La regeneració d’aigües, un pas important per aprofitar els recursos propis

L’AMB i l’ACA reprenen el funcionament de l’ERA del Llobregat per augmentar la disponibilitat d’aigua

L’Estació de Regeneració d’Aigües (ERA) del Llobregat arrenca de nou. Construïda per abordar la sequera de l’any 2007, des de llavors mai havia estat en funcionament d’una manera continuada. Ara, un acord entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha permès que torni a posar-se en marxa per obtenir una aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en lloc de ser abocada al mar com l’aigua de la depuradora convencional. “El projecte de regenerar té a veure amb la sostenibilitat. Tenim una alta dependència hídrica fora de la nostra conca i agafem molta aigua del riu Ter. Hi havia una demanda forta del territori per erradicar aquesta dependència que tenim a l’àrea i fins i tot més enllà de la regió metropolitana, sobretot perquè d’aquesta dependència també se’n deriven uns impactes ambientals importants. En un escenari de canvi climàtic on l’escassetat d’aigua a l’àmbit mediterrani anirà a més, el més lògic és que mirem quins són els recursos propis que tenim al nostre abast i que, a partir d’aquí, desenvolupem tot el potencial que tinguem, que, a més de les aigües regenerades, també inclou les freàtiques i les pluvials”, assenyala Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB.

La depuradora del Prat de Llobregat és una de les quatre estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de la metròpolis barcelonina que compten amb processos de reutilització de l’aigua, és a dir, inclouen una estació de regeneració d’aigües (ERA). En aquest cas, el fet que ara estigui plenament operativa permetrà poder augmentar els cabals que circulen pel riu, contribuirà a recarregar els aqüífers -considerats reserves estratègiques d’aigua- i servirà per aportar cabals ambientals a les llacunes de la Vall Baixa i del delta del Llobregat, així com frenar la intrusió salina del mar. Des de la seva construcció, l’AMB s’havia encarregat de les tasques de manteniment de l’estació. Ara, el conveni amb l’ACA -signat al mes de març i pel qual l’agència aportarà fins a un màxim de 4,5 milions d’euros- servirà per garantir el finançament de l’explotació i l’adequació de la infraestructura per a la regeneració d’aigües.

Regenerar i reincorporar

Una depuradora d’aigües residuals treu els grans sòlids i la matèria orgànica -bàsicament, sorres i olis- per deixar-les en condicions òptimes per ser abocades al mar-. Una estació regeneradora d’aigües permet extreure encara més matèria orgànica que els procediments convencionals d’una EDAR. “A l’ERA els tractaments són físics i químics. S’afegeixen un seguit de reactius per captar la matèria orgànica que encara queda a l’aigua residual depurada i es decanta. Seguidament, es fa microfiltració en un pas de 0,01 mil·límetres i posteriorment es realitza una desinfecció amb làmpades d’ultraviolats. L’última etapa del tractament convencional bàsic de regeneració és la desinfecció amb hipoclorits per tal de garantir la desinfecció de l’aigua”, explica Àlex Prada, responsable de sanejament de l’AMB. El tractament més avançat és el pas d’aquesta aigua ja regenerada perquè sigui ultrafiltrada i osmotitzada mitjançant una tecnologia de membranes. Amb el tractament bàsic, els usos de l’aigua regenerada serien el reg agrícola i l’ús ambiental o industrial, entre d’altres. Després del tractament avançat, però, també es podria injectar a l’aqüífer del Baix Llobregat amb l’objectiu d’evitar la intrusió d’aigua de mar i preservar-ne la qualitat.

Un dels usos que preveu l’aigua regenerada és que, després de fer tot el procés adequat, es pugui traslladar Llobregat amunt, que passi per la potabilitzadora de Sant Joan Despí i reincorporar-la a la xarxa per a ús de boca.

Panel de 12 experts

Per aquest motiu, s’ha constituït un panel d’assessorament científic que estudiarà la implantació de l’aigua regenerada com una mesura per disposar de més recursos hídrics més enllà dels períodes de sequera i que es converteixi en estructural per tal d’incrementar la disponibilitat d’aigua a la zona més poblada de Catalunya.

El panel assessor l’integren dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi ambient i la salut. La primera mesura que emprendran -prevista durant el primer trimestre de 2019- serà analitzar el disseny de la campanya analítica de demostració.

Sostenibilitat i equilibri

“L’objectiu és millorar els recursos propis i allunyar l’amenaça de transvasament de l’Ebre i del Roine o haver de fer venir vaixells amb aigua al port de Barcelona perquè entenem que els altres territoris també tenen necessitats hídriques”, assenyala Badia. A més, davant de l’amenaça del canvi climàtic tenim l’objecttiu de fer una metròpolis més resilient, sostenible i no dependent dels recursos externs. Badia, però, també recorda que aquest escenari no depèn només de la planta del Llobregat, sinó que també “hi entra en joc” l’ampliació de la dessaladora de Tordera, la modificació de la potabilitzadora de Cardedeu i realitzar millores en la qualitat del riu Llobregat. “És una instal·lació de país que dona resposta local però que té conseqüències en el mapa hidrogràfic de Catalunya. Tenir recursos propis permetrà que els aqüífers de la conca del Ter estiguin més sans”, afegeix.

Fre a l’augment de la tarifa de l’aigua

Les polítiques tarifàries de l’AMB han permès, durant els darrers dos anys, una reducció del 4% en el rebut. Aquest percentatge s’ha traduït en un estalvi de 13 milions d’euros anuals per a la ciutadania. “Seguirem avançant en la línia d’ajustar la tarifa als costos reals del servei i que tinguin el mínim impacte sobre la ciutadania”, afirma Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB. Per aquest motiu, l’AMB també vol revisar l’acord marc del contracte amb Aigües de Barcelona i estudiar altres aspectes, com el cànon de coneixement que cobra AGBAR, les despeses de publicitat i els beneficis de l’empresa.

Igualment, l’AMB ha proposat aturar l’increment del 4,1% per a les tarifes de l’aigua potable que demana Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA). L’ens metropolità no accepta les noves tarifes arran de les desviacions detectades respecte a l’evolució dels ingressos via el rebut de l’aigua, ja que els previstos per a l’empresa durant el 2017 estaven xifrats en 297 milions d’euros que finalment van arribar fins als 328 milions. De fet, durant el període 2005-2015, la tarifa que fa referència al consum propi de l’aigua va augmentar de forma sostinguda. Aquest és el tercer cop consecutiu que l’empresa concessionària Aigües de Barcelona proposa encarir la tarifa de l’aigua.

El + vist

El + comentat