Un pont propagandístic

"Aquest pont no calia haver-lo fet", em sorprèn dient Joan Menchon, arqueòleg, gat vell en la gestió del patrimoni tarragoní. És el responsable tècnic del patrimoni històric de l’Ajuntament de Tarragona. Més amunt ja hi ha els polítics.

En Joan m’explica coses que ni els llibres ni la informació que circula per Internet diuen, mentre caminem pel viaducte del pont romà per on baixava l’aigua cap a Tàrraco. Som a força altura: el punt més elevat es troba a 27 metres respecte al terra.

Ara el viaducte està ben sec. Va passar-hi aigua des del segle I després de Crist –quan es va construir el pont– fins a l’Edat Mitjana. Probablement estava cobert per lloses o per una volta feta de formigó de calç.

"El pont el van construir amb un objectiu propagandístic: en lloc de fer aquesta obra faraònica podrien haver fet passar el canal de l’aigua per la vall, anant més amunt i després més avall perquè no perdés altura. O fins i tot podrien haver fet un sifó", em diu en Joan.

El pont tenia una altra funció, a més de fer-hi passar aigua: anunciar l’arribada a Tàrraco al viatjant que venia de l’interior de la Hispània Citerior. Aquests dos motius els van trobar suficients per fer-lo ben gran i elegant. I així poder fatxendejar.

"És un aqüeducte que ha resistit molt bé el «pas del temps»", li comento. "Sí", corrobora. I tot seguit diu, amb un somriure: "No és un aqüeducte". "Ah, no?", li demano encuriosit. "No, és un pont aqüeducte o una arqueria", precisa. "L’aqüeducte és tot el sistema de conducció d’aigua; la duia d’una torrentera afluent del riu Francolí fins a Tàrraco", afegeix en Joan, que sap tota mena de detalls de la petja que van deixar els romans a la capital de la província Hispània Citerior, sobretot de l’època de més esplendor. En aquella època es van edificar, a més d’aquest pont, tres edificis destinats a espectacles de masses: el circ (aleshores l’edifici d’espectacles més gran de Tàrraco, escenari habitual de curses de carros), el teatre i l’amfiteatre (escenari de lluites de gladiadors, lluites o caceres de feres i altres espectacles, també era l’edifici on s’ajusticiaven els condemnats a mort). Tot aquest conjunt, i la muralla, la Torre dels Escipions, el Fòrum Provincial, el Fòrum de la Colònia i un llarg etcètera, conformen una riquesa cultural excepcional que l’any 2000 va entrar a formar part del Patrimoni Mundial, segons va decidir la UNESCO una mica lluny d’aquí, a la ciutat australiana de Cairns.

Ara bé, d’allò que no en sap, o no en té la certesa, prefereix no afegir-hi imaginació. Quan li pregunto on anava a parar l’aigua que circulava per aquest viaducte en Joan aixeca les espatlles i m’obsequia amb uns moments de silenci. Tot seguit diu: "Tal vegada s’emmagatzemava a un o diversos castellum aquae (torre d’aigua), des d’on es distribuïa amb canalitzacions secundàries per la ciutat, i es feia arribar a fonts, potser a cases de gent benestant o a termes, fins i tot al port, ja que els vaixells necessitaven molta aigua". Ha de pujar el to de veu perquè passa una nombrosa colla d’adolescents i la gatzara que fan és considerable. Ara bé, aquí la banda sonora habitual és la que fan els cotxes, les motos i els camions que passen ben a prop, per l’autopista (a més, com que en aquest indret l’autopista fa força pujada, la veu dels motors augmenta uns quants decibels). Els romans, en canvi, sentien sense interferències les melodies de les merles, dels rossinyols, de les mallerengues –el que no sé és quin nom els deien, a aquestes aus– o del vent que sacsejava la vegetació i dels grills quan regnava la calor.

Com l’amfiteatre, situat arran de mar, aquest aqüeducte romà és dels monuments més visitats de Tarragona. I això que no se sap el nombre de persones que el visiten: l’accés és lliure. Per això hi ha força gent que hi acut per passejar, fer fúting o dur el gos a fer pipí. I tan freqüentat que és, no hi ha vigilància. Només algunes patrulles "visiten" de tant en tant l’indret. "A l’aparcament obren onze de cada deu cotxes", bromeja en Joan.

Encara que ja el "tingueu visitat" de l’època escolar, torneu-hi!