BARÇA

Ansu somia en un Camp Nou endormiscat

El Barça defensa amb èxit el liderat malgrat jugar un mal partit a l'estadi (2-0)

Ansu Fati, davanter del Barça, celebrant el gol que va marcar contra el Leganés i que va servir per obrir el marcador en un Camp Nou sense aficionats. / ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

Quan el futbol, un esport convertit en un dels grans negocis de la nostra època, torna a les seves arrels, acaba convertit en un joc de nens. I va ser un nen, Ansu Fati, qui va obrir el camí del triomf d’un Barça que segueix liderant la Lliga després d’un partit que serà recordat pel context, no pas pel joc. Les bones sensacions mostrades a Mallorca es van esfumar entre els murs buits del Camp Nou, com si els homes de Quique Setién no es poguessin treure de sobre la sensació d’estar jugant una costellada de final de temporada. Durant dècades, el barcelonisme ha aixecat l’estadi més impressionant d’Europa amb la intenció que diferents generacions l’omplin de vivències. I com més gran és l’estadi, més estrany és jugar-hi sense gent. Els estadis es van pensar per acostar els jugadors i els aficionats. I malgrat que poder sentir les ordres de Ter Stegen a Messi és fascinant, quan a la mitjanit la pilota va deixar de rodar a l’estadi, la sensació era de melancolia. El partit va ser realment dolent.

I, malgrat tot, aquest esport segueix sent preciós

Incòmode, sense ritme, el Barça va jugar amb foc contra el Leganés. Al final, el millor va ser el resultat i descobrir que ni l’aturada del covid-19 ha pogut esborrar la rialla d’Ansu Fati. Als seus 17 anys, el jove davanter de la Masia va tornar a marcar en el seu primer xut a porteria, just quan més ho necessitava l’equip, portat al límit per un Leganés que hauria pogut marcar primer en dues ocasions molt clares. Però Ansu Fati té aquella seguretat en si mateix dels nens quan arriba la nit de Reis i donen per fet que el regal que obriran és el que havien demanant. Ansu està vivint la temporada de la seva vida, la que li canviarà el destí. Abans del covid-19 marcava i després segueix fent-ho. Com si no hagués passat res, quan, en realitat, tot ha canviat. Abans, el Barça no jugava bé per manca d'energia. Ara, perquè pensa en el proper partit, calculador. Tant fred, que només un jovenet es concentrava en gaudir del joc.

Setién no havia amagat a la prèvia que seguiria fent rotacions, buscant fer equilibris per evitar lesions i tenir jugadors com Frenkie de Jong a punt per a aquelles cites del calendari més complicades, com el partit de divendres a Sevilla. Però si contra el Mallorca el tècnic va encertar en la seva selecció, contra el Leganés gairebé es dispara un tret al peu. Sense circulació de pilota i amb greus problemes per ajudar Busquets en tasques de contenció, el Barça va anar endormiscant-se, com si deixés en mans de Messi el destí del partit. I l’argentí, de tant en tant, necessita còmplices. Els madrilenys sempre tenien dos homes sobre el capità blaugrana, que de mica en mica, amb cara d’enfadat, anava endarrerint la seva posició. Si la pilota no va a Lionel Messi, és Lionel Messi qui s’acosta a la pilota.

A mesura que els crits de Quique Setién i Eder Sarabia, preocupats, eren més forts i arribaven a tots els racons de l’estadi, més convençut semblava el Leganés de poder evitar sortir del Camp Nou com a cuer en solitari. Però abans del descans una cursa de Junior Firpo va acabar amb la pilota als peus d’Ansu, que no s’ho va pensar ni un segon. Sabia que tenia una cita amb el destí.

El gol, abans del descans, va canviar el guió d’un partit en què el Barça va aconseguir concentrar-se en la feina a la segona part. Tal com ha anat la temporada i tal com és el calendari de les pròximes setmanes, no és el moment de divertir-se i jugar a un nivell ben alt. Es tracta de saber colpejar quan toca i descansar després. Setién, de fet, va exigir als seus poder marcar el 2 a 0 per acte seguit acabar de fer rotacions. Luis Suárez va sortir al terreny de joc precisament amb aquesta missió, però també amb la de no ser amonestat, ja que s’hauria perdut el partit de divendres. Suárez va entrar per un Ansu que feia cara de no voler abandonar la gespa, però segurament Setién preferia protegir Griezmann per veure si podia marcar per fi. I ho va fer, després d’una bona centrada de Semedo. Però si aquesta temporada a Ansu Fati sempre li surt cara quan una moneda vola pels aires, al francès li surt creu. Quan ja havia celebrat el gol, el VAR va descobrir que una ungla de Semedo estava en fora de joc, i Griezmann es va quedar amb un pam de nas.

Messi, veient que els seus companys ara sí que tenien el control del joc, però no sabien com fer el 2 a 0, va decidir tirar pel dret. Va rebre la pilota al mig del camp, va esmunyir-se de dos jugadors rebent un munt de faltes i un cop va entrar a l’àrea va acabar caient a terra després d’un lleu contacte. Penal i gol del capità, que volia anar per feina, com si el Leganés li fes nosa. Com si ja volgués tenir al davant el Sevilla. Setién, respirant una mica més tranquil, va poder donar minuts a Umtiti, per un Piqué tocat per un fort cop, i un Riqui Puig amb ganes de ser protagonista. El partit ja no tenia gaire història, amb Rakitic erràtic i un Umtiti que va veure una targeta que provocarà que no pugui jugar a Sevilla, on el Barça es jugarà bona part de la temporada. Un partit on ja no hi haurà rotacions. I on caldrà jugar millor, esclar.