Turisme fluvial meridional

Avui m’embarco a Lo sirgador, magnífic llagut de dimensions força grans –15 metres d’eslora i 4 de mànega–, per a una cinquantena de passatgers, que salpa de Tortosa i fa un recorregut per l’Ebre, primer amunt i després avall. Lo Sirgador es troba habitualment a l’aigua, a tocar del mercat de Tortosa (construït a finals del segle XIX, d’estil modernista, en uns terrenys guanyats a l’Ebre).

El primer que em sorprèn veient l’embarcació és que a la proa té dues matrícules –per a mi, indesxifrables; conec poca gent que no sigui del ram que "entengui" les matrícules dels barcos–: la de mar i la de riu. De Tortosa en amunt és riu, esclar, i de Tortosa en avall, administrativament, és mar. Tortosa té, doncs, la doble condició de port fluvial i marítim.

"Els primers anys vam arribar unes quantes vegades fins a Miravet", m’explica en Jordi Domingo així que iniciem la marxa. Juntament amb l’Adelino Fontanet, du les regnes –el timó, vull dir– de Lo Sirgador. "Quant tardàveu, de Tortosa a Miravet?", els pregunto. "Unes quatre hores d’anar", em respon. "I de tornada una mica menys?" "Sí". Fa baixada, esclar. El recorregut passa per Xerta i cal salvar l’assut. "Vam desistir d’oferir aquesta ruta per uns quants problemes, com ara manca de cabal i per les traves que ens posaven. En algun tram tocàvem fons i a cada viatge havíem de canviar les hèlixs: es deformaven i de vegades es trencaven perquè fregaven pedres del riu. Ens feien treure de l’aigua el vaixell –que pesa 13 tones– per demostrar que no hi havia ous de cargol poma, espècie invasora que fa estralls als arrossars". A Tortosa, on està amarrat Lo Sirgador, hi ha molt corrent i ni en Jordi ni l’Adelino han vist mai cap cargol poma enganxat al vaixell.

Actualment Lo Sirgador es dedica a fer rutes més curtes, com la que avui estic gaudint. També ofereix altres "productes", com el trajecte que arriba fins a l’illa dels Bous, quan el sol es pon, amb cava i pastisset –dolç típic de Tortosa, farcit de cabell d’àngel, en forma de mitja lluna, que ens recorda que els àrabs aquí van deixar marca–, i també al migdia, amb vermut. Amb independència de la durada, diuen que són "creuers" com a estratègia de màrqueting, encara que disten dels que es fan al Nil o altres grans rius del planeta. Però l’entusiasme i les explicacions dels responsables de Lo Sirgador probablement superen la d’aquests grans creuers.

"A los excombatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro", llegeixo quan passem pel costat de la polèmica escultura franquista de ferro situada al mig del riu. No especifica de quin bàndol són els excombatents, però els republicans no s’hi han vist mai homenatjats. "La Batalla de l’Ebre va ser una escabetxina, decisiva per al triomf dels nacionals a la Guerra Civil", recorda en Jordi. "A Tortosa 'no ens hem perdut' cap de les guerres que han passat a la Península els últims segles". Suposo que un dia o un altre aquest monument serà enderrocat. Per treure ferro a la controvèrsia en Jordi diu que és un homenatge a la cervesa. Hi troba detalls que simbolitzen unes quantes marques. Si hi aneu, mireu d’identificar-los!

"Mira! Una tortuga!", exclama l’Adelino. Segueixo amb els ulls el que "diu" el seu dit índex, però no la veig. S’ha esfumat. La majoria de tortugues que hi ha són de gent que les té a casa, se'n cansa... i les tira al riu. Fins i tot s’hi han vist porcs senglars. Són bons nedadors.

Tenim ara al costat l’exuberant bosc de ribera de l’illa de la Xiquina, on la vegetació i la fauna són completament protagonistes. Em recorda algunes zones de Costa Rica que es visiten des d’una barca, on la natura no té rival. Veient espais com aquest es constata que l’home és innecessari per a la biodiversitat. Sí, som sobrers. Recordeu el confinament total causat per la covid19, quan la vegetació i les bèsties van demostrar que no ens necessitaven per a res, als humans?

Tot seguit en Jordi em mostra unes magnífiques fotografies "d’època" –de fa molts anys, en blanc i negre–, que van passant de mà en mà per tots els viatgers –menys un de mirada sorruda que fa que no amb el cap–. La imatge que em crida més l’atenció és la d’un pont flotant, fet de barques, per a vianants i carros que creuava l’Ebre. Va construir-se a l’època medieval i va funcionar fins a finals del segle XIX. Es va incendiar diverses vegades. L’última ja no es va refer.

Del vaixell estant anem tenint bones vistes de la Tortosa monumental. Destaca la Suda –el castell situat dalt del turó que domina la ciutat– i la catedral. I a l’altra banda (la dels Ports de Beseit), la gran església del Roser, de principis del segle XX. L’antiga església del Roser es trobava a la ciutat antiga, prop de la catedral, però es va enderrocar per fer-hi la rampa d’un dels ponts que travessa l’Ebre. Si no hagués anat a terra els cotxes que venen del pont ara entrarien directament a l’altar major.