Els Ports, la diversitat feta parc natural
Situat entre Catalunya, València i l’Aragó, aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ha estat humanitzat des de temps prehistòrics.
Situat entre Catalunya, València i l’Aragó, aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. Tot i així, el territori dels Ports se’ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge, amb 35.050 hectàrees de Parc Natural que inclouen 861 hectàrees de reserves naturals i 205 hectàrees de Refugi de Fauna Salvatge.
Igual com al delta de l’Ebre, també en el cas dels Ports va ser la insistència de la societat local la que va ajudar més a la creació del parc, amb una consideració de Reserva Nacional de Caça des del 1966 que no satisfeia les necessitats. Des dels anys 80 les campanyes en àmbit local es van intensificar i, juntament amb el gran interès natural que presenta aquest espai, finalment es va instar el Parlament de Catalunya a impulsar decididament el projecte de parc natural a la zona, mitjançant una moció aprovada el 1998. I tres anys després, el juny del 2001, es va aprovar la declaració del Parc Natural dels Ports i de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, que culminava un llarg procés de participació i consens entre les parts afectades.
FAUNA
La gran diversitat de biòtops que ofereixen els Ports permet, en conseqüència, l’establiment d’una fauna rica i variada. Els poblaments faunístics dels Ports presenten un elevat interès no només per l’abundància i varietat d’espècies sinó també per acollir alguns animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana.
Un dels elements més distintius del Parc és la població de cabra salvatge, que als Ports està regulada cinegèticament per la Reserva Nacional de Caça.
Entre els mamífers més destacats també hi ha la llúdriga, el gat fer i el grup dels ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica.
Molts ocells troben en els Ports les condicions d’hàbitat o de refugi idònies per viure i nidificar. Hi destaquen els grans rapinyaires sedentaris, com el voltor, l’àliga daurada, l’àliga perdiguera, l’astor, el falcó pelegrí o el duc, i nidificants estivals, com l’àliga marcenca, l’àliga calçada o l’aufrany.
Els rèptils tenen una important representació als Ports, ja que hi podem trobar més del 50% de les espècies presents a Catalunya. La tortuga de rierol, el dragó rosat, el lludrió ibèric, la serp de ferradura, la serp llisa septentrional i l’escurçó ibèric són exponents rellevants de la població de rèptils.
Pel que fa als amfibis, la situació és semblant, ja que als Ports estan citats més del 50% de les espècies d’amfibis presents a Catalunya. S’hi poden veure espècies tan interessants com l’ofegabous, el tritó verd, la granoteta de puntets. La seva presència als Ports és molt important, ja que indica l’existència de llocs humits i punts d’aigua suficients per al seu manteniment, un fet sempre destacable enmig d’un clima i d’un paisatge essencialment mediterranis.
GRANS CONTRASTOS
Els Ports ofereixen un paisatge complex d’enorme diversitat basat en un sistema muntanyenc, a vegades humanitzat, però en la major part salvatge, lligat per una rica biodiversitat que li dona forma i sentit. El tret més distintiu del paisatge dels Ports és sens dubte el seu relleu escarpat i abrupte d’autèntic massís, el qual s’alça imponent entre les planes agrícoles veïnes.
A l’interior l’orografia és molt complexa, fruit d’un sistema de plecs, falles i encavalcaments, cisellada per nombrosos barrancs. L’orientació de la carena principal defineix dos vessants: el marítim i l’interior. El vessant oriental o marítim, molt escarpat i ric en cingleres i talussos, s’assimila a una grandiosa muralla que apareix del no-res. El vessant occidental o interior presenta unes formes una mica més suaus. Els principals rius del massís, el Matarranya, l’Ulldemó, l’Algars i els Estrets, hi han excavat espectaculars gorgs profunds.
Pel que fa al paisatge vegetal, trobem des de zones típicament mediterrànies a les parts baixes del massís fins als racons d’ambients humits i boirosos de les fagedes pròpies de paisatges centreeuropeus.
Aquesta diversitat té correspondència, esclar, amb el clima. El vessant sud-est, d’influència mediterrània, presenta un règim de temperatures molt més suau que el vessant interior, que suporta unes condicions més continentals. Amb l’altitud, el clima es transforma en submediterrani, fet que es tradueix en un augment de les precipitacions i una disminució de la temperatura.
Com en altres aspectes, pel que fa al clima, els Ports es presenten com una zona amb forts contrastos. En un no res, es pot passar de la calma més absoluta, al “vent de dalt” huracanat (del NW). Sovintegen les ràfegues de més de 150 km/h. Quan bufa el vent de dalt és normal veure la cella de mestral, un núvol que s’allarga sobre tot el massís. La cella es forma quan la humitat que porta el vent es condensa a causa de la baixada de temperatura que experimenta en arribar a les parts altes del massís. Aquest fenomen meteorològic es coneix com efecte föhn.
