L’ALTRA MIRADA

“Als llibres s’adonen que les seves ídols també tenien por”

La sueca Anja Gatu ha transformat la vida de dones futbolistes en contes

“Als llibres s’adonen que les seves ídols també tenien por” / PERE TORDERA ARA

Tenia els llibres al cap. No va ser difícil acceptar l’encàrrec de l’editorial Olika, perquè ja feia anys que acumulava anècdotes. Ho va acabar de veure clar quan va fer d’entrenadora de l’equip de la seva germana petita, que tenia 6 o 7 anys. “Les jugadores em van preguntar fins quan podrien jugar a futbol, no sabien que podrien seguir fins quan volguessin”. La periodista i escriptora Anja Gatu va advertir llavors que faltaven referents femenins. Que aquelles nenes il·lusionades per aprendre no havien vist cap dona adulta dedicant-se al futbol, no tenien models a seguir. No sabien que ser jugadora professional era una opció de futur real. “Això ha canviat moltíssim des de la dècada dels 90. Ara veig la meva filla, que té la mateixa edat que tenia aleshores la meva germana, i la seva primera estrella de futbol és Kosovare Asllani. Ho sap tot sobre ella”, explica per Skype a l’ARA, des de Malmö.

Asllani és una de les protagonistes dels llibres infantils que Gatu ha escrit a Suècia, amb il·lustracions de Maria Källström. Les altres són Therese Sjögran i Marta Vieira, tot i que el llibre de la brasilera és per a un públic més adolescent. “És important crear noves ídols als més petits”, comenta Gatu, satisfeta. A l’escola de la seva filla tothom admira Asllani, a qui veuen pròxima, real. “La millor cosa del llibre és que recorda que la protagonista, algú que ara triomfa i que ha sigut internacional més de 100 vegades amb Suècia, també va ser una nena, es va posar nerviosa alguna vegada i va jugar només per passar-s’ho bé”. De fet, a Gatu li encanta el personatge de la Kosse, de qui admira que sigui entremaliada i que no sempre segueixi les regles. Que sigui algú amb qui la canalla es pugui identificar fàcilment. “No és perfecta i és important que els nens i nenes ho entenguin. Que ningú ho pot fer tot bé. La petita Asllani fa coses malament, però és fidels als amics, és bona companya”. Kosovare, la petita d’una família albanokosovar que va emigrar a Suècia l’any 1988, ha jugat en diversos clubs de Suècia, a més de vestir la samarreta del París Saint-Germain i del Manchester City. Fins i tot va provar sort als Estats Units, amb els Chicago Red Stars. És una de les futbolistes més reconegudes de Suècia.

El primer llibre d’Asllani, Passa bollen! ropar Kosse, es va publicar l’any 2015, i l’últim, Rakt i krysset, Kosse!, va arribar a les llibreries aquest Nadal. L’acollida està sent molt bona. “Que el futbol sigui el tema dels llibres ho facilita”, reconeix l’autora. La literatura infantil sobre futbol agrada molt a les escoles, on ella ha anat a fer xerrades de promoció. “Són històries que interessen els nens. S’adonen que els seus ídols també van haver de començar algun dia i que estaven tan insegurs i plens de por com ells ara”.

La història de Sjögran també té moralitat. Quan era petita va rebre l’única targeta vermella que ha vist en la seva carrera -una carrera gens curta, per cert, perquè és la jugadora sueca amb més internacionalitats, 185-. “Però explica que va passar tanta vergonya per l’expulsió que es va prometre que mai més li tornaria a passar”. Es va construir una manera de ser competitiva al mig del camp sense repetir aquella escena que l’havia traumatitzat. “Són històries que t’expliquen alguna cosa de les jugadores que admirem”. Abans del Mundial de França ja prepara una nova sèrie amb una altra futbolista del seu país. Fins i tot se’n prepara la traducció a algun idioma més, a banda del suec.

Perquè el futbol està ple de dones admirables que el món invisibilitza. “Quan la meva germana va deixar de jugar tenia 19 anys i no coneixia ni una sola futbolista. Veus ara les nenes a les escoles i tenen una altra visió del món i de les possibilitats que, com a dones, tindran en el futur. La meva filla no té cap dubte que, si vol i és bona, podrà ser futbolista professional”. No és pels llibres, matisa Gatu, però si hi han ajudat, benvinguda sigui la passió pel futbol i la literatura.

Més continguts de