Les conclusions de la cimera Habitat III es debaten a la metròpolis de Barcelona

El procés d’urbanització a nivell mundial va en augment. Segons xifres de les Nacions Unides, en menys d’un segle, gairebé quatre mil milions de persones viuran en zones urbanes. Regions que actualment es consideren rurals ja han començat a reconfigurar-se en societats urbanes liderant una de les transformacions més grans de la història de la humanitat. Aquest canvi de tendència comporta avantatges i també inconvenients, igual com planteja reptes en termes d’habitatge, serveis, infraestructures, recursos naturals i sostenibilitat, tal com es va poder demostrar en la darrera cimera Habitat, organitzada per l’ONU a Quito l’octubre de l’any passat.

Amb la vista posada a col·laborar en el pensament i la reflexió a nivell internacional d’acord amb aquests plantejaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) organitza la setmana que ve -els dies 13 i 14 de novembre- un debat d’abast internacional sobre les conclusions d’Habitat III i com les grans àrees metropolitanes d’arreu del planeta les podran aplicar i traduir en realitats concretes. “Cadascú explicarà les seves experiències i, en el cas de l’AMB, compartirem com estem aplicant polítiques de sostenibilitat connectades amb les conclusions d’Habitat III, en aquest cas, les actuacions que duem a terme, per exemple, a la llera dels rius Llobregat i Besòs”, explica Alfred Bosch, vicepresident de l’àrea d’Internacional i Cooperació de l’AMB.

I és que juntament amb les línies d’ajut del Fons Europeu de Desenvolupament (Feder) de la Unió Europea, l’ens metropolità compta amb recursos que li permetran executar projectes per valor de 60 milions d’euros. Una part d’aquest import es destina a la recuperació de les lleres fluvials per aconseguir que aquestes àrees es puguin integrar en una gran àrea urbana i periurbana. “Aquestes accions compleixen l’objectiu de sostenibilitat, que és un dels grans blocs derivats de la cimera de Quito, i també formen part de l’altre gran bloc: el de la inclusió social. D’alguna manera, al mateix temps que estem recuperant mediambientalment les lleres dels rius, les estem recuperant per a ciutats que tindran parcs fluvials i àrees accessibles per a tots els ciutadans”, assenyala Bosch. Al mateix temps, avança que també s’està treballant perquè el parc d’habitatge que està previst que es construeixi en els propers anys -i que també estarà afavorit amb les línies Feder- adopti mesures de sostenibilitat que afavoreixin l’estalvi energètic, una de les mesures per combatre la pobresa energètica.

Barcelona com a referent

Amb la voluntat de seguir sent un referent mundial en el pensament urbà, el taller post-Habitat III que acollirà Barcelona aquest mes serà l’avantsala d’un congrés internacional que l’AMB té previst celebrar al maig del 2018, d’abast més ampli, i que vol recollir les contribucions de ciutats i àrees metropolitanes a la nova agenda urbana que va sorgir amb les conclusions de la cimera de Quito. “La nostra idea és que aquesta primera jornada serveixi per fer un document de base, com una carta metropolitana, per treballar-lo fins al maig i que es pugui discutir tant amb els experts que participaran en el taller com amb els 36 municipis de l’AMB. A més, també volem que el congrés serveixi per elaborar un pla de Barcelona per afrontar tots els nous reptes”, afirma Bosch.

“En essència, es tracta de fer un món més just i sostenible, que no ens carreguem la Terra i que visquem amb dignitat i igualtat, els dos grans principis de la cimera de Quito i les grans conclusions que se’n desprenen”, assenyalen des de l’ens metropolità. El taller que se celebrarà a Barcelona vol donar traducció pràctica a aquests grans principis i començar a treballar a partir de la posada en comú, del debat i la reflexió. “Quan les Nacions Unides fan una crida a les ciutats i a les grans àrees metropolitanes, ho fan perquè el procés d’urbanització és cada cop més gran i provoca, per exemple a Berlín, determinats problemes de mobilitat i de contaminació de l’aire, però a l’Àsia o a l’Àfrica desori en la planificació urbanística o en la gestió de residus. Al final, els problemes són bastant compartits. El que no és tan compartit és la forma de resoldre’ls”, conclouen.

REUNIÓ DE GRANS METRÒPOLIS

Abans del congrés previst per a l’any vinent, el d’aquest novembre reunirà representants d’algunes de les àrees metropolitanes més grans del món, com són les de Dakar, Mont-real, Mèxic, Berlín, Montevideo, Johannesburg, Wenzhou, Brussel·les, San Salvador i Maputo, entre d’altres. Entre els experts que han confirmat la seva assistència a aquest taller, es comptarà amb la presència de noms destacats com el d’Allison Garland, del Wilson Center, fundació que es dedica a la recerca i als estudis relacionats amb les realitats urbanes; l’exministre d’Algèria Farouk Tebbal, que va ser un dels encarregats de la planificació urbana d’Alep en el seu moment, i Paulius Koulikasuskas, director a Europa de l’Agència Habitat de les Nacions Unides, entre molts altres.

Si bé el primer dia del taller servirà per plantejar a tots els assistents les principals qüestions generals de la trobada, el segon dia es dedicarà a discutir els principals reptes als quals s’enfronten les grans àrees urbanes a nivell mundial: la sostenibilitat, la planificació urbana i metropolitana, la cohesió social, i la competitivitat i el desenvolupament local. “L’intercanvi ens servirà a uns i altres per anar millorant. Cal recordar que l’AMB, des la seva reinstauració, s’ha dedicat a temes de territori i s’ha convertit en un espai privilegiat per tirar endavant aquesta nova agenda urbana i tot el que tingui a veure amb l’equitat social, ja que és una administració que fomenta aquesta igualtat amb la redistribució dels recursos per tot el seu territori”, explica Bosch.