POBLAMENT HUMÀ
Els Ports han estat ocupats per l’home des d’èpoques prehistòriques. Des dels inicis d’aquesta ocupació, han quedat les pintures rupestres de la Cova Pintada (Alfara de Carles) i restes trobades a la cova del Vidre i la cova de l’Hospital (Roquetes), que palesen assentaments de grups de caçadors dedicats a la captura de grans ungulats (cabres salvatges, cérvols i cabirols).
Els primers pobladors permanents del massís van ser els ibers, com ho prova l’existència del poblat de la Penya del Gall (Horta de Sant Joan). Posteriorment, els àrabs van establir el poblat de les Roques de Benet (Horta de Sant Joan) i el poblat de Refalgarí (la Sénia), que va viure uns anys d’expansió a l’època medieval. Els àrabs van ser els primers a deixar notícia de l’explotació dels boscos als Ports i, probablement, van ser també els primers a introduir-hi l’agricultura arrabassant els terrenys més planers situats a les proximitats dels poblats esmentats.
Durant els segles XII i XIII, l’ocupació humana als Ports va rebre un fort impuls gràcies a les cartes de poblament atorgades pels cristians amb la intenció d’establir assentaments a l’interior del massís per aprofitar-ne els recursos. A partir del segle XIII, i malgrat els successius episodis de pesta i fam, l’ocupació del massís va anar en augment, així com l’explotació dels seus recursos naturals, sobretot la fusta per a naus de guerra i també edificis, l’elaboració de quitrà i l’establiment de nous camps de conreu. Per tal de controlar aquests aprofitaments i fer complir les disposicions que la ciutat de Tortosa va dictar per a la conservació dels Ports, es van crear els primers guardes dels Ports, anomenats vedalers, que van actuar fins al segle XVII.
A partir del segle XVIII, l’administració dels boscos va ser encarregada a la marina reial, la qual va suprimir privilegis de què gaudien els ciutadans del territori. Posteriorment i fins al segle XIX es va donar una apropiació per a ús particular de terrenys que fins al moment havien estat destinats a l’ús general. En aquesta època va quedar definida l’estructura actual de la propietat dels Ports alhora que s’hi va produir la màxima extensió de l’agricultura, superfície que es va mantenir durant la primera meitat del segle XX.
A la dècada dels cinquanta i atesos els canvis en el model social d’ocupació humana, comença el despoblament del massís. La política de repoblació forestal dels boscos públics feta per l’administració obligarà a abandonar molts terrenys de pastura i a la pèrdua de molts ramats. Alhora, l’administració i propietaris particulars iniciaran la construcció d’una extensa xarxa de camins forestals que possibilitarà l’entrada de vehicles al massís i el seu ús turístic i lúdic. Entrats ja en el segle XXI, el paisatge torna a estar dominat pels extensos boscos de pins que van ser lloats pels àrabs ara fa quasi mil anys.
Informació de servei
Parc Natural dels Ports
Seu administrativa
Av. Val de Zafán, s/n.
Apartat de correus 70
43520 Roquetes
Tel.: 977 50 40 12
Fax: 977 58 08 73
parcsnaturals.gencat.cat/ca/ports
Centres de visitants
Centre de Visitants al Baix Ebre
Av. Val de Zafán, s/n
43520 Roquetes
Tel. 977 500 845
info.pnportsbaixebre@gencat.cat
Centre de Visitants a la Terra Alta
Ctra. T-330, km 27
43595 Prat de Comte
Tel. 977 428 177
info.pnportsterraalta@gencat.cat
Centre de Visitants al Montsià
Passeig de la Clotada, 23-25
43560 La Sénia
Tel. 977 576 156
info.pnportsmontsia@gencat.cat
Punts d’informació
Molí de l’Oli
C/ Aragó, 2
43597 Arnes
Tel. 977 435 728
elmoli.arnes@gmail.com
Ecomuseu dels Ports
C/ Picasso, 18
43596 Horta de Sant Joan
Tel. 977 435 686
ecomuseu@elsports.cat
Museu de la Pauma
Clavell, 52
43514 Mas de Barberans
Tel. 977 053 778
info@cdrmuseudelapauma.cat
Ca la Pelo
C/ Ca la Vila, 8
43593 Paüls
Alberg i centre d’educació ambiental
Ctra. Alfara de Carles als Reguers, km 0.3
43528 Alfara de Carles
Tel 977 271 575
670 838 430 | 600 425 790
alberg.alfara@alberg.cat
www.alberg.cat
