¿Les carreres de ciències són massa complicades?

Barcelona“No seré capaç” i “són carreres massa complicades” són alguns dels arguments que més desmotiven els alumnes a l’hora de cursar graus de ciències, especialment els de ciències pures, com Física, Química i Matemàtiques. Aquest és el principal factor que frena els estudiants a matricular-se en aquestes carreres, segons un estudi publicat fa dos anys per Everis amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Segons aquesta enquesta, resposta per alumnes de 3r i 4t d’ESO i de batxillerat, la meitat dels alumnes no es veu capaç de superar aquests estudis arran de la seva experiència amb les assignatures de Física, Química i Tecnologia, les més mal valorades pels estudiants.

Però aquesta opinió contrasta amb el prestigi social i les bones perspectives laborals d’aquests graus. L’enquesta així ho constata. A més, apunta que un 77% considera que són atractius, i un 66%, que tenen bones sortides professionals. Com superar la por dels estudiants a fer carreres que majoritàriament consideren atractives? La resposta per la qual aposten la majoria d’institucions és la divulgació científica.

Laura Rubio, directora de Divulgació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, considera clau “alfabetitzar” en ciències els estudiants des de ben petits. L’objectiu és que tant els que tenen vocació científica com els que no, tinguin uns fonaments bàsics amb què cultivar la curiositat i l’esperit crític.

En aquest sentit, recorda el paper fonamental que tenen els professors a primària i secundària. A més, des de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació s’ha creat el programa Ciència i Aula, des del qual es dóna suport als professors i se’ls ofereixen eines, idees i coneixements per desvetllar les vocacions dels alumnes, especialment a primària. La idea és “despertar el seu interès per comprendre la ciència i veure el seu vessant més divertit i emocionant”, apunta Rubio.

En el moment d’escollir carrera, però, el repte continua semblant massa difícil per a molts estudiants. “El factor autolimitant és un impediment important”, assenyala Rubio. En aquesta línia, les carreres de ciències més teòriques com Física i Matemàtiques són les estrelles.

Carreres barrejades

Irene Lapuente, divulgadora científica i fundadora de la web La Mandarina de Newton, reconeix que de jove costa més dedicar-se a una carrera que no tindrà resultats pràctics de manera més immediata, com seria una enginyeria. “Va per tarannàs, hi ha qui li agrada molt la recompensa immediata de l’aplicació pràctica. Però també hi ha qui té més interès a descobrir com funciona el món, el perquè de les coses”, matisa.

Per fomentar la matriculació en aquests graus, Lapuente aposta per explicar que “cada vegada més” les carreres s’estan barrejant: “No trobes res cent per cent teòric ni res cent per cent pràctic. Les classificacions les decidim les persones i pots començar Física i acabar sent enginyer electrònic. La divulgació científica també juga un paper important en això explicant que no són compartiments tancats i que en els equips fa falta tota mena de perfils. Cada vegada menys els grups de treball són monotema”.

Per difondre aquesta idea proposa treballar amb alumnes de 15, 16 i 17 anys petits projectes en equip “que els engresquin, que surtin d’ells”. “Quan observes en primera persona un desenvolupament, veus el fruit de la teva feina i això engresca”, explica. En aquest sentit recomana “experiències que animen molt com l’electromagnetisme o experiments simples com fer una bateria amb patates, plaques d’Arduino, etc.”

Quan arriba el moment de matricular-se a un batxillerat i a un grau, però, també és important conèixer la realitat professional de la carrera que es comença, i aquí és on entra en joc el Saló de l’Ensenyament.

L’edició d’aquest any tindrà moltes de les universitats i instituts vinculats a la recerca reunits a l’Espai Ciència, una zona promoguda per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació on els visitants podran copsar tota l’oferta en aquest àmbit d’una manera pròxima i atractiva. L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, per exemple, tindrà instal·lada una sonda estratosfèrica amb un globus d’heli i una càmera de gran angular que gravarà en directe els que passin per sota; el Centre de Visió per Computador de la UAB mostrarà un cotxe autònom capaç de detectar els vianants, i la Facultat d’Òptica i Optometria de la UPC de Terrassa mostrarà als visitants l’interior d’un ull gràcies als aparells amb què treballen. Totes aquestes demostracions estaran complementades per la presència de científics de totes les àrees, que explicaran als visitants que els interessi la ciència com és la seva feina i les perspectives professionals que els esperen si opten per cursar un grau de ciències.

“Ens encantaria pensar que podrem despertar alguna vocació científica o, com a mínim, acostar els estudiants a aquest món”, apunta Rubio.