La família Taltavull es reuneix en un sopar per celebrar la nit de Nadal. Al voltant de la taula hi ha un munt de personatges que comparteixen el passat i el present familiar i les seves experiències personals vitals. Aquesta és la trama de Les primaveres i les tardors, que Baltasar Porcel va publicar el 1986. Per l’escriptor Melcior Comes, aquest llibre va suposar el descobriment de la família com “una font d’inspiració”, de com “els èxits i els fracassos” de la família poden ser un tema literari. Per Porcel va ser un tema recurrent durant tota la seva obra. Comes comenta que aquesta història recorda qualsevol família tradicional mallorquina tot i que, per la concepció d’una trama tan oberta i amb molts personatges, no ha arribat a ser la més “popular” de Porcel.
La història fa servir les veus dels Taltavull presents al sopar, però també dels avantpassats. Per Comes, Les primaveres i les tardors pot fer la funció de llibre d’autoajuda i el rellegeix perquè és una injecció de moral. “Porcel és un entusiasta. Vol conquerir el món i fer-s’hi un lloc. T’explica que una vida més plena i rica és possible”, comenta. De l’estil en destaca la cura pel llenguatge, que “és poètic i busca la sensualitat” i que manté una “ebullició” contínua. Una de les característiques que més l’impressiona és la quantitat de vocabulari que fa servir, que també és present en l’obra. “Té molt de lèxic. Sempre et preguntes d’on treu certes paraules”, explica. Comes reconeix Porcel com un imprescindible del segle XX per representar el “vitalisme tràgic” i mostrar una visió molt personal del món, que és “el que sempre distingeix els autors clàssics i els bons llibres”.
