La castanya catalana existeix

La castanya catalana existeix. Al Montseny hi ha 35.000 hectàrees de castanyers. Ara bé, a la pràctica, durant els dos mesos de temporada a Catalunya, el 80% provenen de Galícia; el 20% restant de la Xina. "Com pot ser?", es pregunta alhora que confirma les dades, Joaquim Solé, del Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau.

Solé mateix en dóna la resposta: "Els castanyers catalans estan abandonats, i és una pena, perquè és un patrimoni nostre". Abans d'inaugurar el Centre de Manipulació de la Castanya, "únic a Europa", es van fixar i formar en altres països. Ara poden assegurar que les castanyes catalanes que ells han començat a comercialitzar, de castanyers del Montseny, són ecològiques, sense gluten i amb una traçabilitat perfectament fixada. "Podem dir de cada una de les castanyes que venem quan es va collir i qui la va collir, perquè és una de les tasques en què esmercem esforços, la traçabilitat", diu Solé.

L'any passat, el Centre de Manipulació de la Castanya, va vendre 8.000 quilos de castanyes. "La pregunta habitual és a quin preu la vam vendre, però és una pregunta que demostra la poca cultura de la castanya que tenim els catalans, perquè la pregunta correcta seria quin preu té la castanya segons el seu calibre".

Si continuem amb la cultura de la castanya, Joaquim Solé continua explicant que la castanya catalana s'ha de conservar a la nevera, perquè són hidrats de carboni, que es conserven millor refrigerats. A l'hora de torrar-les, cal deixar-les al sol dues hores abans perquè apugin els midons, i d'aquesta manera, en torrar-se, sigui més dolça.

La clau de volta també és que la castanya catalana es pot menjar tot l'any. "Ho hem d'aconseguir de la mateixa manera que tot l'any mengem fruits secs", explica. De fet, el Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau treballa tot l'any. Hi fan visites guiades, pel centre i pel Montseny, organitzen excursions per a les criatures amb els personatges del bosc i expliquen sobretot les propietats de la castanya i de la fusta del castanyer. "El mateix Centre està tot fet amb fusta de castanyer".

Patrimoni

L'objectiu final és aconseguir que els castanyers del Montseny, que n'hi ha amb 700 anys, no es morin, perquè, com repeteix Joaquim Solé, "és un patrimoni nostre". De moment, el Centre ja ha aconseguit gestionar 18 finques de castanyers. "Amb la gestió dels castanyers també donem feina, perquè és mà d'obra que necessitem, així que tot és beneficiós", diu Solé.

A Vilanova i la Geltrú, Josep Rigol ven castanyes catalanes ecològiques -i altres productes ecològics- des de fa 31 anys. A la tardor, la botiga canvia de colors, hi predominen els taronges i els vermells, perquè moniatos, castanyes, carbasses, aranges, magranes i bolets xiitake ocupen els espais principals de les lleixes de la verdura i les fruites. Encara hi ha figues de coll de dama, perquè aquest any la calor n'ha fet allargar la temporada. Al taulell hi té una panera amb tots els ingredients per fer panellets. Ara bé, a la tardor, el que més ven són les herbes per fer infusions.

Les té col·locades minuciosament en calaixos de fusta, darrere del taulell, amb els noms de cada una. "Les que van més bé per a aquesta temporada són la farigola, l'anomenat plantatge, l'arrel de malví, la malva i el pi", diu Rigol. La farigola és un antisèptic, ideal per eliminar les mucositats i el mal de coll. El plantatge també va bé per a la mucositat. L'arrel de malví i la malva, per a la tos i per suavitzar el coll. El pi és un antisèptic i també suavitza el coll.

A l'hora de prendre-les, es pot fer per separat, o com fan a L'Espígol, en fan barreges segons l'efecte que se'n vulgui obtenir.

Mentrestant, els germans Maiol i Roger Virgili Marcé, de l'horta Can Pebrots de Vilanova, diuen que l'octubre i el novembre són atípics, perquè encara estan recollint algunes verdures de l'estiu, com tomàquets, albergínies i pebrots, quan ja han començat a sortir les de la tardor, bledes, espinacs, escaroles perruquetes, cols, espigalls i fins i tot carxofes i calçots. "La temperatura que tenim és tan atípica que ho capgira tot, i ens trobem amb situacions com aquestes, en què es barregen les verdures de l'estiu amb les de la tardor".

Els germans van animar-se a plantar verdura ecològica fa set anys, perquè no trobaven el gust als aliments com quan eren petits. Els avis tenien terres i una botiga. Semblava que ho tinguessin tot preparat perquè tots dos es llancessin a l'aventura. I així estan set anys després, conreen i venen alhora. La botiga, que manté el nom tradicional, Mini-cash, està situada al carrer de Santa Anna.