Adolescents fent 'plogging' on abans era un desert

Una taula de dibuix antiga, de fusta clara, inclinada, amb un dibuix a mig fer. Al darrere, uns plànols enrotllats. A la paret, fotos de la construcció del canal de Seròs, que passa just al costat d’on som, i de la central hidroelèctrica de Seròs en diverses fases dels treballs de construcció. L’enginyer d’aquestes iniciatives tenia el despatx on soc ara, la planta baixa d’un xalet (hi residia amb la seva família al primer pis i a les golfes). Em crida l’atenció el que abans es deia telèfon de campanya, de color negre –les comunicacions amb aquest telèfon es feien amb la línia d’electricitat–. I nombrosos aparells de mesura: un wattímetre, un amperímetre, un voltímetre, un oscil·loscopi... No hi falta una caixa forta, dos aparells per passar millor l’hivern i l’estiu –una estufa i un ventilador–, una ràdio i una espelma i llum d’oli. I el retrat de Frederick S. Pearson (per partida doble: una reproducció d’una pintura i una fotografia).

"Aquest quadre es trobava en un pis que estaven buidant. «No el llenceu!», vaig dir, i el vaig portar a aquesta sala", m’explica Marc Sans, historiador de l’art i màster en gestió cultural (diu humilment que és tècnic del museu però em fa l’efecte que n’és el director). El quadre és una detallada pintura del vaixell Mauretania. Té força similituds amb el Titanic. Segur que a primer cop d’ull més d’un l’ha confós. Pearson, el gran impulsor de les preses de Camarasa i Sant Antoni, construïdes per produir energia, i el canal de Seròs, va morir en un naufragi del vaixell Lusitania, bessó del Mauretania.

Al despatx de l’enginyer, que forma part del Museu de l’Aigua de Lleida, hi ha exposat un document que diu "Utchesa (sic). Registro de filtraciones". "El vam trobar en un dels edificis abandonats del costat del pantà", em diu el Marc.

No he estat mai a l’embassament d’Utxesa. "És un lloc molt bonic. I força desconegut, fins i tot pels mateixos lleidatans. Si vols, hi podríem anar", em proposa. I jo canvio el podríem per anem-hi. Abans, però, el Marc té interès que vegi, en el mateix museu, un breu documental de la construcció del canal i dels dics de l’embassament d’Utxesa. El paisatge que s’hi veu és desèrtic. "Ara el trobaràs ben diferent", em diu. A la mateixa sala em sorprèn veure una fotografia d’una barca de vela navegant pel Segre, davant de la Seu Vella de Lleida. Abans, el cabal del riu era fluctuant, i amb el desgel de primavera s’incrementava molt.

Agafem el cotxe i circulem pel barri del Museu de l’Aigua, situat al marge esquerra del riu Segre. "A la rive gauche, com a París", diu el Marc amb un somriure. "Sempre es diu dreta o esquerra seguint el corrent del riu", remarca. Molts ens diuen que aquest barri on hi ha el museu és el Parc de l’Aigua, però aquest nom és d’una promoció d’habitatges.

Enfilem una carretera que és clarament secundària cap a Torres de Segre, seguint més o menys el canal de Seròs aigües avall. De camí, el meu copilot m’explica un munt de curiositats del canal de Seròs. "El buiden cada dos anys, i hi troben de tot –em diu–. Cotxes robats, electrodomèstics... i en ocasions també arriba a Utxesa algun cadàver: algú que cau perquè el seu gos ha caigut a l’aigua o que s'hi llança perquè està fart d’aquest món. El corrent és tan fort que no pots sortir-ne. Per això arriben a Utxesa", em comenta mentre veiem, a la llunyania, Montameu, el punt més alt de la zona. Cada cop tinc més la sensació d’entrar en una zona on els gats perden les potes.

A l’esquerra em fixo en un contrafort que protegeix el canal de Seròs –a l’únic indret en què el canal s’eleva una mica; en el seu recorregut va al nivell del terra– i en una casa de tàpia (de fang).

En sortir del cotxe, a Utxesa, i començar a voltar, coincidim amb un grup de nois que expliquen acudits entre dolents i poca-soltes. Tot seguit es renten les mans al centre d’interpretació del pantà d’Utxesa, ja que acaben de fer plogging... de residus que qui sap si han tirat els seus pares (plogging és uma activitat que combina córrer o caminar amb recollir escombraries).

"Utxesa és un dels espais de la Catalunya interior amb més interès per als ornitòlegs, tant per la diversitat d’ocells aquàtics, migratoris i sedentaris, com per la singularitat d’algunes espècies, especialment els ocells de canyissar", em comenta Maria Tost, tècnica de promoció de natura i turisme de l'Ajuntament de Torres de Segre. "Aquí ve sobretot gent a la primavera i a la tardor; ara a l’estiu molt poca –em diu la Maria–. Fins i tot dels Estats Units han vingut buscant la mallerenga de bigotis, una de les «nostres» espècies estrella", afegeix. El Marc destaca que "una infraestructura artificial –el canal– ha generat un espai natural d’alt valor ecològic". "A més, una zona humida en un terreny amb unes propietats de sol àrid fa que en aquest espai es generin uns hàbitats singulars", remarca el Marc quan arribem a les comportes de desguàs.

Les entitats ecologistes de Lleida ciutat es queixen que baixa poc cabal pel Segre. Però des de la central hidroelèctrica de Seròs addueixen que és necessari que el canal en manllevi força aigua per mantenir l’espai d’Utxesa... i fer funcionar la central!