous reptes que plantegen les metròpolis mundials, recollits l’octubre del 2016 en la Nova Agenda Urbana, aprovada en el marc del Congrés Mundial Habitat III fet a Quito. Aquesta agenda va sorgir per identificar el model a què aspira cada territori però amb àmbits compartits. “Totes les reflexions abstractes i genèriques d’Habitat III, recomanacions molt generals, ara s’han de traduir en realitats. Quan es diu que s’ha de treballar per l’erradicació de les desigualtats, com ho fem? Doncs en aquest congrés intercanviem experiències, i pel que fa a l’AMB, els expliquem que la Barcelona metropolitana té un principi de redistribució a partir del qual aquells municipis que tenen més recursos aporten més. Això facilita el lideratge del municipi que aporta més, que en aquest cas és Barcelona, amb gairebé la meitat de la població”, assenyala Bosch.

Els reptes metropolitans d’àmbits compartits es concreten en quatre: sostenibilitat, planificació urbana, cohesió social i desenvolupament local i competitivitat econòmica.

Sostenibilitat. Se’n desprenen desafiaments derivats del canvi climàtic, la mobilitat, l’absència de recursos naturals i d’energies renovables que s’han de resoldre a escala metropolitana i adaptant-se a la seva morfologia. “El concepte que ha abordat Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, a la xerrada inaugural és el de la sostenibilitat entesa com a inversió d’intel·ligència col·lectiva. En aquest cas, aplicat a l’eficiència. El problema de les ciutats és la ineficiència; generen molts residus. Per tant, dissenyar i pensar una ciutat més eficient és fer-la més sostenible, més autosuficient i menys malversadora. Si aprofita millor els recursos, la qualitat de vida serà superior, hi haurà menys contaminació i brutícia i més igualtat perquè l’eficàcia -per exemple en l’aprofitament energètic- fa baixar la factura de la llum, i si baixa, beneficia les economies més modestes. L’eficiència no és només una necessitat en abstracte, és real”, planteja Bosch.

Planificació urbana. Vol promoure models de metròpoli compacta de manera que cohesioni els ciutadans, sobretot amb l’arribada de persones migrades i per l’impacte que genera en l’habitatge i l’economia.

Cohesió social. Requereix crear espais de convivència que garanteixin la diversitat i democratitzin els espais públics per garantir els drets fonamentals dels ciutadans.

Desenvolupament local i competitivitat econòmica. S’hi assenyala que cal obtenir recursos per aprofitar al màxim els actius de les àrees metropolitanes, especialment els de les menys atractives, i projectar la marca metropolitana per atreure inversions que permetin també adaptar-se als canvis econòmics.

Les dues dimensions transversals d’aquests reptes són la participació ciutadana -per decidir com ha de ser la gestió més pròxima al seu territori- i la governança metropolitana, clau per implementar les polítiques que impliquen el conjunt territorial.

Escoltar la veu de les ciutats

“És cert que les ciutats ja van ser convidades a la cimera Habitat III a Quito, però la presa de decisions segueix sent dels organismes internacionals, que encomanen als estats l’aplicació de les decisions pensades globalment. És cert que s’han de prendre decisions a nivell planetari però després l’aplicació ha de ser local per ajudar d’una manera més directa els ciutadans”, assenyala Bosch. En aquest sentit, també es va manifestar Ernesto Samper, expresident de Colòmbia, quan va afirmar que les ciutats demanen tenir veu al món perquè acullen els problemes del segle XXI i va defensar que siguin considerades “ciutats estats o regió” i no només simples municipis.

La reivindicació de les grans àrees metropolitanes a nivell mundial va ser una constant del congrés, en què van destacar les intervencions de Tae-hyung Kim, del govern metropolità de Seül; Paola Arjona, del govern de Ciutat de Mèxic; Juliette Michaelson, representant d’una de les institucions de Nova York, i Maty Mint Hamady, presidenta de la conurbació urbana de Nouakchott, la capital de Mauritània. “Cal empoderar les àrees metropolitanes i ser conscients que, avui en dia, la realitat municipal a vegades és massa petita. Per tant, cal que les àrees metropolitanes tinguin un reconeixement perquè puguin afrontar els seus problemes amb la força adequada per fer-ho. De fet, aquest model està avançant a bona part d’Europa, tot i que aquí costa molt posar-s’hi”, recollia Bosch.