Sobrevivint a base de pa i vi i destapiant finestres per la calor... Les anècdotes més sonades dels conclaves

Ciutat del Vaticà"Els conclaves estaven pensats per ser una cita molt incòmoda", explica Josep Maria Martí i Bonet, canonge de Barcelona, historiador i director de l'Arxiu Diocesà. "L'objectiu era que s'acabessin ràpid i la seu vacant entre un papa i un altre fos molt breu". Aquest expert, autor del llibre 'Historias de los cónclaves y del papado', coneix moltes d'aquestes anècdotes. En seleccionem les millors.

El més incòmode: Un bon exemple de conclave incòmode va ser el que es va celebrar l'any 1269, després de la mort del papa Climent IV. Les lluites de poders entre reis i prínceps per influir en l'elecció del nou pontífex eren molt virulentes, i els 18 cardenals electors que en aquell moment estaven reunits a la ciutat italiana de Viterbo no es posaven d'acord. Cansat que els dies passessin, els milicians que custodiaven els cardenals van decidir emprendre accions per fer-los l'estada més incòmoda: en primer lloc, van aixecar els sostres del palau on estaven reunits en ple mes de gener. Se'ls va privar també de gairebé tot tipus de menjar i beguda, i només se'ls donava pa i vi. Alguns cardenals es van posar malalts i un, fins i tot, va morir, però va reaccionar a aquella acció: va excomunicar-ne els responsables. Finalment, al cap d'uns dies, van arribar a un acord. Van escollir Teobald Visconti, que va prendre el nom papal de Gregori X.

El més calorós: Martí i Bonet va treballar durant molts anys al costat del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, que va participar en els conclaves que van escollir Joan Pau I, que va morir 33 dies després de ser escollit papa, i Joan Pau II. Del primer conclave, Martí i Bonet en guarda molts records. Explica que els cardenals es van reunir en ple mes d'agost en unes dependències sense aire condicionat −val a dir que en una ciutat com Roma, la calor castiga molt−. Jubany explicava que havia passat una calor terrible, fins al punt que un dels últims dies no va poder aguantar més i va arrencar les fustes que tapaven totes les finestres per garantir l'aïllament dels cardenals i va poder gaudir, així, d'una mica d'aire.

El més efectiu: Joseph Ratzinger va ser elegit papa a la quarta votació del primer conclave del s. XXI, vint-i-quatre hores després de l'inici, el 19 d'abril del 2005. Molts experts asseguraven que Ratzinger ja havia entrat papa al conclave, en referència a seva posició dominant, ja que va ser prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe durant els últims anys de pontificat de Joan Pau II, càrrec que li va donar molt de poder.